Resultats de la cerca

Competí com a professional 1954-66 amb l’equip suís Feru, que alternà amb l’Splendid francès, la Penya Solera 1955, el Reial Club Deportiu Espanyol 1956, el Faema 1957, 1963, l’Ignis 1958, 1964, el Kas 1959-62 i el Tedi 1965 L’any 1964 també formà part del Margnat i el Licor 43 i disputà el Tour de França Finalitzà la seva carrera als equips Olimpia i Ondina el 1966 Guanyà el Gran Premi de Catalunya i el Trofeu Jaumandreu 1953, el Gran Premi Ajuntament de Bilbao 1960 i les voltes a Guatemala i Andalusia 1965 Aconseguí victòries d’etapa a la Volta a Catalunya 1958, 1959, 1960, 1961, la…

Conegut popularment com Joan Martí de la Garriga , començà a competir el 1906 El 1913 guanyà una etapa i la general final de la Volta a Catalunya A més, fou primer en la Volta al País Basc, sumada a quatre etapes, i campió d’Espanya L’esclat de la Primera Guerra Mundial li impedí participar en el Tour de França del 1914 El 1916 abandonà la competició Gaudí d’una gran popularitat

Disputada a la carretera de Sant Cugat del Vallès, fou promoguda per l’exciclista professional Josep Recio La primera edició fou guanyada per Prudencio Indurain, que repetí l’èxit cinc anys després El palmarès d’aquesta competició inclou els noms de Laudelino Cubino, Jesús Montoya i Melcior Mauri, entre d’altres

La competició inclou quatre especialitats El camp a través XC es desenvolupa per circuits ondulats de 5 a 9 km per volta que alternen obstacles i trams tècnics, amb una durada aproximada de dues hores La marató fa referència a la llargada del recorregut, de 60 a 120 km, i per muntanya El descens DH es disputa contrarellotge, després de superar obstacles en una baixada que combina passatges tècnics amb altres de gran rapidesa, en els quals es pot arribar a velocitats de 80 km/h El 4-cros 4X consisteix en una sèrie de proves de descens disputades entre quatre participants pel sistema d’…

Competí com a professional amb els equips Teka 1977-78, amb què disputà dues edicions del Giro d’Itàlia i una del Tour de França 1978, Kas 1979 i Flavia 1980-81, amb el qual participà en la Vuelta a Espanya 1980 Guanyà el Gran Premi Nàquera i una etapa de la Volta a Catalunya amb el Kas

President del Club Ciclista Mollet durant quaranta-cinc anys 1952-97, durant la dècada de 1980 formà part de la comissió de ciclisme infantil de la Federació Catalana de Ciclisme En record seu, anualment se celebra el Memorial Antoni Fortuny – Gran Premi Diputació de Barcelona

Entre el 1981 i el 1985 guanyà dos trofeus Generalitat, tres Campionats de Catalunya i obtingué dos subcampionats d’Espanya Participà també en el Campionat d’Europa de bicicròs que se celebrà a Palau-solità i Plegamans 1985, en què arribà a les semifinals El 2009 es proclamà campió de Catalunya de veterans

Formà part de la generació pionera de practicants de BMX a Catalunya L’any 1981 esdevingué corredor oficial del Team Looping El 1982 fou el millor ciclista del rànquing estatal de l’Associació Espanyola de Bicicròs AEBC, campió de Catalunya i també guanyà a Palau-Solità i Plegamans la primera cursa de l’especialitat de caràcter internacional disputada a Espanya, el Trofeu d’Hivern de BMX i el Trofeu BH L’any següent repetí el Campionat de Catalunya i aconseguí també el Campionat d’Espanya i el Trofeu de la Generalitat El 1984 fou campió de Catalunya per tercer cop consecutiu i campió català…

Participà com a ciclista en competicions d’àmbit català i, des del 1949, també exercí de mecànic de bicicletes El 1959 obrí un taller amb el nom de Ciclos Escuin, a partir del qual creà l’equip del Club Ciclista Mollet-Escuin, actiu entre el 1962 i el 1996 En fou director esportiu i potencià els equips de base En formaren part posteriors ciclistes professionals, com Melcior Mauri o Jaume Hernández També fou directiu del club

Fou subcampió del món juvenil 1997, campió d’Europa júnior 1997 i campió d’Espanya júnior 1996, 1997 En categoria absoluta, es proclamà campió de Catalunya, d’Espanya 2000, 2003 i d’Europa 2007, i guanyà l’Obert d’Espanya Disputà diverses edicions del Campionat del Món des del 1999 i aconseguí diverses mànegues de la Copa del Món També destacà en curses d’enduro i continuà com a tècnic d’aquesta modalitat