Resultats de la cerca

La participació era oberta i la patrocinava Casa Blandinieres Tenia lloc sobre el circuit del comte de Vallellano de Tarragona El primer guanyador fou Josep Suria També figuren en el palmarès David Duran un parell de cops, Antoni Miró i Ángel Ibáñez

La primera edició tingué lloc el 1932 amb la collaboració del Club Femení i d’Esports de Barcelona L’empresa BSA s’encarregà de donar el trofeu, que guanyà Antonia Yáñez, del Club Ciclista Gràcia

Organitzada per l’Esport Ciclista Veterans de Catalunya, té lloc en un circuit urbà durant el mes d’abril i consta de les categories elit i sub-23 El primer guanyador fou Bosco Honorato Juan de Dios González amb quatre triomfs 1999, 2000, 2002, 2003 és el ciclista amb més victòries En el palmarès de la prova, també hi figuren Ginés Salmerón 1993, Carles Torrent 1995, 1996, José Guillén 2001 i Isaac Escolà 2004 Parallelament, s’instaurà un homenatge a personalitats del ciclisme com Joan Plans, Joaquim Sabaté, Gabriel Saura, Albert Gadea, Francesc Martínez Sisquillo , Joan Navarra, Enric…

Com amateur guanyà el Cinturó de l’Empordà 1993 i el Trofeu Guerrita 1994 El 1996 fou tercer al Campionat d’Espanya de contrarellotge Competí com a professional per als equips Festina 1996-2001 i Team Coast 2001-03 Disputà tres edicions del Tour de França i dues de la Vuelta a Espanya Quan deixà la competició, dirigí les sessions per a joves al velòdrom de Barcelona El 2009 ingressà com a director tècnic de la Federació Catalana de Ciclisme Un parell d’anys més tard entrà com a massatgista de l’equip rus Katusha

Competí com a professional amb els equips Reynolds 1981-86, Teka 1987-88 i Lotus 1989-93 Fou campió d’Espanya de fons en carretera 1983, 1989 El 1983 debutà en la Vuelta a Espanya i el Tour de França, del qual ha disputat sis edicions En el seu palmarès figuren les voltes a Villarrobledo 1982 i a Tres Cantos 1985, el Circuit de Getxo 1983, la Pujada a Urkiola 1984, el Critèrium de Terrassa 1986, el Gran Premi de Laudio 1988 i el Critèrium de Sabiñánigo 1990 Guanyà dues etapes de la Vuelta 1983, 1990 i la classificació de la muntanya 1992, i diverses etapes de les voltes a Cantàbria, Aragó,…

S’inicià l’any 1987 amb el Club Ciclista Eddy Mur Fou campió d’Espanya sub-23 2000 de contrarellotge El 2002 es convertí en professional amb l’equip portuguès Ovarense, amb el qual aconseguí podis a la cursa d’Alcoçaba i el Gran Premi Cantanhede Un cop deixà la competició, collaborà amb el CC Eddy Mur

Germà de Ramón Espinosa, el 1899 fou vicepresident de la Unió Velocipèdica Espanyola El 1915 entrà dins l’Sport Ciclista Català exercint al mateix temps de cronometrador de la UVE També exercí de tresorer, de vocal i de vicepresident El 1918 fou nomenat cap de control de les organitzacions de l’Sport Ciclista Català i d’altres clubs i dirigí els cronometratges de curses com les copes Pedalier, de la Victòria i Marquès d’Alella, i de les voltes a Tarragona i a Catalunya, així com de competicions de pista També figurà com a cronometrador de la Setmana Catalana El 1943 fou cronometrador en cap…

Membre de la Penya Ciclista Baix Ebre, s’inicià en el ciclisme de carretera i l’any 1966 se centrà en les curses de sis dies i en persecució individual i per equips El 1968 passà a les files del Picadero Damm i guanyà alguns trofeus provincials Fou campió d’Espanya de persecució individual quatre anys consecutius 1972-75 Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 en la prova de persecució de 4 000 m Guanyà el Campionat del Món en pista en l’especialitat darrere moto 1975 També aconseguí la medalla de plata 1975 i la de bronze 1974 al Campionat del Món de ciclisme de mig fons Després de la…

S’inicià en el ciclisme de la mà del seu pare, Adolf Espinal Participà en nombroses excursions ciclistes, fins que l’any 1985 endegà, amb l’ajut de Josep Rojas, la Volta Cicloturista al Cor de Catalunya Fou creada amb motiu del cinquantè aniversari de l’Esport Ciclista Manresà i en memòria del seu pare

Començà treballant de mecànic de bicicletes mentre competia com a ciclista amateur També regentà la botiga de bicicletes Cicles Espinal L’any 1935 fou un dels fundadors de l’Esport Ciclista Manresà i el primer president de l’entitat El 1943 es retirà com a corredor i el 1951 abandonà la presidència del club