Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
producte de solubilitat
Química
Constant pròpia dels electròlits poc solubles, relativa a la dissociació de la molècula:
que és definida per l’expressió
, on a
representa les activitats de l’anió i del catió i v
el nombre d’anions i cations que es formen per cada molècula de solut.
El producte de solubilitat és constant a una temperatura determinada i la seva expressió pot ésser deduïda de la teoria de Debye-Hückel, tot i que ja fou introduïda, de manera aproximada, per W Nernst l’any 1889 A la pràctica, i suposat el cas de substàncies poc solubles dissoltes en aigua pura, hom pot substituir en la seva expressió les activitats per concentracions Atès que el producte de solubilitat regeix un equilibri que s’estableix en solució saturada, hom pot deduir del seu valor conseqüències de gran aplicació pràctica respecte a processos de dissolució i…
detergent
Química
Producte químic que, dissolt o dispers en aigua o en uns altres dissolvents, es caracteritza per la propietat de modificar-ne profundament la tensió superficial (tensioactiu).
Amb la qual cosa la solució o la dispersió adquireix la capacitat humectant i emulsionant necessària per a produir l’efecte netejador que confereix a aquell producte la seva principal aplicació pràctica
substituent
Química
Denominació genèrica de qualsevol àtom o grup que reemplaça un àtom d’hidrogen d’un compost fonamental.
En la pràctica, la consideració d’un àtom o grup com a substituent és condicionada per l’elecció de cadena principal o de compost fonamental que hom efectua d’acord amb les regles de la IUPAC
ciclopentadienil
Química
Radical derivat del ciclopentadiè per pèrdua d’un àtom d’hidrogen del grup —CH 2
—, de caràcter aniònic i de gran estabilitat.
Conté un sistema de 6 electrons π que li confereix caràcter aromàtic i que li permet de participar com a lligand en complexos metàllics, de tipus sandvitx, alguns tan importants en la pràctica com el ferrocè
Leonardo Fioravanti
Història
Química
Metge i alquimista italià i comte Fioravanti.
Estudià i practicà la medicina a Palerm 1548-50, i féu viatges per Espanya i Àfrica Descobrí un bàlsam per a la guarició dels enverinats amb arsènic i investigà sobre productes químics Escriví diferents llibres sobre medicina, cirurgia i alquímia
retenció relativa
Química
En una anàlisi cromatogràfica, quocient dels volums de retenció nets de dos composts.
A la pràctica, i a causa de la dificultat d’avaluar el pes de fase estacionària i, per tant, de calcular el volum de retenció net d’un compost, la retenció relativa és el paràmetre usualment emprat, fent servir un dels dos composts com a patró
alcohol absolut
Química
Etanol pur, del qual ha estat eliminada totalment l’aigua.
L’alcohol absolut no emblaveix el sulfat de coure anhidre ni dóna acetilè amb el carbur de calci En la pràctica, l’alcohol absolut industrial conté, encara, molt sovint, traces d’aigua, i el seu grau és de 99,5-99,9 La deshidratació pot ésser efectuada tractant amb deshidratants calç viva, sulfat càlcic anhidre, etc i destillant, o bé per destillació azeotròpica, per exemple, amb benzè
carbonilació
©
Química
Reacció per la qual s’introdueix un grup carbonil C = O dins una molècula orgànica; això és aconseguit mitjançant els grups C≡O activitats.
També és possible d’aconseguir-ho emprant el monòxid de carboni lliure en presència de carbonils metàllics, composts actius capaços de cedir grups CO i regenerar-se per addició de monòxid de carboni Algunes reaccions de carbonilació per a l’obtenció de plàstics poliamídics, parafines i alcohols són de gran importància pràctica, puix que permeten d’obtenir productes intermediaris essencials per a la gran indústria orgànica
Josep Baltà de Cela
Química
Enginyer tècnic químic i llicenciat en ciències fisicoquímiques.
Dirigí i administrà les revistes La atmósfera 1892-94, dedicada a la meteorologia, i La fotografía práctica 1893-1908, que gaudí d’una extraordinària difusió arreu de l’Estat espanyol Fou director de l’Escola Industrial Superior de Terrassa 1908-30 Publicà Compendio de electroquímica 1927 i Electroquímica general 1927 El 1916 patentà el cupriol, producte químic que combatia el míldiu i l’oïdi
transposició de Wolff
Química
Reacció mitjançant la qual una α-diazocetona es converteix en un cetè d’acord amb l’esquema
.
A la pràctica, a causa de la gran reactivitat d’aquests composts, hom aïlla els productes resultants de l’atac dels reactius presents en el medi de reacció sobre el cetè Hom la porta a terme escalfant l’α-diazocetona, en dissolució, amb catalitzadors com ara amines, òxid d’argent, níquel Raney, o, simplement, per acció de la llum ultraviolada És emprada en síntesi orgànica, i constitueix un dels passos del mètode d’homologació d’àcids carboxílics conegut com a síntesi d'Arndt i Eistert