Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya en les especialitats de fons en pista 1919, velocitat 1919, 1920, 1925, carretera 1920 i darrere moto 1919, 1920, 1924, 1925

Comissari de la Federació Catalana de Ciclisme FCC i de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme des del 1984 L’any 2007 assolí la categoria estatal elit i des del 2011 és comissari internacional en la modalitat de trial Exercí de comissari en curses com la Volta Ciclista a Catalunya, la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc Fou secretari de la delegació de la FCC a Girona 1994-2005, des del 1998 és membre del Comitè Català d’Àrbitres i Cronometradors i delegat del comitè arbitral de Girona, i des del final del 2011 és membre de la junta directiva de…

Practicà el ciclisme des de petita, però l’any 1991 hagué de deixar la bicicleta a conseqüència d’una greu malaltia que l’obligà a anar en cadira de rodes durant algunes setmanes L’any 1993 pogué tornar a competir, amb l’equip italià Alfa Lum A Itàlia es consolidà com a ciclista i alguns anys després es consagrà definitivament gràcies a les victòries en el Giro, els anys 1999 i 2000, i molt especialment als triomfs en la màxima cursa del món per etapes, el Tour de França, els anys 2000, 2001 i 2003 D’aquesta manera, es convertí en la tercera ciclista que aconseguia guanyar tres cops el Tour…

Guanyador del Tour de l’Avenir 1964 per a corredors amateurs El 1965 es professionalitzà i assolí el Tour de França Guanyà, també, el Giro d’Itàlia 1967, 1969, 1976 i la Vuelta a Espanya 1968, victòria amb la qual es convertí en el segon ciclista amb tots tres títols En el seu palmarès hi ha també primeres posicions a la cursa París-Roubaix 1966, la Volta a Llombardia 1966, 1973, la París-Brusselles 1966, 1976, la Volta Ciclista a Catalunya 1972 i la Milà-San Remo 1974 El 1973 assolí el Campionat del Món de ciclisme de carretera a Montjuïc Considerat un dels grans ciclistes de la seva…

Professional des del 1982 fins el 1993, que es retirà, formà part successivament dels equips Renault 1982-85, Système U 1985-89, Castorama 1990-91 i Gatorade 1992-93 i obtingué un total de 76 victòries Destacat corredor per la combinació de talent natural i tenacitat, del seu palmarès sobresurten dues Voltes Ciclistes a França 1983 i 1984, una Volta Ciclista a Itàlia 1984, el Campionat de França en carretera 1984, dues curses Milà-San Remo 1988-89 i una Flèche Wallonne 1986 El 1987 i 1989 fou sancionat per dopatge, el segon dels quals reconegué, tot i que es declarà contrari als controls…

El 1953 fou campió d’Espanya cadet i plusmarquista mundial de la categoria en velocitat Presidí la Unió Ciclista l’Hospitalet 1972-2004 Sota la seva presidència es formaren diversos equips de competició, s’organitzà el Critèrium de l’Hospitalet per a ciclistes professionals i el Ciclocròs de l’Hospitalet, i es recuperà el premi Inauguració El 1979 creà l’empresa de muntatges esportius Transvallas Fou director de cursa a la Volta a Catalunya

S’inicià en el Trialsport a dotze anys Fou campió d’Espanya i de Catalunya juvenil individual i per equips 2009, 2010, i el 2010 es proclamà campió d’Europa júnior En categoria absoluta, guanyà el Campionat de Catalunya 2012, 2013, 2014, 2016, el d'Espanya 2015 i el Campionat del Món 2015, competició en la qual també fou subcampió 2013, i, a més, es proclamà campió del món per equips 2012, 2013

Alternà diferents modalitats com la bicicleta tot terreny, la carretera i el ciclocròs En 2001 competí pel Kelme amateur i guanyà el Gran Premi Macario Disputà les dues temporades següents com a professional de la carretera en el mateix equip, i participà en el Giro d’Itàlia 2002 Es requalificà amateur i guanyà el Memorial Valenciaga 2004 El 2005 es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs L’any 2006 competí novament a la carretera amb el Tres Molinos Resort

Començà a competir el 1987 amb el Club BMX Sant Andreu i fou campiona d’Espanya 1989-94 de forma seguida, tercera al Campionat d’Europa 1992 i sisena al Campionat del Món 1990 El 1994 es passà a l’especialitat del descens amb l’equip BCS primer, i el Sunn posteriorment El 1996 fou campiona d’Espanya de descens i dual eslàlom Es lesionà l’any 2000 El 2006 tornà amb el títol estatal de dual eslàlom i una segona posició al Campionat d’Espanya de descens

Competí com a professional amb el Futbol Club Barcelona 1940-45, el Galindo Cicles Tabay 1946, el Santamaría 1947 i el Casa Galindo-Sangalhos 1948 Fou cinc cops campió d’Espanya, tres de ciclocròs 1947 i dos de fons de carretera, i es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs 1939 i de fons de carretera 1942, 1943, 1944, 1947 Guanyà la Volta a Llevant 1946 i cinc etapes de la Vuelta a Espanya Disputà dues edicions del Tour de França Es retirà el 1950 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991