Resultats de la cerca

És autor d’un comentari al Planisferi de Ptolemeu i d’una edició corregida de les taules astronòmiques d’al-Hwārizmī traduïda per Adelard de Bath Hom li atribueix diversos tractats d’alquímia, un dels quals, Ġīyāṯ al-hakīm , devia ésser l’original del Picatrix 1256 d’Alfons X Sembla que contribuí a la difusió, a Al-Andalus, de l’obra enciclopèdica dels Ihwān al-Ṣafā ‘germans de la puresa’

Segons les regles de la IUPAC, les cetones alifàtiques RR'CO són designades, en la nomenclatura substitutiva, afegint al nom de l’hidrocarbur RR'CH 2 en català, sovint seguit d’una n etimològica el sufix -ona davant el nom va el nombre que indica la posició del carboni carbonílic en la cadena En la nomenclatura funció-radical, els radicals units al grup CO —la funció cetona— són citats seguint l’ordre alfabètic Finalment, hom empra la forma traduïda directament de l’anglès, en què la funció cetona segueix els noms dels radicals ordenats alfabèticament Així, per exemple, els tres noms de la…

A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…