Resultats de la cerca

Participà en el Campionat d’Espanya de velocitat i en la MoviStar Junior Cup 2006, on obtingué dos podis El 2007 debutà en el Campionat del Món en la categoria de 125 cc Ho feu al circuit de Brno, a la República Txeca, amb una Aprilia El 2008 participà en les curses de Catalunya i València del Mundial de 125 cc i el 2010, en set curses de la categoria de Moto2 amb una Bimota

Els anys 1982 i 1983 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat en la categoria de 250 cc, fet que li permeté fer el salt al Campionat del Món de la mateixa cilindrada El 1989 guanyà el seu primer gran premi a França L’any següent guanyà quatre proves Iugoslàvia, França, Suècia i Txecoslovàquia, i quedà subcampió amb Honda, i el 1991 aconseguí el tercer lloc del Campionat del Món de 250 cc És l’únic pilot que guanyà les 24 Hores de Montjuïc i del Circuit de Catalunya Es retirà el 1993 El 2009 fundà el Team Softonic Cardús

Coneguda com 6 Hores de Resistència Vespa, tingué lloc al Circuit de Montjuïc abans de ser traslladada al Circuit de Calafat La primera edició es disputà l’any 1979 amb Sito Pons com a vencedor Pilots com Carles Cardús o Joan Garriga també s’iniciaren amb aquesta competició no puntuable al llarg dels anys vuitanta

Guanyà dues vegades les 24 Hores Internacionals de Montjuïc 1983, 1985 i en fou segon en dues edicions 1973, 1981 Compartí equip amb pilots com S Cañellas, J Alguersuari, B Grau, JC Doret, A Pons o C Cardús Guanyà el Trofeu Yankee 1977, organitzat per OSSA i la Penya Motorista Barcelona per a promocionar aquestes motocicletes

Es disputà, de manera discontínua, entre els anys 1922 i 1983 a la carretera de la Rabassada, entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès Arribà a les trenta edicions i es convertí en una de les pujades clàssiques del calendari automobilístic L’organització de la cursa corregué a càrrec d’entitats com la Penya Rhin o la Penya Motorista Barcelona Entre els vencedors hi ha els pilots Fernando de Vizcaya, Jorge de Bagration, Josep Maria Juncadella i Joan Fernández, en cotxes, i Enrique de Juan, Benjamí Grau i Carles Cardús, en motos

Començà a competir l’any 1978 amb una Derbi Guanyà el I Critèrium Solo Moto, la Copa Júnior RFME a Calafat i la Copa Júnior RFME al Jarama 1978 El 1979 començà a pilotar en 250 cc Fou campió d’Espanya de resistència fins a 500 cc 1980, després d’haver guanyat les 12 Hores del Jarama i quedar segon en les 6 Hores del Calafat amb Carles Cardús Guanyà les Sèries Motociclistes F1 de Prototips i fou tercer en el Campionat d’Espanya de velocitat de 250 cc Guanyà les Sèries F1 de Siluetes i quedà tercer amb Juan Cano i Francisco Rico de les 24 Hores Internacionals de Montjuïc 1984 Disputà el…

Treballà de torner a la fàbrica de Montesa abans d’iniciar-se en el món de la competició a la prova de regularitat Quatre Capitals Catalanes 1953 S’especialitzà en les curses de muntanya i de resistència, però també competí en proves de velocitat El 1963 guanyà el Campionat d’Espanya de Muntanya Quant a la resistència, també fou campió estatal 1958 i d’Europa 1961 i guanyà les 24 Hores de Montjuïc 1962, 1968 Pel que fa a la velocitat, el 1955 fou fitxat per MV i debutà en el Campionat d’Espanya de 125 cc Els anys 1956 i 1957, passà a pilotar per Ducati i aconseguí la seva primera victòria amb…

L’any 1948 s’inicià en el motociclisme disputant diversos rallis pel territori català Al cap de deu anys ja havia participat en curses de velocitat, entre les quals el Campionat d’Espanya a Montjuïc Soci de la Penya Motorista 10 × Hora, es tragué els títols de cronometrador, director de cursa i comissari tècnic esportiu Dirigí més de 1800 proves, com la Pujada a Sant Cugat, el Ralli Costa Brava, curses del Mundial de Side-trial i Motocròs i dels Tres Dies dels Cingles o dels 3 Dies de Santigosa, on collaborà molts anys També fou comissari de la cursa de motocròs al Mundial Sabadell-Terrassa,…

Es traslladà a Barcelona a treballar de mecànic a Bultaco Abandonà la marca i aconseguí el seu primer contracte professional amb Derbi , on s’acabà de formar com a pilot El 1967 guanyà els seus primers Campionats d’Espanya de velocitat, en 50 cc i 125 cc Guanyà vint-i-un Campionats d’Espanya més en diferents cilindrades, quatre en 50 cc 1970, 1971, 1972, 1976, nou en 125 cc 1968, 1971-78 i vuit en 250 cc 1969, 1971-75, 1980, 1981 Fou campió del món tretze vegades, sis en 50 cc 1969, 1970, 1972, 1975, 1977 i set en 125 cc 1971, 1972, 1979, 1981, 1984, i quatre cops subcampió mundial tres en…

Les curses poden ser de velocitat o resistència, sobre una superfície asfaltada o de terra, normalment en circuits tancats o per carretera En aquest darrer escenari les proves més habituals són els rallis i les pujades cronometrades Sobre terrenys accidentats offroad, es disputen proves d’enduro, motocròs i trial Aquesta darrera modalitat consisteix a superar una sèrie d’obstacles, naturals o artificials, en un temps determinat sense posar els peus a terra Altres modalitats motociclistes són les minimotos curses en circuits asfaltats, els quads, els raids, el supermotard curses en circuits…