Resultats de la cerca

Fou professional entre el 1940 i el 1948 Guanyà l’Escalada a Montjuïc 1941, dues etapes de la Vuelta a Levante 1947, on acabà en segona posició, i una altra de la Vuelta a Espanya 1948, prova que corregué en vuit ocasions Competí pel FC Barcelona, el CC Barcelonès i la Casa Galindo-Sanghalos

Campió del món de fons en ruta 1953 i de persecució en pista 1947, 1949, i cinc vegades guanyador del Giro d’Itàlia 1940, 1947, 1949, 1952 i 1953 i dues del Tour de França 1949 i 1952

Participà com a auxiliar en gairebé trenta edicions del Tour de França, catorze vegades al Giro d’Itàlia i més de cinquanta cops a la Vuelta a Espanya Començà a l’equip Super Ser i continuà en d’altres, com el Kas, el Ferrys, el Bic, el Teka, el Seur, el Festina i l’Andalusia Participà com actor secundari en més d’un centenar de pellícules Iván Vega escriví les seves memòries sota el títol Secundario de lujo, una vida entre campeones 2016

Fou professional entre el 1982 i el 1992 S’imposà a la Volta a Lleida 1982 És el ciclista que més vegades ha guanyat la classificació de les metes volants a la Vuelta a Espanya, un total de cinc, i a més de forma consecutiva 1987-91 També guanyà tres etapes de la mateixa ronda Formà part del Kelme 1982-86, el Colchón CR 1987, l’Helios CR 1988-89 i el Puertas Mavisa 1990-92 Una vegada retirat fou comentarista de curses ciclistes en català per TVE i responsable de la web de la Vuelta a España També ha pres part en proves de bicicleta de muntanya com ara la Titan Desert

Fill de Joan Coma Bargalló, s’inicià al Club Ciclista Cornellà i acumulà 24 títols de campió de Catalunya en diferents categories i especialitats, tant de carretera –contrarellotge i fons–, com de pista –velocitat, persecució per equips i eliminació– A més, fou campió d’Espanya de persecució olímpica 1982, 1983 i segon al Campionat d’Espanya de velocitat 1980 Abandonà el ciclisme de competició per malaltia L’any 1984 s’integrà com a mecànic del nou velòdrom de Barcelona i treballà simultàniament per a diferents equips, com el Cesaden o el Reynolds, durant el Tour de França del…

Integrant de l’Escola Catalana de Ciclisme, fou dos cops campió del món d’americana 1999, 2006 i dos cops subcampió 2000, 2001 fent parella amb Joan Llaneras Disputà aquesta mateixa prova i la persecució per equips als Jocs Olímpics de Sydney 2000 Com a ciclista de carretera accedí al camp professional l’any 2000 amb l’equip Kelme-Costa Blanca, amb el qual guanyà la Clàssica d’Almeria 2000 i, un any més tard, dues etapes al Gran Premi Mosqueteiros i la Volta a l’Alentejo Entre el 2002 i el 2003 guanyà tres trofeus de la Challenge de Mallorca El 2004 fitxà per l’equip Illes…

Nascut Lance Edward Gunderson, el 1974 la seva mare li canvià el cognom peI del seu segon marit Inicià la carrera esportista en el triatló, del qual fou campió als EUA el 1989 i el 1990 en la modalitat de menys de vint anys, però poc després passà al ciclisme l 1991 fou campió amateur dels EUA i el 1992 participà en els Jocs Olímpics de Barcelona, i ja com a professional, entre d’altres, participà al Campionat de Zuric, on aconseguí una segona posició El 1993 guanyà el mundial de ciclisme Establert durant vuit mesos l’any a Europa, guanyà curses com la Fletxa Valona o la Clàssica de Sant…

Exercí durant vint-i-vuit anys com a àrbitre d’àmbit estatal en curses com la Volta a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc i la Ruta del Sol, a més dels Campionats d’Espanya

Com a jugador de pàdel, durant la dècada de 1990 fou subcampió d’Espanya en quatre ocasions fent parella amb Joaquim Not Posteriorment, es dedicà més als esports d’aventura, i guanyà la primera edició de la Titan Desert 2006

Membre fundador del Club Ciclista Bas, en fou president 1980-2004 El 1991 impulsà la Festa de la Bicicleta de la Vall i el 1998, la Marxa Cicloturista Terra de Remences, una de les marxes cicloturistes més importants de Catalunya