Resultats de la cerca

La paraula fórmula va seguida d’un número que distingeix les diferents categories En l’àmbit internacional destaquen la Fórmula 1, màxima categoria de l’automobilisme de competició, la Fórmula 2 i la Fórmula 3 La primera està reservada a monoplaces de menys de 95 cm d’alçària i 180 cm d’amplada, amb un motor de 2,4 litres de potència màxima i vuit cilindres en V Aquesta, creada per la Federació Internacional de l’Automòbil el 1950, ha visitat regularment els circuits de Catalunya Ho feu per primer cop al Circuit de Pedralbes 1951, 1954, posteriorment al de Montjuïc 1969, 1971, 1973, 1975 i,…

S’inicià en motocròs i el 2005 començà a competir en curses de velocitat sobre asfalt El 2008 debutà al Campionat de Catalunya i al Campionat del Mediterrani de velocitat en categoria Pre125GP, i el 2010, al Campionat d’Espanya de 125 cc Fou campió d’Espanya 2011 L’any 2012 debutà al Campionat del Món de Moto3, categoria en què aconseguí la primera victòria en el Gran Premi dels Estats Units 2013, a la qual en seguiren cinc més, i acabà segon del campionat L’any següent aconseguí la tercera posició en el mateix Campionat del Món de Moto3 El 2015 debutà en Moto2,…

Fou campió d’Espanya d’enduro 1994 i guanyà el Raid Baixa Espanya de 125 cc 1996 Guanyà també el Campionat de Catalunya de trams cronometrats en la categoria 4 temps 1996, 1997 i en 125 cc 1997 Repetí victòria els dos anys següents en categoria 125 cc per trams 1998, 1999 i guanyà el Campionat de Catalunya de resistència sobre terra en 125 cc Igualment, guanyà en la categoria 4 temps i fou tercer en la categoria absoluta en les 24 Hores de Moià del 2000 Fou campió d’Espanya de raids 2006 i quedà tercer en l’edició del 2008 L’any 2009 signà per la marca italiana Husqvarna Fou…

Debutà el 1989 en l’equip Rothmans en la categoria de 500 cc, on ràpidament es consolidà com un dels millors pilots de la categoria Assolí el 1994 el seu primer títol de campió del món El domini en aquesta categoria de velocitat fou inqüestionable fins el 1998 El 1997 superà el registre de De Agostini en guanyar dotze grans premis en una temporada, deu d’ells de manera consecutiva Es retirà l’any 1999

Debutà en la categoria de Moto3 el 2015 dins l’escuderia Leopard Racing, i es convertí en pilot titular el 2016 Aquesta temporada assolí una posició preferent i la victòria en el Gran Premi d’Àustria, i el 2017 es proclamà campió del món de la categoria El 2018 passà a Moto2, com a membre de l’equip EG 0,0 Marc VDS, i finalitzà la temporada sisè i fou proclamat debutant de l’any, amb 155 punts Un any més tard passà a MotoGP contractat per Suzuki, i el novembre del 2020 guanyà el Campionat del Món d’aquesta categoria

Fou campió de Catalunya de la categoria Pre GP 125 cc 2007, 2008 i guanyà el Trofeu Mediterrani de la mateixa categoria 2008 El 2010 es proclamà campió d’Espanya i d’Europa de 125 cc, i l’any següent debutà en el Campionat del Món La seva primera victòria mundialista tingué lloc en el Gran Premi de França del 2011, al circuit de Le Mans, i esdevingué el pilot estatal més jove a aconseguir-la Aquella temporada, amb una Aprilia, finalitzà en tercera posició al Mundial de 125 cc després de guanyar els dos darrers grans premis Repetí classificació final el 2012 a Moto3,…

S’inicià en la competició en la categoria de 125 cc en la temporada 2010 El 2012 passà a competir en Moto3 amb l’equip Suter-Honda En aquesta categoria, aconseguí la quarta plaça en el Campionat del Món del 2013 i es proclamà campió del món en la mateixa competició el 2014, després d’assolir 10 podis i 3 victòries Des de l’any 2015 competeix en la categoria de Moto2, amb l’equip Estrella Galicia 0,0 MarcVDS, en la qual els anys 2017 i 2018 assolí una quarta posició i el 2019 es proclamà campió del món, amb 10 podis i 5 victòries És germà del també…

Debutà en la categoria de Moto3 el 2014, en la darrera cursa de la temporada, formant part del Calvo Team L’any 2020 es proclamà campió del món d’aquesta categoria, com a pilot d’Aspar Team

Guanyà el Trofeu Nacional d’Enduro en categoria 2 temps sènior C 1998 Fou segon en l’edició del 2006 en categoria 4 temps sènior C Pilot de l’equip Zenit, participà en dues edicions del París-Dakar 2004, 2005

Fill de Pere Arpa Fou campió d’Europa de la categoria de més de 175 cc 1997 i del món, en categoria júnior, en dues ocasions 1998, 1999 Guanyà el Campionat d’Espanya de 250 cc 1997, 1999 i de 400 cc 2001, així com el de Scratch 1997, 1999