Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
comptagotes
Comptagotes
© PhotoDisc / Keith Brofsky
Química
Tub de vidre amb una caputxa de goma en un extrem i acabat, en l’altre, en forma capil·lar.
Hom l’empra per a fer fluir gotes del mateix volum l’equació de Tate P = 2π r σ P essent el pes de la gota, σ la tensió superficial, i r el radi del tub, permet de fixar el pes de les gotes Una variant són les ampolles comptagotes, les quals van proveïdes d’un tap esmerilat amb dues entalladures, que, disposades en correspondència amb les que hi ha al coll de l’ampolla, permeten la sortida uniforme de les gotes
safrà
fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt…