Resultats de la cerca

Fou quatre vegades campió del món de motociclisme aconseguí tres mundials consecutius en la categoria de 80 cc els anys 1986, 1987 i 1988, i l’any 1988 assolí també el campionat del món de 125 cc El 1992 creà el seu propi equip, el Team Aspar, i compatibilitzà les funcions de cap de l’equip i de pilot fins el 1997, any de la seva retirada definitiva És el pilot amb més títols mundials del motociclisme de l’Estat espanyol darrere d’Ángel Nieto

Pare del també pilot Jordi Lluís Boquet Miquel Apassionat del motor des de jove, fou stayer del ciclista Guillem Timoner Participà en nombrosos rallis des de l’any 1948 i fou fidel a l’històric Ralli Mataró-Girona, creat el 1951 Rebé la medalla a la constància de l’Ajuntament de Mataró 1979 i la medalla d’argent al mèrit esportiu de la Real Federación Motociclista Española 1982, entre altres distincions Fou propietari de la botiga Motos Boquet

Especialista en proves de motocròs, començà a competir el 1980 Guanyà tres títols del Campionat d’Espanya d’enduro 1986, 1988, 1989 i quatre de raids 1987, 1988, 1989, 1992 També el 1986 aconseguí la medalla d’or al Campionat del Món d’enduro celebrat a Itàlia Participà en el Ralli París-Dakar entre el 1988 i el 2002 i aconseguí la segona posició en quatre ocasions 1994, 1995, 1996, 2001 i la tercera en dues ocasions 1992, 1993 El 2003 competí en la categoria de cotxes En el camp de les motos aquàtiques, guanyà la Copa del Món deraids en categoria de 785 cc 1998 Un cop retirat es mantingué…

Germà de Toni Elías, guanyà el Campionat d’Espanya de motocròs de 125 cc 1984 amb l’escuderia Moto Club Manresa pilotant una KTM Fou subcampió d’Espanya de motocròs en 125 cc 1990 Treballa en el patrocini de joves pilots de motocròs a través de Jordi Elías 100% Motos

Fou campió d’Espanya júnior de 125 cc 1997 Quedà quart en el Campionat d’Espanya de 125 cc, i setè en la Copa FIM de 125 cc 1998 El 1999 fou campió d’Espanya 4T i novè en el Campionat del Món de 500 cc Guanyà també el Campionat del Món per nacions júnior, fou setè en el Campionat d’Espanya 4T i vuitè en el Mundial de 500 cc 2000 El 2001 quedà tercer del Campionat d’Espanya 4T i del Mundial de nacions júnior, i finalitzà setè en el Mundial de 500 cc El 2005 participà en el Barcelona-Dakar dins l’equip Repsol-KTM, però hagué d’abandonar després d’un greu accident en la setena etapa

Debutà el 1960 i fou campió d’Espanya de turismes de sèrie en 125 cc Fou segon en el Premi RMCC de Motos Sport Nacionals 1961 Disputà diverses edicions de les 24 Hores de Montjuïc i, formant equip amb el seu germà Enric, assolí una victòria 1963 i un segon lloc 1966 L’any 1964 fou segon en el Gran Premi d’Espanya de velocitat per darrere del seu germà Ja retirat, exercí de comissari a Montesa i Honda

Fou un dels pioners en les tasques de suport de les curses de motor a Catalunya S’especialitzà en tasques de control de rutes i camins Fou secretari de la Penya Motorista Verge de Montserrat i secretari general de la Federació Catalana d’Automobilisme, càrrec que ocupà fins la jubilació

Fill del també pilot Jordi Boquet Blanch Debutà en competicions oficials com a pilot júnior amb 16 anys a la Pujada en costa a Sant Feliu de Codines, amb una Ducson de 50 cc Formant equip amb Miquel Perejuan, aconseguí per primera vegada el Campionat d’Espanya de resistència en 250 cc 1974, campionat que de nou assolí el 1976 fent equip amb José Coronilla Juntament amb Perejuan, va batre el rècord de voltes 665 de la categoria de 250 cc de les 24 Hores de Montjuïc 1974, fita no superada fins el tancament del circuit, i ambdós foren escollits millors esportistes de Mataró el 1974…

Professional des del 2002, que competí en 125 cc amb l’equip Derbi al Gran Premi de Jerez, l’any següent guanyà el Gran Premi del Brasil en aquesta mateixa categoria El 2005 passà a 250 cc amb l’equip Honda, i el 2006, també en 250 cc, fitxà per Aprilia i aconseguí dos títols mundials consecutius 2006 i 2007 L’any 2008 canvià d’escuderia Yamaha i de categoria MotoGP, en la qual guanyà el Campionat del Món els anys 2010, 2012 i 2015, i obtingué el subcampionat en les edicions del 2009, 2011 i 2013 El novembre del 2019 anuncià la retirada de la competició

S’inicià al món del bicitrial i fou campió d’Europa cadet 1982 i d’Espanya juvenil 1983 Passà a les motos i l’any 1984 guanyà la primera prova al Trial de Morón El 1985 debutà amb la marca Beta al Campionat del Món de trial i un any més tard n’aconseguí la primera victòria El 1987 guanyà el primer títol mundial i els Sis Dies d’Escòcia, i es convertí en el primer pilot català a aconseguir-ho L’any 1992 fitxà per Gas Gas i el 1993 fou el primer pilot a assolir un Campionat del Món amb una motocicleta fabricada a Catalunya Es retirà el 1997 com el tercer pilot de trial amb més títols de la…