Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
actínid
Química
Qualsevol dels membres d’una família d’elements químicament molt homogènia, constituïda per 15 metalls radioactius, consecutius en la taula periòdica, que s’inicia per l’actini i fineix en el lawrenci.
Glenn Theodore Seaborg postulà una estreta correspondència entre lantànids i actínids, i admeté que cada actínid era l’homòleg del lantànid corresponent Aquesta idea, encara que no sempre rigorosament vàlida, ha estat molt útil per a la identificació i estudi dels elements transplutònics L’homogeneïtat de propietats dels actínids prové, com en els lantànids, de la configuració electrònica Tots ells tenen dos electrons 7s, però el nivell més extern cessa d’omplir-se i a partir del protactini els electrons addicionals passen a omplir el nivell intern 5f Segons les regles de nomenclatura…
lonsdaleïta
Química
Carboni pur cristal·litzat en el sistema hexagonal.
És una forma poc usual del diamant que es trobà per primer cop l’any 1967 en les restes del meteorit Canyon Diablo, a Arizona, i que posteriorment ha estat trobat en altres meteorits, però sempre en forma de cristalls microscòpics Es postula que la seva formació té lloc en el moment de l’impacte contra la Terra dels meteorits que contenen grafit quan l’energia i la calor de l’impacte són prou alts per a transformar el grafit en diamant mantenint parcialment l’estructura hexagonal característica del grafit Té un pes específic entre 3,2 i 3,3, i se li ha mesurat una duresa en l’escala de Mohs…
sal de diazoni
Química
Compost que resulta de la reacció de l’àcid nitrós i una amina primària aromàtica, en unes condicions experimentals determinades (diazotació).
Així, per exemple, l’anilina dóna el clorur de fenildiazoni el mecanisme d’aquesta reacció, i de la majoria d’aquesta mena, no és encara conegut del tot hom postula, tanmateix, com a ruta possible, que és a través de l’ió fenilnitrosoamoni El clorur de fenildiazoni o de benzendiazoni i d’altres sals de diazoni similars són molt solubles en aigua i completament insolubles en èter i altres solvents orgànics Les sals d’aquesta mena són completament dissociades en solució aquosa, en cations orgànics i en anions inorgànics Les sals de diazoni són substàncies molt descomponibles que,…
complex
Química
Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició, acceptador d’electrons, voltat d’un grup d’ions o de molècules (anomenats genèricament lligands
), donadors d’electrons, el qual grup tendeix a conservar la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
La càrrega elèctrica del complex és la suma algèbrica de les càrregues de l’ió central i dels lligands, i hi ha complexos neutres, catiònics o aniònics La teoria de la coordinació d’Alfred Werner 1893 donà la primera interpretació de la natura d’aquests composts i postulà per als elements metàllics una valència primària avui designada com a “estat d’oxidació” i unes valències secundàries avui, “índex de coordinació”, dirigides cap a posicions definides en l’espai, les quals valències, segons Sidgwick, són capaces de compartir parelles d’electrons aportats pels lligands i formar, amb aquests,…
química
Química
Ciència que estudia la composició, l’estructura i les propietats dels diferents tipus de substàncies, i també llurs transformacions recíproques.
Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…
element
Taula periòdica dels elements
Química
Substància que no pot ésser descomposta en unes altres de més senzilles per mètodes químics.
Totes les altres substàncies existents en la natura o produïdes artificialment són formades per proporcions definides dels elements existents Per oposició a les substàncies compostes o combinacions, hom els anomena també substàncies elementals o cossos simples El 1661, R Boyle, analitzant amb sentit crític el resultat del treball dels alquimistes, formulà el concepte d’element fent abstracció de totes les estructures metafísiques dels alquimistes i postulà que només les substàncies tangibles i ponderables podien ésser considerades com a elements, i així considerà tots els metalls del seu…