Resultats de la cerca
Es mostren 1871 resultats
Sàhara Occidental
La costa atlàntica del Sàhara Occidental prop de Daḫla
jbdodane (CC BY-NC 2.0)
Territori no independent
Territori del NW d’Àfrica, corresponent a la part occidental del Sàhara, amb façana atlàntica.
La geografia El territori és format per un peneplà de materials cristallins i paleozoics, recobert al N per sediments mesozoics calcàries i cap al litoral per sediments terciaris i quaternaris El clima és càlid i molt sec No hi ha rius, sinó solament uadis i la vegetació és molt escassa estepa La població és nòmada, en general L’economia es basa en la ramaderia de cabres, ovelles i camells També la pesca té importància, a causa de la riquesa piscícola de les aigües litorals Els recursos minerals són extraordinaris, en particular els fosfats Bu Craa i el ferro Entre els pocs nuclis urbans cal…
la Sagra
Província
Serra del SE de la península Ibèrica, a les serralades Subbètiques (2 381 m), situada al NE de la província de Granada.
Al vessant S neixen alguns afluents del Guadalquivir Bosc de coníferes
coll Sacreu
Collada
Depressió (368 m) de la Serralada Litoral Catalana, que uneix els massissos del Montnegre i del Corredor, en un dels indrets on la serralada és més pròxima a la costa.
És termenal dels municipis de Vallgorgina Vallès Oriental i d’Arenys de Munt Maresme, hi passa la carretera de Sant Celoni a Arenys de Mar
província del Rosselló
Província
Nom donat per la monarquia francesa a les comarques catalanes annexades a França arran del tractat dels Pirineus (1659).
Comprenia les vegueries de Rosselló amb la sotsvegueria de Vallespir, de Vilafranca de Conflent amb la sotsvegueria de Capcir i la nova de Cerdanya centrada a Sallagosa El 1790, juntament amb la major part de l’antiga vegueria llenguadociana de Fenolleda, constituí el nou departament dels Pirineus Orientals, el qual, malgrat tot, ha conservat popularment, i fins a un cert punt oficialment, el nom del Rosselló Intendents de la província del Rosselló Charles Macqueron 1660-1669 Étienne Carlier 1670-1676 Germain de Beaulieu 1676-1681 Ramon de Trobat i Vinye s Perpinyà 1681-1698…
Dependència Ross
Territori no independent
Territori de l’Antàrtida que constitueix una dependència de Nova Zelanda des de l’any 1923.
S'estén entre els meridians 160° E a 150° W, al sud del parallel 60° S en una superfície de 414400 km 2 i 330000 km 2 de glaç permanent ice-shelf Comprèn la mar de Ross, part de la Terra Victòria regió costanera i el sector proper al pol L’any 1957 una expedició dirigida per sir Edmund Hillary hi establí una base i l’any 1958 una altra expedició neozelandesa dirigida pel mateix Hillary arribà al pol sud Entre el 1957 i el 1979 hom dugué a terme una gran tasca cartogràfica i d’exploració
coll de la Perafita
Collada
Coll de la serra de Rodes (Alt Empordà), a la península del cap de Creus, pel qual passa la carretera de Figueres a Portbou, a l’indret de la seva bifurcació vers Cadaqués.
coll de Pendís
Collada
Depressió (1 786 m) de la serralada que separa la Baixa Cerdanya (Bellver de Cerdanya) del Berguedà (Guardiola de Berguedà), entre la serra de la Moixa, a l’W, i la del Moixeró, a l’E.
coll de Parpers
Collada
Depressió de la Serralada Litoral (anomenada aquí serra de Parpers
) entre la serra d’Ametlla (425 m) i el turó dels Castellans (378 m), al límit dels municipis de la Roca del Vallès i d’Argentona.
Hi passa l’autovia de Granollers a Mataró pel túnel homònim
coll de Panissars
El coll de Panissars, antic límit entre la Gàl·lia i Hispània, indret per on passava la Via Augusta
© Fototeca.cat
Collada
Coll de l’Albera (568 m alt.), que separa el Vallespir de l’Alt Empordà (termes del Pertús i de la Jonquera), a ponent del turó on s’alça el castell de Bellaguarda, per on passava el camí de Barcelona a Perpinyà, posteriorment desplaçat al coll del Pertús.
Prop seu s’alçava l’antic priorat del Coll de Panissars, i hi tingué lloc la famosa batalla del coll de Panissars