Resultats de la cerca

Alguns dels seus composts són coneguts des de l’antiguitat, però el primer text sobre l’obtenció de l’element sembla que és el llibre Triumph-Wagen des Antimonii ‘El carro triomfal de l’antimoni’, publicat amb el pseudònim de Basili Valentí, probablement al segle XVII Hom atribueix a l’antimoni estats allotròpics d’identitat dubtosa antimoni explosiu ,  antimoni groc,  antimoni negre en tot cas, l’única forma estable és la “metàllica”, dita també antimoni gris L’antimoni natural és una mescla de només dos isòtops, 1 2 1 Sb 57,25% i 1 2 3 Sb 42,75%, però uns 23…

Insoluble en aigua, es dissol en les solucions d’hidròxids alcalins i sulfurs donant tioantimonits i en l’acid clorhídric concentrat Forma el mineral negre anomenat estibnita Preparat artificialment, és de color taronja quan és precipitat d’una solució de sal antimonosa per sulfur d’hidrogen o tiosulfat, i de color negre quan prové de la combinació directa dels elements És emprat en pirotècnia, en la fabricació de llumins i del vidre robí i com a accelerant de vulcanització de neoprens Com a constituent del quermes ha estat utilitzat en medicina La forma taronja que ennegreix en escalfar-la…

Al roig blanc, perd oxigen i dóna el triòxid Per fusió amb àlcalis, dóna els anomenats hipoantimoniats

És obtingut per l’acció del sulfur d’hidrogen sobre una mescla de SbCl 5 i aigua o descomponent amb àcid el tioantimonat sòdic Na 3 SbS 4 9H 2 O sal de Schlippe És emprat en la fabricació de llumins, en pirotècnia, com a pigment i, sobretot, amb el nom de sofre daurat d’antimoni, en la vulcanització i coloració del cautxú

Per damunt de 300 °C, perd oxigen i dóna el tetròxid Sb 2 O 4 És obtingut per l’acció de l’àcid nítric concentrat sobre el metall o el triòxid Insoluble en aigua, és soluble en àcid clorhídric concentrat i en les bases fortes

Insoluble en aigua, es dissol en els àcids i àlcalis forts i en les solucions calentes d’àcid tàrtric i de bitartrat Forma el mineral anomenat valentinita Amb el nom de blanc d’antimoni és utilitzat com a pigment en la indústria de pintures, però malgrat tenir poder cobrent elevat i excellent resistència a l’exterior i ésser compatible amb lligants àcids, cada vegada és menys emprat, per raons de preu És utilitzat també com a mordent, per a opacificar esmalts blancs en la indústria del vidre, per a ignificar paper i tèxtils i en la indústria del cautxú i dels plàstics per a obtenir composts…

Dels quals solament un va unit a la part orgànica R de la molècula, com els composts diazo o diazoalcans R=96sb=, les sals de diazoni R-96sb≡N, els diazoats R-N=n-O⊕, els àcids diazosulfònics R-N=N-SO 3 rH, els diazocianurs R-N=N-C≡N, els diazohidròxids R-N=N-OH, o els diazosulfonats R-N=N-SO 3 86sb

Formen una massa pastosa anomenada mantega d’antimoni El triclorur d’antimoni es dissol en aigua en progressiva hidròlisi i és molt soluble en molts solvents orgànics És obtingut per l’acció del clor sec sobre excés d’antimoni o per dissolució de Sb 2 O 3 o Sb 2 S 3 en àcid clorhídric És emprat com a mordent, com a catalitzador, com a reactiu analític, per a bronzejar el ferro, per a ignifugar teixits, per a fabricar laques i per a obtenir d’altres composts d’antimoni

Aïllant en la foscor, esdevé conductor en presència de llum Es crema en presència de l’aire i es descompon en mercuri i sofre aquest passa després a SO 2 Dóna lloc a nombrosos sulfurs dobles, com el 3HgS Sb 2 S 5 És emprat com a pigment i en l’obtenció del mercuri