Resultats de la cerca

Organitzada per l’Esport Ciclista Barcelona, nasqué de la suma de diverses curses d’un dia com els trofeus Alberto Assalit, Jaumandreu, Masferrer i Nicolau Casaus i el Gran Premi Drink La primera edició passà per Andorra, Figueres, Barcelona, Lleida i Sant Sadurní d’Anoia i rebé el nom de Challenge Drink En la primera i segona edició, el guanyador fou José Pérez Francés També la guanyaren dues vegades Eddy Merckx 1975, 1976, Luis Ocaña i Alex Zulle El 1968 passà de disputar-se de puntuació a temps El primer guanyador internacional fou l’italià Mario Zilioli el 1970 Altres guanyadors foren…

El primer campionat fou organitzat a França el 1902, i és practicat especialment a França, Bèlgica, Itàlia i Alemanya

Establert a Barcelona el 1920, debutà com a professional el 1926 Amb set victòries s’erigí com el corredor amb més triomfs en la història de la Volta Ciclista a Catalunya 1928-30, 1932, 1935-36, 1939 La primera Volta, l’aconseguí amb l’equip Elvis-Wolber, les dues següents amb el FC Barcelona Entre el 1931 i el 1933 competí com a independent Integrat a l’equip Orbea, guanyà les Voltes del 1935 i el 1936 Fou campió d’Espanya de fons 1930, 1931, 1933, 1936 i guanyà la Volta al País Basc, la Volta a Llevant i el Circuit de Getxo, totes el 1931, el Trofeu Masferrer 1932, 1933, la Volta al Marroc…

Guanyador del Tour de França els anys 1953, 1954 i 1955 Fou campió del món de ciclisme en carretera 1954 i de França 1950-51 i primer guanyador del Gran Premi de les Nacions 1952

Fou tres cops campió mundial de ciclisme en carretera 1927, 1930, 1932, cinc vegades guanyador de la volta a Itàlia 1925, 1927, 1928, 1929, 1933 i quatre vegades guanyador de la volta a Llombardia 1925, 1926, 1927, 1931

Guanyador de les voltes a França 1938 i 1948 i a Itàlia 1936, 1937 i 1946, fou el gran rival de Fausto Coppi Es retirà el 1954, amb un total de 184 victòries com a professional Durant els anys del feixisme es prestà a ser utilitzat com un símbol del règim Tanmateix, l’any 2003 hom descobrí que, aprofitant aquesta consideració, havia participat en una xarxa d’evasió de jueus italians, uns 800 dels quals salvà A títol pòstum, l’any 2013, el Yad Vashem  el declarà “Just entre les nacions” i el 2018 rebé la nacionalitat israeliana 

Fou guanyador absolut una vegada del Tour de França 1959 i sis vegades del gran premi de la muntanya de la mateixa prova 1954, 1958, 1959, 1962, 1963 i 1964

Fou campió d’Espanya en les especialitats de fons en pista 1919, velocitat 1919, 1920, 1925, carretera 1920 i darrere moto 1919, 1920, 1924, 1925