Resultats de la cerca

Fabricada primerament per oxidació de l’antracè amb dicromat o catalíticament per aire, actualment és obtinguda industrialment, sobretot, per reacció de Friedel i Crafts entre anhídrid ftàlic i benzè i per condensació de la 1,4-naftoquinona amb butadiè Té el punt de fusió a 286ºC i el d’ebullició a 377ºC Per sulfonació amb òleum dóna l' àcid 2-antraquinonasulfònic ,la sal sòdica del qual és la sal d’argent alitzarina i seguidament els àcids, 2,6 i 2,7-disulfònics Quan la sulfonació és feta en presència de mercuri, hom obté l' àcid 1-antraquinonasulfònic i seguidament els àcids 1,5 i 1,8-…

Les matèries de càrrega han d’ésser sempre químicament inertes Les més freqüents són les serradures, les fibres i els teixits triturats, la fècula, el caolí, les argiles, el talc, la sílice, el negre de fum, el guix, el sulfat de bari, el carbonat de calci, l’òxid de titani, l’asbest, la fibra de vidre, la mica, la terra d’infusoris, etc En alguns casos, les càrregues no tenen altra funció que diluir el producte o augmentar-ne el pes per tal d’abaratir-lo, com quan hom carrega la seda desengomada o bé incorpora òxids metàllics al sabó En la majoria de casos, però, la funció activa o reforçant…

De les arsines primàries RAsH 2 , la més important és la metilarsina CH 3 AsH 2 , líquid d’olor desagradable que bull a 2 °C, molt metzinós, obtingut hidrogenant l’àcid metilarsònic CH 3 AsOOH 2 les arsines secundàries RR’ AsH són composts feblement bàsics, a excepció del més característic, la dimetilarsina CH 3 2 AsH, líquid d’olor alliàcia que s’inflama en contacte amb l’aire bull a 46 °C hom l’obté reduint el cacodil, el seu òxid o el seu clorur l’oxidació de les arsines secundàries produeix òxids d’arsines i de diarsines, com l’òxid de cacodil CH 3 2 As 2 O els composts del tipus RR’…

És un sòlid cristallí incolor, estable només entre 10 i 25ºC Es fon a 84,5ºC És soluble en acetona, cloroform dioxà, metanol i aigua Insoluble en benzè i heptà L’obtenció industrial més corrent és per hidratació de l’acrilonitril Ha d’ésser envasada amb inhibidors de polimerització nitrit de sodi o tiuràmics Són d’interès les amides monosubstituïdes N -isopropilacrilamida i N-tert -butilacrilamida De les disubstituïdes tenen aplicació les dimetilacrilamides, les dietilacrilamides i les dihexilacrilamides Són obtingudes fent reaccionar el clorur acriloïl amb les amines corresponents L’…

Les aplicacions més avançades de la química s’han desplaçat els darrers anys a la nanociència, en què s’utilitzen tots els coneixements adquirits pels químics durant anys per a sintetitzar nous materials amb un control estructural de les dimensions espacials de l’ordre dels nanòmetres Una de les fites més espectaculars aconseguides el 2010 en aquesta direcció va ser la utilització de virus com a plantilles per a l’obtenció de nous catalitzadors o de nous materials per a elèctrodes de bateries Un altre dels fronts més actius de la química és l’estudi de la funció i les propietats de les…

A vegades, en un sentit menys precís, hom anomena també antioxidant qualsevol substància que, per qualsevol mecanisme, retarda o impedeix una oxidació sigui recobrint el cos a protegir i evitant així el seu contacte amb l’oxigen antioxidants físics cas de les ceres microcristallines en el cautxú inactivant o segrestant els catalitzadors d’oxidació, gairebé sempre presents, o captant de preferència l’oxigen per combinar-se amb el radical peròxid RO 2 i formar un compost estable Són actius a baixes concentracions i sovint unes poques parts per milió són suficients per a inhibir l’oxidació…

Els monòmers dels èsters acrílic acrilat i metacrílic metacrilat, malgrat ésser productes intermediaris, són destinats a la conversió de polímers i copolímers, que és llur reacció i aplicació més important La gran varietat d’alcohols que poden intervenir en el grup èster i la facilitat de copolimerització dels èsters acrílics amb ells mateixos o amb monòmers de tipus vinílic, ofereixen un assortiment de productes molt nombrós, variat i complex Aquests productes exhibeixen unes característiques de transparència, resistència química a la llum i a la intempèrie similars en tots ells Són…

Imatge i gràfic de nanopartícules magnètiques de YCo 5 de menys de 10 nm de diàmetre © David Sellmyer / Balamurugan Balasubramanian Des del principi del segle XXI, la química ha sofert alguns dels canvis més radicals en la seva història, gràcies al desenvolupament de tècniques instrumentals que permeten manipular la matèria a escala microscòpica amb una precisió inimaginable a la darreria del segle passat Aquesta revolució no s’atura en els aspectes merament instrumentals sinó que també estem assistint a un canvi en la filosofia amb què els químics aborden els nous reptes Fa vint anys, les…

Les perovskites revolucionen el camp de les cèllules solars La perovskita va revolucionar els avenços en les cèllules solars i va potenciar una gran quantitat d’investigacions, com aquesta de la Universitat de UCLA, que usa la deposició química del vapor per a produir-les © UCLA University Els dispositius fotovoltaics, coneguts també com cèllules solars , dissenyats per convertir directament l’energia de la radiació solar en electricitat, no son precisament nous De fet, al llarg de les darreres dècades s’han anat desenvolupant i perfeccionant diferents tipus de cèllules que han deixat de ser…

Bacteris per a reparar el formigó Amb la incorporació de bacteris al formigó, es podria aconseguir que aquests reparin el material a mesura que es va degradant © Fototecacat / Gabriel Serra El formigó, la mescla de ciment amb sorra, grava i aigua, és un dels materials de construcció més versàtils que ha desenvolupat la humanitat Una de les seves propietats més apreciades és la durabilitat, de la qual donen testimoni alguns edificis romans que segueixen dempeus 2000 anys després de ser construïts Malgrat les seves excellents propietats de resistència enfront de les condicions…