Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Eugène Soubeiran
Química
Químic i farmacèutic francès.
Professor a París, féu nombroses recerques sobre química farmacèutica Hom li deu la descoberta i l’aplicació del cloroform
Franz Soxhlet
Química
Químic alemany.
Féu recerques sobre l’esterilització de la llet mitjançant l’aparell que duu el seu nom, la refinació del sucre, la conservació dels aliments, etc
Robert Lepetit
Química
Químic suís.
Féu importants recerques en química orgànica El seu tractament per sulfitació del taní extret de l’escorça de quebratxo donà un impuls decisiu a diverses indústries, especialment a la d’adoberia
Johannes Adolf Wislicenus
Química
Químic alemany.
Membre de la Royal Society i professor a diverses universitats alemanyes i suïsses, féu recerques fonamentals en l’isomerisme cis-trans , les cetones i els alquils i formulà la teoria del carboni tetraèdric
Charles Adolphe Wurtz
Química
Químic alsacià.
Féu notables recerques en química mèdica, i especialment en l’orgànica Estudià les amines, el glicol i la glicerina Ideà la reacció de síntesi que duu el seu nom, i analitzà diversos hidrocarburs saturats
Clemens Alexander Winkler
Química
Químic alemany.
Féu recerques sobre l’anàlisi de gasos i desenvolupà nous mètodes d’anàlisi gravimètrica i el procés o mètode, dit de contacte , per a la producció d’àcid sulfúric 1878 El 1886 descobrí el germani
Richard Adolf Zsigmondy
© Fototeca.cat
Química
Químic austríac.
Treballà amb Kundt Investigà els colloides i feu recerques mitjançant membranes poroses i ultrafiltres Després estudià les solucions colloidals amb un ultramicroscopi que inventà, juntament amb H Siedentopf El 1925 li fou atorgat el premi Nobel de química
Hans Theodor Bucherer
Química
Químic alemany, deixeble de Johannes Wislicenus.
Fou professor a la Technische Hochschule de Dresden i després a la de Munic i també treballà a la BASF Autor de recerques fonamentals en el camp dels colorants orgànics sintètics, és conegut sobretot per la reacció que porta el seu nom
Leopold Ružička
Química
Químic croat.
Estudià a Karlsruhe i a Basilea, i fou professor de química orgànica a Zuric des del 1929 Féu recerques en síntesis orgàniques polimetilens i terpens i en hormones, com la testosterona El 1939 rebé el premi Nobel de química, juntament amb AButenandt
Alexander William Williamson
Química
Químic anglès.
Estudià amb Gmelin i Liebig, i fou professor a Londres Féu recerques en química orgànica esterificació, èters, alcohols, etc i classificà els composts orgànics segons llur estructura molecular Proposà el concepte d’equilibri dinàmic i la reacció de síntesi que duu el seu nom