Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
nafta
Química
Nom amb què són conegudes les mescles en diverses proporcions d’hidrocarburs, generalment del tipus C4H2 n + 2 obtingudes per destil·lació del petroli, del quitrà o de la fusta.
La composició varia segons la procedència La nafta és emprada com a dissolvent i, en les unitats de craqueig catalític amb vapor, per a l’obtenció d’olefines i de composts aromàtics
contaminant
Química
Substància estranya que es troba en excés, però que és tolerada per un organisme.
Poden ésser classificats segons diversos criteris segons llur procedència naturals o sintètics segons el tipus d’organismes sobre els quals actuen home, animal, ecosistema, etc segons llurs propietats toxicitat, persistència, propietats biològiques, etc segons la facilitat amb que es poden eliminar del medi escomès i segons llur natura químic, orgànic, acústic, tèrmic, etc
àcid naftènic
Química
Cadascun dels components de la mescla complexa d’àcids monocarboxílics, que deriven del ciclopentà, del ciclohexà i d’hidrocarburs alicíclics alquilats, mononuclears, dinuclears i trinuclears.
Llur proporció en el petroli brut varia segons la procedència sovint és compresa entre un 0,2 i un 2,5% La mescla d’àcids naftènics que hom separa dels olis bruts per rentatge amb les bases és emprada en la preparació de les sals corresponents naftenats de cobalt i de manganès, solubles en els olis assecants per a envernissar, en els quals actuen com a catalitzadors d’oxidació
pigment
Pigments blancs
©
Química
Substància colorant d’origen natural, orgànica o inorgànica, o sintètica, insoluble i finament polvoritzada, que colora per superposició i que, afegida a un suport, al qual confereix el seu color o gràcies al qual esdevé opaca, dóna lloc a les pintures i altres productes.
Els pigments són designats pel nom del color que donen, seguit del de l’element més característic del compost que els constitueix o a partir del qual són obtinguts com ara el blanc de plom i el groc de cadmi , o bé seguit d’un nom de procedència com el blau de Prússia i el groc de París o del nom del seu descobridor com el blau de Thenard Les propietats que ha de tenir un bon pigment són elevat poder colorant, estat molt gran de divisió, bona estabilitat del color, opacitat suficient i inèrcia química respecte al producte que ha de colorar No poden ésser considerats pigments…
bol
bol
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Química
Barreja d’òxid de ferro natural, argila, silicat càlcic i silicat magnèsic, en proporcions variables segons la procedència, amb una coloració que va del gris a l’ocre clar, i fins al vermell fort, passant per uns tons taronja.
En l’antiguitat era molt apreciat el bol d’Armènia, però també era conegut el de Llanes Astúries i el d’altres jaciments de la península Ibèrica, de França Borgonya, rodalies de París, d’Itàlia, etc És utilitzat com a pigment en tècniques al tremp, per a aparellar suports pictòrics de tela com a coixí mordent, en el daurat a l’aigua sobre retaule i sobre peces de fusta