Resultats de la cerca

Especialitzat en proves de resistència, també destacà en altres modalitats de motociclisme L’any 1996 s’inicià en la competició de curses del Mundial de superbike i supersport El 1998 fou quart classificat en el Campionat d’Europa de supersport i l’any 2000 s’incorporà, durant tres temporades, al Mundial de motociclisme en la categoria de 250 cc El 2003 començà a participar en proves de resistència S’ha proclamat vencedor de les 24 Hores d’Oschersleben 2003, 2015, 2016, 2017, les 24 Hores de Le Mans 2005, 2017, el Bol d’Or 2007, les 12 Hores de Portimão 2016 i les 8 Hores d’Eslovàquia 2017, i…

El 1993, invitat per l’organització, debutà amb una Honda al Gran Premi del Circuit de Catalunya del Campionat del Món de 125 cc Participà en el Campionat del Món de 250 cc 1994-95 i a mitjan 1995 debutà en la categoria dels 500 cc substituint Alberto Puig Aconseguí la seva primera victòria en el Circuit de Catalunya 1996 amb una Honda com a membre de l’equip de Sito Pons El 1998 aconseguí una victòria en el circuit del Jarama i finalitzà el mundial en quarta posició L’any 2000 passà a l’equip Yamaha, i el 2001 aconseguí tres podis i acabà sisè en el Campionat del Món El 2005 aconseguí dos…

Coneguda com 6 Hores de Resistència Vespa, tingué lloc al Circuit de Montjuïc abans de ser traslladada al Circuit de Calafat La primera edició es disputà l’any 1979 amb Sito Pons com a vencedor Pilots com Carles Cardús o Joan Garriga també s’iniciaren amb aquesta competició no puntuable al llarg dels anys vuitanta

Es disputà, de manera discontínua, entre els anys 1922 i 1983 a la carretera de la Rabassada, entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès Arribà a les trenta edicions i es convertí en una de les pujades clàssiques del calendari automobilístic L’organització de la cursa corregué a càrrec d’entitats com la Penya Rhin o la Penya Motorista Barcelona Entre els vencedors hi ha els pilots Fernando de Vizcaya, Jorge de Bagration, Josep Maria Juncadella i Joan Fernández, en cotxes, i Enrique de Juan, Benjamí Grau i Carles Cardús, en motos

Conegut com Toni Elías pare, per distingir-lo del seu fill, pilot de velocitat S’especialitzà en pujades a muntanya, proves de resistència i rallis Inicià la seva carrera d’èxits en guanyar el Campionat d’Espanya de motocròs júnior 1974 Un any més tard, ja com a pilot oficial de Bultaco, guanyà en la categoria màxima de 250 cc i començà una època de domini en el motocròs estatal Fou onze vegades campió d’Espanya entre els 125 cc 1977-83 i els 250 cc 1981-83, 1986 Fou segon en 125 cc 1976, 1984, 1985, 1986, en 250 cc 1980, 1984 i en 500 cc 1978, 1981 Fou segon en el Gran Premi d’Espanya de 250…

Competí en proves internacionals de velocitat del 1993 al 1998 amb els equips Honda i Suzuki Obtingué la victòria a les 24 Hores de Montjuïc 2006, formant equip amb Salvador Cabana i Víctor Casas Al llarg de la seva carrera disputà trenta-nou grans premis i competí en el Campionat d’Espanya de velocitat

Corregué curses de velocitat i resistència Disputà el VII GP d’Espanya–XIII Internacional de Barcelona en la modalitat de 125 cc al Circuit de Montjuïc 1957 Fou segon en la I Carrera de Velomotores en categoria 50 cc i 70 cc del Biela Club Manresa 1958 Disputà quatre edicions de les 24 Hores de Montjuïc 1956-59

Ha desenvolupat la major part de la seva carrera a la cilindrada de 125 cc Debutà al Campionat del Món de Motociclisme el 2003, i des de llavors ha obtingut tres victòries a grans premis i divuit podis Les dues millors temporades han estat la 2006 i la 2009, en què es classificà en la cinquena posició del Mundial

El 1963 assolí el títol italià de velocitat en 250 cc El 1965 fitxà per MV Augusta i començà una gran carrera que el dugué a la conquesta de tretze títols mundials en 350 cc 1968-73 i 500 cc 1966-72 El 1974, amb Yamaha, fou campió del món de velocitat en 350 cc i l’any següent en 500 cc Al desembre del 1977 anuncià la retirada de la competició

Al llarg de la carrera fou pilot oficial de Merlin 1982-83, JJ Cobas 1984, Mecatecno 1985, Gas Gas 1986-87 i Montesa 1988-91 Participà en sis edicions del Trial de les Nacions amb l’equip espanyol, i n’aconseguí dos títols 1989, 1991 Disputà nou vegades el Campionat del Món, i fou segon 1986 i tercer classificat 1983, 1987, 1989 en el Campionat d’Espanya L’any de la seva retirada encengué el peveter en la cerimònia inaugural dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992