Resultats de la cerca

Fou aïllat i purificat per Gold l’any 1956 És insoluble en aigua i inestable a 37°C És emprada en la teràpia d’infeccions fúngiques que produeixen micosis sistèmiques, excepte Candida tropicalis i algunes soques d' Aspergillus , i no és activa contra bacteris, protozous o virus Administrada per via oral és molt absorbida biodisponibilitat

La seva estructura química és senzilla i molt polar Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 94°C, soluble en aigua actua inhibint la primera fase de la síntesi de la paret bacteriana i és activa contra bacteris grampositius i gramnegatius És administrada en forma de sal sòdica o càlcica, i per via oral Hom aconsegueix el màxim nivell plasmàtic al cap de dues hores

Fou introduïda l’any 1976 i presenta activitat bactericida contra Pseudomonas aeruginosa és de dues a quatre vegades més activa que la gentamicina Administrada per via intramuscular, hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al voltant d’una hora

Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…

La seva toxicitat és molt gran i per tant cal limitar-ne l’aplicació a l’ús local Administrada per via oral s’absorbeix molt poc pel tracte gastrointestinal i és apta per a combatre infeccions produïdes en aquesta àrea Hom l’empra en forma de sulfat pel tractament d’amebiasis intestinals i diarrees de tipus infecciós

El seu espectre d’acció és similar al de l’eritromicina, i és activa contra gèrmens grampositius