Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
querosè
Química
Líquid groguenc que hom obté en la destil·lació del petroli cru, entre 165°C i 240°C, com a fracció intermèdia entre la gasolina i el gasoli.
És emprat, eventualment mesclat amb gasolina, com a combustible en els motors d’avió de reacció i com a reductor en els ergols líquids El querosè fou molt emprat com a combustible en els quinqués i en altres llums i era anomenat petroli de cremar
mètode de Hveem
Construcció i obres públiques
Química
Mètode utilitzat per al projecte i la comprovació en laboratori de mescles bituminoses, que comprèn els assaigs de l’estabilòmetre, del cohesiòmetre i de l’equivalent centrífug en querosè (CKE)..
Aquest darrer és utilitzat també com a assaig d’obra Per a la preparació de les mostres hom empra un aparell compactador normalitzat i els assaigs són realitzats a una temperatura constant de 60 0 C L’assaig de l’estabilòmetre, del tipus triaxial aplicació d’una càrrega vertical i mesura de les pressions laterals provocades, serveix per a determinar l’estabilitat relativa de la proveta entre la transmissió total líquid perfecte i la nulla sòlid incompressible L’assaig del cohesiòmetre mesura la resistència a tracció de la proveta, mitjançant una càrrega aplicada per flexió a una ritme…
combustible

Consum mundial de combustibles
Química
Tecnologia
Substància que a una temperatura determinada reacciona amb l’oxigen produint energia calorífica o lluminosa, que pot ésser transformada després en qualsevol altra forma d’energia que sigui útil a l’home.
Els combustibles són, en general, composts de carboni, i poden ésser d’origen natural o sintètic Els més abundants són els de tipus fòssil, com ara el carbó i el petroli Per raó del seu estat físic poden ésser classificats en sòlids, líquids i gasosos Dels combustibles sòlids el més utilitzat és el carbó, en les seves diverses formes hulla, antracita, lignit, etc uns altres combustibles de menor importància són la fusta i la torba La majoria dels combustibles líquids provenen de la destillació o transformació del petroli i corresponen a fraccions lleugeres gasolina, querosè,…
plutoni
Química
Element sintètic, de nombre atòmic 94, pertanyent a la sèrie dels actínids.
Fou el segon dels elements transurànids coneguts, descobert per G Seaborg i el seu equip, els quals obtingueren a Berkeley l’any 1940 l’isòtop 2 3 8 Pu per bombardeig de l’urani natural amb deuterons en un ciclotró En són coneguts nombrosos isòtops, el més important dels quals és el 2 3 9 Pu, amb una vida mitjana de 24360 anys, que es forma en els reactors nuclears per bombardeig de l’urani natural amb neutrons lents, d’acord amb l’esquema El plutoni 239 gaudeix en l’actualitat de gran importància, puix que és fissible per bombardeig amb neutrons i ha trobat aplicació com a explosiu per a…
stripping
Química
Operació a la qual són sotmesos el querosè, el gasoli i d’altres productes petrolífers, per tal de reduir-ne la inflamabilitat, que consisteix a extreure’n les fraccions més volàtils, generalment amb la injecció de vapor d’aigua, que se les enduu.
refineria

Representació esquemàtica i simplificada d’una refineria on figuren les unitats de: fraccionament, gasos, hidrorefinatge, reforming i cracking catalític
© Fototeca.cat
Química
Conjunt d’instal·lacions industrials en les quals hom transforma el petroli brut en productes acabats, tals com els carburants, els combustibles, els lubrificants, els gasos liqüefactes, els asfalts, etc.
En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut que hom ha de tractar…
petroli

Esquema d’un jaciment típic de petroli i del procediment d’extracció per aire a pressió
© Fototeca.cat
Química
Oli mineral constituït per hidrocarburs de composició diversa i en proporcions molt variables segons el jaciment d’origen.
Hom els classifica en petrolis de base parafínica, naftènica, aromàtica o mixta, segons els tipus d’hidrocarburs que hi predominen Així, els petrolis americans són freqüentment de base parafínica els de Bakú, de base naftènica els de Borneo, de base aromàtica, etc Hi ha diverses teories que intenten explicar l’origen del petroli la més comunament acceptada és la d’Engler-Hofer, la qual suposa que una gran quantitat de matèria orgànica algues, diatomees, plàncton, etc s’acumulà en el fons d’algunes mars, on, en absència d’oxigen, es formà una massa albuminoidea que, primerament per acció…