Resultats de la cerca

Les motocicletes, preparades especialment per a la pràctica d’aquest esport, són molt lleugeres, sense seient i amb les rodes mig desinflades Inicialment, eren motos de quatre temps, fins que arribaren els models de dos temps Les zones del recorregut són non-stop i es caracteritzen per estar plenes de roques, troncs, bassals, rius, arrels, etc Tot i que no es cronometra, hi ha un límit de temps generós per a completar cada zona Els pilots surten d’un en un, per torns, i tenen tan sols una oportunitat de superar els obstacles Generalment, les proves consten de tres voltes Tots els pilots duen…

Disputà diverses edicions de les 24 Hores de Le Mans i acabà sempre entre els deu primers classificats Aconseguí la victòria a la prova del Montseny amb rècord inclòs, i fou cinc vegades campió d’Espanya de resistència Disputà set edicions de les 24 Hores de Montjuïc formant equip amb José Mallol, en guanyà una 1980 de puntuable per al Mundial, amb una Ducati 900 SS, i fou tercer en una altra 1976 Disputà curses i rallis de motos clàssiques i guanyà les Moto Classic Series al Circuit de Catalunya 2011 amb una Suzuki i diverses proves de les Rally Classic Series Rebé dues medalles al mèrit…

S’inicià en l’SPEA Tarrés Trial Team del seu oncle Jordi Tarrés Debutà oficialment el 2007 amb el títol d’Europa inter 125 cc Pilotà pels equips Gas Gas i JTG Fou campió de Catalunya en totes les categories d’edat, i en l’absoluta 2008 campió d’Espanya jú-nior a l’aire lliure 2009 i en pista coberta 2010 campió d’Europa juvenil 2009 i júnior 2010, i campió del món juvenil 2010 També conquerí el Campionat d’Espanya de TR2 2010 L’any 2013 signà per la marca Sherco i el 2016 per TRS, equip del seu oncle Jordi Tarrés L'any 2016 anuncià la seva retirada de la competició

Creà la marca Miguel Tapias Kart MTK, que popularitzà el kàrting a Catalunya Alguns dels seus models de karts disputaren amb èxit les principals competicions internacionals durant les dècades dels setanta i els vuitanta Els models més populars foren el Pony, el Fórmula i l’Sport Fou el fundador de la marca de motocicletes Arisco Terrassa, 1977-80 i responsable del model més emblemàtic que tingué, l’Arisco 250 cc, amb el qual, sota l’Escuderia Mataró, Inocencio Gutiérrez guanyà el I Trofeu Sènior-Montjuïc 1978

Pensat com a substitut de l’antic Circuit de Montjuïc de Barcelona, la construcció s’anà endarrerint fins el 1986, amb l’arribada de Sebastià Salvadó a la presidència del RACC, quan el projecte va rebre l’impuls decisiu La primera pedra fou collocada el 24 de febrer de 1989 L’any 1991 fou inaugurat, amb el nom de Circuit de Catalunya, amb una carrera dels Campionats d’Espanya de velocitat, una setmana abans del bateig internacional, el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 Des d’aquell any el circuit no ha deixat de formar part del calendari anual de la Fórmula 1 L’any 1992 acollí el primer Gran…

Prové d’una nissaga de grans pilots S’inicià de ben petit en motocròs, en minimotos i en escúters, i debutà en el Campionat d’Espanya de 125 cc amb una Yamaha 125 GP el 1998 L’any següent participà per primera vegada en el Campionat del Món com a pilot convidat El 2001, enquadrat dins l’equip Movistar Júnior Team, aconseguí el seu primer podi en el Gran Premi de França i fou tercer en el Mundial El 2002 passà a 250 cc dins l’equip Telefónica Movistar i Repsol L’any 2003 quedà tercer en el campionat, tot i ser, amb cinc victòries, el pilot amb més triomfs La temporada 2004 passà a l’equip…

S’inicià en motocròs, disciplina en què aconseguí quatre campionats d’Espanya el juvenil de 80 cc 1995, el júnior de 125 cc 1998 i de 250 cc 1999 i el sènior amb la selecció catalana 1999 En l’àmbit absolut, guanyà el Campionat d’Espanya de supercròs 1999 i el Campionat d’Espanya d’escratx 2002-06, 2008, 2009, 2010 L’any 2002 disputà la primera prova d’ enduro , especialitat en la qual ha destacat com a primera figura, i el 2003 fou el primer català i espanyol a guanyar una prova del Mundial Ha estat campió d’Espanya en 500 cc 2002, 2003, absolut 2003 i 2004, en 250 cc 2004, d’enduro E-2 i d’…

Fou campió del món dels 250 cc el 2008 i l’any següent resultà tercer El 23 d’octubre tingué un accident al circuit de Sepang i perdé la vida

El 1963 assolí el títol italià de velocitat en 250 cc El 1965 fitxà per MV Augusta i començà una gran carrera que el dugué a la conquesta de tretze títols mundials en 350 cc 1968-73 i 500 cc 1966-72 El 1974, amb Yamaha, fou campió del món de velocitat en 350 cc i l’any següent en 500 cc Al desembre del 1977 anuncià la retirada de la competició