Resultats de la cerca

Competí pel Zimarrón i posteriorment pel GT Spain Fou campió d’Espanya, de Catalunya i d’Europa 1984 Guanyà també la primera Copa d’Europa de bicicròs i participà al Campionat del Món de la IBMXF

S’inicià amb la Penya Ciclista Maricel com a infantil, i fou campió de Catalunya La seva trajectòria esportiva es perllongà fins el 1988, després de competir pel Club Ciclista Rubí i la Unió Ciclista Tona i als equips Venta Catálogo i Cesaden Del 1994 al 1998 fou president de la PC Maricel La temporada 2003-04 participà en la creació de la secció de ciclisme del FC Barcelona, i fou el director de l’equip sub-23 del club fins el 2006 La temporada següent creà l’equip ECP, amb estructures de carretera i BTT

Començà a practicar ciclisme a la Penya Ciclista Bonavista Com a amateur ingressà al Club Ciclista Benicàssim, però uns problemes de visió impediren la seva progressió L’any 2000 entrà al Grup Esportiu ONCE de Barcelona com a ciclista de tàndem El 2003 guanyà el Campionat del Món de fons amb José Antonio González com a pilot La temporada següent fou campió d’Espanya de fons amb Òscar Boada El 2007, amb Jaume Morales, fou plata al Campionat del Món El 2009 eren la millor parella del món, segons la classificació de la UCI després d’aconseguir la plata als Campionats del Món de fons i…

S’inicià amb els Amics del Bicicross de Palau-solità El seu palmarès de BMX inclou un Campionat de Catalunya 1987, dos trofeus de la Generalitat 1986, 1987 i un subcampionat d’Espanya 1987 A més, fou segon al Bicicross International Series 1983 i a la Copa d’Europa 1985, i participà en la Copa Intercontinental 1985 i la Copa del Món 1985 En freestyle fou dos cops campió de Catalunya 1985, 1987 i del Trofeu Generalitat 1986, 1988 El 1988 formà part del grup que creà el Club BMX les Arenes de Terrassa, i el 1990 n’esdevingué president

S’inicià al Club Ciclista Bicisport de Barcelona i es proclamà campió del món juvenil 1993 En categoria elit, aconseguí nou Campionats del Món 1995-2002, 2007 a l’aire lliure i tres en pista coberta 1995-97 Guanyà dos Campionats d’Europa 2003, 2007 i cinc d’Espanya 1993, 1995-98 El 1998 establí un rècord del món en saltar lateralment 39 tanques d’1 m d’altura en un minut El 2007 deixà la competició d’alt nivell i passà a dirigir l’escola César Cañas Trial Academy, a Premià de Dalt, que creà ell mateix

A catorze anys s’inicià en el ciclisme de competició amb el Club Bicicross de Mollet Fou sis vegades campió de Catalunya de bicicròs i dues vegades campió d’Espanya 1993, 1994, i participà en el Campionat del Món 1993, on assolí el 7è lloc en la categoria cruiser En descens es proclamà tres cops campió d’Espanya d’eslàlom parallel 1999, 2001, 2003 Participà en els Campionats d’Europa 1994, 1998 L’any 2008 guanyà el Campionat d’Espanya de més grans de trenta anys Es proclamà campió del món màster BTT DH 2015 i fou tercer a l’Enduro World Series EWS Màster 2015, 2016, 2018

Competí breument pel Club Ciclista Cornellà Fou soci fundador de la secció de ciclisme del Club Esportiu Sant Joan Despí 1966, el 1981 assolí la presidència de la secció ciclista i després, i fins el 2006, fou president del club Fou nomenat president de la Comissió de Seguretat Viària de la Federació Catalana de Ciclisme 2006 Ha rebut la medalla honorífica de la Volta a Catalunya 2006 i el diploma honorífic de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport 2007

Guanyà les Copes Janer i Sanromà amb el Dunlop i participà en una edició de la Volta a Catalunya El 1960 fou nomenat delegat de la Federació Catalana de Ciclisme per Lleida i organitzà el Campionat d’Espanya de persecució 1963 i les arribades a Lleida de les voltes a Espanya i Catalunya Morí el 1966 durant el desenvolupament de la Volta a Lleida Després de la seva mort s’instaurà el Trofeu Baldomir Capdevila

Soci del Club Ciclista Gràcia, del qual fou també president 1939, 1984-87, competí fins a l’inici de la Guerra Civil Sota la seva gestió s’organitzaren diversos Campionats de Catalunya, el premi Campió de Campions, el Campionat de Barcelona 1945-52 i els Campionats d’Espanya per a amateurs 1947-54

S’inicià en el diari Dicen el 1979 Cobrí el Campionat del Món 1980 i la Vuelta a Espanya 1982 El 1988 ingressà al diari Sport El 1989 cobrí el seu primer Tour de França i el 2010 arribà a les 22 edicions Des del 1996 fou enviat especial al Giro d’Itàlia, el Tour de França, la Vuelta a Espanya i el Campionat del Món Cobrí també les informacions dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996