Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
difracció de raigs X
Química
Fenomen de dispersió dels raigs X per la matèria que és acompanyat de variació en la seva intensitat, segons la direcció, a causa dels efectes d’interferència.
La difracció dels raigs X constitueix una eina de treball molt important en la física de l’estat sòlid, puix que és un mètode ràpid en la determinació de l’estructura atòmica de la matèria Els mètodes de difracció de raigs X són basats en el fet que les seves longituds d’ona són de l’ordre d’1 Å, i aquest és l’ordre de les dimensions atòmiques Quan el feix de raigs X incideix sobre la mostra es produeix una dispersió d’aquesta radiació per tots els àtoms Les ones dispersades es propaguen esfèricament a partir dels àtoms de la substància, i els efectes d’…
hidrur d’alumini
Química
Compost sòlid polimèric, obtingut a partir de l’hidrur de liti tractant-lo amb AlCl3
.
Molt reactiu, en deriven els tetrahidroaluminats dels quals els més conegut és el de liti
fracció molar
Química
Fracció de mols d’un determinat component d’una mescla o dissolució sòlida, líquida o gasosa que és continguda en 1 mol de la mescla o dissolució.
aigua de conductivitat
Farmàcia
Química
Aigua de conductivitat inferior a 0,5 x 10-6 ς-1 cm-1 de puresa ja prou elevada per a les mesures electroquímiques.
L’aigua de conductivitat és obtinguda redestillant en aparells de quars aigua bidestillada, prèviament tractada amb permanganat de potassi per oxidar la matèria orgànica, després amb alcalí càustic per eliminar el diòxid de carboni La destillació es fa en un corrent d’aire desproveït de diòxid de carboni i el cor del destillat és redestillat en presència d’hidrogenosulfat de potassi per retenir les traces d’amoníac Repetint suficientment l’operació amb les màximes precaucions, hom pot arribar a obtenir aigua ultrapura, de conductivitat 0,043 x 10 - 6 ς - 1 cm - 1 a 18°C
reactiu de Grignard
Química
Cadascun dels halurs organomagnèsics del tipus R-Mg-X, on R pot ésser un radical alquílic o arílic, i X, un àtom de clor, de brom o de iode que hom obté mitjançant la reacció R-X+Mg →R-Mg-X.
No han pogut ésser aïllats en estat pur perquè es descomponen amb facilitat Es formen en el si d’èter, i són emprats en síntesi orgàniques
halohidrina
Química
Nom genèric dels composts orgànics que contenen el grup X-R-OH, X essent un halogen i R un radical alquílic.
Són líquids solubles en dissolvents orgànics
mercuriamoni
Química
Grup univalent NHg₂-, que és present en composts de fórmula NHg₂X, on X és un halogen, com ara el bromur de mercuriamoni
.
mètode de compensació de Poggendorff
Química
Sistema més comunament emprat per a mesurar la força electromotriu de les piles electroquímiques.
Per portar-ho a terme, hom connecta una pila A, generalment un acumulador de força electromotriu constant i més gran que qualsevol de les que hom vulgui mesurar, a través d’un conductor uniforme BC, de gran resistència La pila X, la força electromotriu de la qual hom desitja mesurar, és connectada a B amb els pols ordenats en la mateixa direcció de la pila A i, a través d’un galvanòmetre G, a un contacte mòbil D, el qual és desplaçable al llarg de BC Hom regula la posició de D per tal que no passi corrent per G, en el qual cas la caiguda de potencial al llarg de BD serà exactament la força…
sal de sulfoni
Química
Cadascuna de les sals, de fórmula S+R3X, que hom obté per reaccions d’addició de composts R-X sobre tioèters o altres composts de sofre divalent.
Les sals de sulfoni tenen estructura piramidal i són configuracionalment estables Són làbils davant els reactius nucleòfils i presenten, accentuada, la propietat general dels composts de sofre d’estabilitzar carbanions en la posició αrespecte a aquest element
bromit
Química
Qualsevol sal de l’àcid bromós, en la qual el brom actua amb el nombre d’oxidació +3.
Presenta l’estructura següent MBrO 2 x , on M és un metall i x el seu nombre d’oxidació