Resultats de la cerca

S’inicià al Club Ciclista Pinarenc, passà per l’Esport Ciclista Mataró i s’introduí al ciclisme de pista al Club Ciclista Iluro El 1988 fou campió de Catalunya de persecució individual i segon al Campionat d’Espanya, i l’any 1990 es proclamà subcampió del món juvenil en la mateixa prova Com a absolut, fou triple campió estatal de persecució individual 1991, 1992, 1993 i cinc cops de persecució olímpica 1989-93 Disputà la prova de persecució per equips dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Guanyà els 50 km de l’Sport Ciclista Català 1915, la Copa Banús 1917, el Campionat de Sants de 100 km 1919 i els Sis Dies de Sants 1920 El 1918 fou nomenat secretari de l’Agrupació Catalana de Ciclistes i després d’abandonar la competició l’any 1920, s’incorporà a la junta directiva de l’SC Català Presidí la Comissió Esportiva del Comitè Regional de la Unió Velocipèdica Espanyola 1935 i fou el representant espanyol al Critèrium Internacional de ciclocròs

Competí de jove quan s’integrà a l’Agrupació Ciclista el Prat 1959, en la qual exercí diversos càrrecs directius fins que en fou nomenat president el 1998 Organitzà el Campionat del Baix Llobregat per a cadets i el Campionat de Catalunya contrarellotge del 2007

S’inicià l’any 2001 al Motorclub Sant Andreu en proves de camp a través i descens de bicicleta tot terreny Esdevingué pilot de BMX el 2004 L’any 2007 disputà la Copa del Món de Supercross de Madrid com a únic juvenil espanyol Guanyà diverses mànigues de la Copa d’Espanya i fou segon a l’Open Internacional de Sant Andreu 2008 Participà en mànigues de les Copes de França, Europa i del Món, a més de curses nord-americanes

És membre de l’Associació Espanyola de Premsa Esportiva i de les associacions internacionals de Premsa Esportiva i d’Especialistes en Ciclisme Durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 exercí de redactor en cap Treballà com a cap de premsa en diverses edicions de la Volta a Catalunya i a la Federació Catalana de Ciclisme, de la qual fou vocal de comunicació 2008-11 Fou secretari de l’Esport Ciclista Barcelona i responsable de comunicació de la Federació de Penyes del RCD Espanyol Treballà de corresponsal per al Diari de Tarragona , Dicen , As , Marca , Mundo Deportivo , Sport , l’Agència EFE…

S’inicià el 1989 a la Penya Ciclista Baix Ebre Posteriorment passà per la Unió Ciclista La Sènia i la UC Barri Fortuny En categoria sub-23, fitxà per l’equip Viveros Alcanar, tot i que una lesió el mantingué un any sense competir Fou campió d’Espanya de persecució per equips 2003, 2004, 2005 i subcampió estatal de puntuació En l’àmbit català fou múltiples vegades campió de contrarellotge, persecució, persecució per equips i americana Guanyà la classificació general final de les Grans Clàssiques 2006 lluint els colors del FC Barcelona

Fou fundat l’any 1980 i presidit per Jaume Casañas Rafael Carrasco figurà com a vicepresident i assolí, des de Barcelona, la direcció tècnica de l’equip professional de carretera Kelme Rebé la medalla al mèrit ciclista 1994 Desaparegué el 1996

Era patrocinat per la casa de cafè italiana Faema segons models similars duts a terme a Suïssa, Itàlia i França Formà un equip de vuit corredors amb Federico Martín Bahamontes, Salvador Botella, Gabriel Saura i Bernardo Ruiz, entre d’altres, que competí durant part de la dècada dels seixanta i incorporà figures com Josep Segú i Guillem Timoner Collaborà en l’organització de diferents proves

La primera edició entrà a la Copa Critèrium amb victòria de Pere Solano Al cap d’un any, s’integrà en el calendari de les Grans Clàssiques amb un recorregut de 133 km i èxits de William Aranzazu i Ibon Zugasti

Tingué lloc al velòdrom de Tortosa el 16 de març de 1963 dins del programa de la Copa del Món darrere moto Hi participaren Guillem Timoner, Leo Proost, Jaap Oudkerk i Robert Varnajo, entre d’altres La prova es desenvolupà en tres mànigues, dues de 15 km i una de 20 km El guanyador fou Timoner