Resultats de la cerca

Treballà com a mecànic en diferents edicions del Ralli Dakar, en el Mundial de superbike, en el Campionat d’Europa i d’Espanya de velocitat, en les 24 Hores de Montmeló i en el Ralli dels Faraons L’any 1990, com a mecànic de l’equip Camper i amb el pilot Carles Mas, assoliren la segona posició al Dakar Disputà onze edicions del Dakar, sis com a mecànic i cinc pilotant un quad El 2005 disputà el Dakar amb el Quads& Bikes Team i Joan Puig de copilot

S’inicià, durant la Guerra Civil Espanyola, fent d’enllaç motociclista per a l’exèrcit republicà Durant la dècada dels quaranta començà a treballar com a distribuïdor de motocicletes Montesa Fou pilot oficial de Montesa i de Ducson Guanyà la Pujada als Àngels i les 24 Hores de Montjuïc categoria pilot no experts Fou pioner al país del motocròs Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993, així com la medalla d’or al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Motociclisme i la de bronze de l’espanyola

S’inicià en el món de l’automobilisme com a mecànic professional El 1967, com a pilot oficial de Derbi, quedà quart en el Gran Premi d’Espanya de 50 cc Guanyà el XVI Gran Premi Internacional de Madrid de 25 cc 1970 Formant equip amb Benjamí Grau, guanyà les 24 Hores de Montjuïc pilotant una Bultaco 360 cc 1972 Es retirà el 1983

Començà competint amb la marca Montesa la temporada 1982-83 i finalitzà tercer del Campionat d’Espanya, que guanyà les dues temporades següents amb la marca Merlin 1984, 1985 Participà en cinc edicions del Trial de Nacions, en què quedà segon 1984,1985, i tercer 1986, 1987, 1988 Participà nou vegades en el Campionat del Món de trial, en què assolí la setena posició dos anys seguits 1984, 1985 També fou pilot oficial de les marques Mecatecno, Gas Gas, Alfer i Aprilia Es retirà l’any 1993 Actualment és mecànic oficial de l’equip Sherco i motxiller del pilot Albert Cabestany La…

Entrà a treballar com a mecànic a Derbi els anys cinquanta i compaginà aquesta feina amb la de pilot Disputà diverses curses de velocitat i motocròs, en què destaca la victòria en el Campionat d’Espanya de resistència amb Simó Pou 1958 S’especialitzà en el disseny i perfeccionament dels motors de dos temps en motocicletes de poca cilindrada Seves són les Derbi anomenades bales vermelles , que dominaren el Campionat del Món de velocitat dels anys seixanta als vuitanta Pilots com Ángel Nieto, Jorge Martínez Aspar i Àlex Crivillé pilotaren aquestes motocicletes Entre el 1971 i el…

Compaginà les proves de velocitat i resistència Disputà les 24 Hores de Montjuïc 1955-59 formant equip amb pilots com Enric Sirera, JR Eizaguirre i Johnny Grace, amb el qual assolí la tercera posició 1959, i diversos grans premis d’Espanya de velocitat 1957-61 El 1960 formà part de l’equip Bultaco, que establí el rècord mundial de velocitat en les 12 i en les 24 Hores en el Gran Premi de França al Circuit de Montlhéry, amb un prototip de 175 cc el Caçarècords , que aconseguí fins a cinc rècords mundials l’any del seu debut internacional Un cop retirat de les competicions treballà de …

Es traslladà a Barcelona a treballar de mecànic a Bultaco Abandonà la marca i aconseguí el seu primer contracte professional amb Derbi , on s’acabà de formar com a pilot El 1967 guanyà els seus primers Campionats d’Espanya de velocitat, en 50 cc i 125 cc Guanyà vint-i-un Campionats d’Espanya més en diferents cilindrades, quatre en 50 cc 1970, 1971, 1972, 1976, nou en 125 cc 1968, 1971-78 i vuit en 250 cc 1969, 1971-75, 1980, 1981 Fou campió del món tretze vegades, sis en 50 cc 1969, 1970, 1972, 1975, 1977 i set en 125 cc 1971, 1972, 1979, 1981, 1984, i quatre cops subcampió…