Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya de minimotos 1998 i participà, de la mà d’Albert Puig, en la Movistar Activa Cup 1999, 2000 Debutà en el mundial en el Gran Premi del Japó del 2001 en l’equip Honda d’Albert Puig i el 2002 ja fou el tercer en el campionat del món dels 125 cc amb tres victòries La temporada següent, amb 17 anys, conquerí el primer títol mundial amb cinc victòries parcials, i es convertí en el segon pilot més jove que ho aconseguia El 2004 passà als 250 cc amb Honda, amb set victòries en grans premis, que li comportaren el campionat del món i…

Fou pilot de les marques Gas Gas i Scorpa Començà a competir l’any 1996, participà en tres edicions del Campionat del Món de nacions i aconseguí un títol 2002, amb Maria Dolors Sánchez i Laia Sanz, un subcampionat 2001 i una tercera posició 2003

Fundat el 1973, utilitza el circuit de motocròs de l’Oriola, homologat per la Federació Catalana de Motociclisme El títol més destacat del seu palmarès és el Campionat de Catalunya de resistència d’automàtics en asfalt 1990 Organitza anualment proves de motocròs i de trial de nens, puntuables per al Campionat de Catalunya Ha rebut la distinció de millor club català organitzador de proves infantils de motocròs 2004, 2007 i de trial 2009

El 1963 assolí el títol italià de velocitat en 250 cc El 1965 fitxà per MV Augusta i començà una gran carrera que el dugué a la conquesta de tretze títols mundials en 350 cc 1968-73 i 500 cc 1966-72 El 1974, amb Yamaha, fou campió del món de velocitat en 350 cc i l’any següent en 500 cc Al desembre del 1977 anuncià la retirada de la competició

Debutà el 1989 en l’equip Rothmans en la categoria de 500 cc, on ràpidament es consolidà com un dels millors pilots de la categoria Assolí el 1994 el seu primer títol de campió del món El domini en aquesta categoria de velocitat fou inqüestionable fins el 1998 El 1997 superà el registre de De Agostini en guanyar dotze grans premis en una temporada, deu d’ells de manera consecutiva Es retirà l’any 1999

Fou pilot de Montesa des del 1954 Disputà onze edicions de les 24 Hores de Montjuïc, en les quals formà sovint parella amb el seu germà Jorge Pilotant prototips preparats per ells mateixos, obtingueren un títol 1963 i una segona posició 1966 Al mateix circuit de Montjuïc participà en dotze grans premis, amb una victòria al Gran Premi d’Espanya 1964 Retirat el 1967, reaparegué el 1969 amb Bultaco i MV Exercí de comissari per a Montesa i Honda

Vinculat al Moto Club Tarragona, es proclamà campió de Catalunya aleví de minimotos 1992 Guanyà l’Obert RACC de 50 cc 1998, la Copa Movistar Honda de 125 cc 1999 i el Campionat d’Espanya de 125 cc 2000 Fou el pilot més jove de la història que aconseguí aquest darrer títol, amb quinze anys i 300 dies Disputà el Campionat del Món de velocitat en les categories de 125 cc 2001, 2002, 2005-09, 250 cc 2003, 2004 i Moto2 2010, i guanyà nou podis

S’inicià en  enduro i motocròs al final de la dècada de 1990, però aviat passà a la velocitat amb les copes de promoció del Reial Automòbil Club de Catalunya Participà en nombroses competicions en categories juvenils i, de la mà d’Emili Alzamora, el 2005 i 2006 fou campió de Catalunya de 125 cc A quinze anys aconseguí la primera victòria en el Campionat d’Espanya L’any 2008 debutà en el Mundial de velocitat al Gran Premi de Portugal, i poc després fou tercer, el seu primer podi, en el Gran Premi de la Gran Bretanya de 125 cc, i amb quinze anys es convertí en el pilot més jove de l’Estat…

S’inicià en l’SPEA Tarrés Trial Team del seu oncle Jordi Tarrés Debutà oficialment el 2007 amb el títol d’Europa inter 125 cc Pilotà pels equips Gas Gas i JTG Fou campió de Catalunya en totes les categories d’edat, i en l’absoluta 2008 campió d’Espanya jú-nior a l’aire lliure 2009 i en pista coberta 2010 campió d’Europa juvenil 2009 i júnior 2010, i campió del món juvenil 2010 També conquerí el Campionat d’Espanya de TR2 2010 L’any 2013 signà per la marca Sherco i el 2016 per TRS, equip del seu oncle Jordi Tarrés L'any 2016 anuncià la seva retirada de la competició

Fundat el 12 de setembre de 1958, sorgí de la unió de veterans del Reus Automóvil Club, membres del Vespa Club i socis de la secció motorista del Club Natació Reus Ploms En el seu palmarès hi ha un títol de campió d’Espanya de resistència, dos de Catalunya d’enduro, un de trams d’enduro, un de motocròs i sis de mototurisme Ha estat guardonat en tres ocasions com a millor club organitzador de proves de mototurisme i també pels seus 25 i 50 anys, tant per la Real Federación Española de Motociclismo com per la federació catalana Ha organitzat trenta-quatre Campionats d’Espanya d’…