Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
aigua blanca
Farmàcia
Química
Solució aquosa a l’1-2% d’acetats bàsics de plom, anomenada així perquè en preparar-la diluint amb aigua natural una solució concentrada, s’obté una suspensió lletosa de carbonat i sulfat de plom, formats a partir dels anions presents en l’aigua utilitzada.
L’aigua blanca era emprada externament com a astringent i com a sedatiu contra inflamacions superficials i contra contusions sense ferida
epòxid

Exemple d’epòxid: polímer de condensació de n molècules de bisfenol A (entre claudàtors) amb dues molècules d’epiclorhidrina (laterals)
©
Química
Polímer obtingut per condensació d’un compost epòxid i un fenol.
La majoria són producte de la reacció del bisfenol A amb l’epiclorhidrina Hom els empra principalment com a adhesius i en recobriments superficials de resistència elevada
undecilenat
Farmàcia
Química
Qualsevol sal de l’àcid undecilènic.
En farmàcia, és emprat l’undecilenat de zinc, que és una substància que es presenta en forma de pólvores blanques molt fines, insolubles en aigua i en alcohol és un fungicida emprat en les dermatosis fúngiques superficials en forma de pols al 20%
desoxidant
Química
Tecnologia
Producte emprat per a efectuar una desoxidació
.
Els desoxidants de l’acer fos són l’alumini, el manganès i el silici, i per als altres metalls hom empra el carboni, el magnesi, el calci i el fòsfor totes aquestes substàncies actuen com a reductors Els desoxidants superficials són dissolvents de l’òxid, o bé substàncies que es combinen amb el metall i en formen la sal corresponent
escuma
Química
Dispersió d’un gas en un líquid en la qual la fase dispersa (gas) és closa en un conjunt de petites cel·les o bombolles formades per un tel molt fi de líquid dispersant, la mida de les quals depèn de la tensió superficial del líquid.
En alguns processos industrials producció de vapor a les calderes, recobriments superficials, etc cal eliminar l’escuma, ja sigui per mitjans mecànics facilitant l’expulsió del gas o per addició d’agents antiescumants per contra, en altres processos flotació, producció de sòlids porosos, etc hom provoca la formació d’escuma per agitació que facilita la dispersió de l’aire en contacte amb el líquid, per addició d’agents tensioactius, etc
micel·la
Química
Partícula col·loidal situada en un sistema dispers i constituïda per un nucli amb càrrega envoltat d’una atmosfera iònica.
Segons J Duclaux, que fou qui suggerí aquest mot el 1905, les micelles només poden existir en dissolucions liòfobes La partícula té una càrrega elèctrica deguda a la condició no equilibrada dels seus ions superficials, i és envoltada, en el medi de dispersió, d’ions de càrrega de signe contrari als de la partícula Mentre la càrrega de la partícula no s’equilibri amb la càrrega dels ions, la partícula restarà estable i no es produirà la coagulació de micelles
poli(acetat de vinil)
Química
Resina sintètica de l’acetat de vinil.
És un sòlid transparent i incolor, sense toxicitat, que presenta propietats termoplàstiques i té una densitat aproximada d’1,19 És insoluble en l’aigua i soluble en hidrocarburs aromàtics, dissolvents clorats, alcohols i cetones Hom l’obté industrialment per polimerització en emulsió, a 80°C, de l’acetat de vinil emprant persulfat potàssic com a iniciador El poliacetat de vinil s’infla i s’estova per immersió perllongada en aigua, i s’hidrolitza amb facilitat per acció dels àcids i les bases Per escalfament a més de 70°C es deterioren les seves propietats mecàniques i es produeix…
nanociència
Química
Ciència que s’ ocupa de l’ estudi i la manipulació de la matèria a escala nanomètrica.
Les propietats macroscòpiques de la matèria són uniformes i estan clarament establertes A escala nanomètrica, aquestes propietats varien a mesura que es considera una mostra més reduïda d’un mateix material Per a una mateixa composició química, la relació entre la superfície i el volum, és a dir, entre el nombre d’àtoms o molècules superficials i els que són interiors, adquireix importància a mesura que es redueix l’escala de treball fins a arribar a nivells atòmics o moleculars El fet d’entendre aquest comportament és el que permet a la majoria de branques del…
catalitzador
Química
Dit de la substància que modifica la velocitat d’una reacció química sense aparèixer en els productes finals de la reacció (catàlisi).
Els catalitzadors poden ésser elements principalment metalls de transició, composts entre d’altres, òxids metàllics o mescles, i es poden presentar en la forma sòlida, líquida o gasosa A vegades, quan una substància pot donar simultàniament diferents reaccions, el catalitzador, afavorint especialment una d’aquestes reaccions, pot arribar a determinar la natura dels principals productes obtinguts Així, el catalitzador alúmina afavoreix la transformació de l’alcohol metílic en etilè i aigua, mentre que un catalitzador de coure o d’argent n’afavoreix la transformació en acetaldehid i hidrogen Bé…
poliuretà
Química
Denominació genèrica de diversos polímers sintètics que contenen grups uretà (-NH-CO-O-) repetits en la cadena principal.
Hom els obté mitjançant la reacció d’alcohols dihidroxílics amb diisocianats, d’acord amb l’esquema Una major funcionalització en el component alcohòlic condueix a polímers ramificats i entrecreuats Industrialment, els diïsocianats més emprats en la preparació de poliuretans són el diisocianat de tolilè, conegut com a TDI, i constituït generalment per una barreja dels isòmers 2,4 i 2,6, i el 4,4'-diisocianat de difenilmetà, conegut com a MDI Com a component hidroxílic hom sol emprar un polièter lineal de cadena curta o, per a algunes aplicacions especials, un polièster, també de cadena curta…