Resultats de la cerca

Guanyador cinc vegades de la Volta a França 1957, 1961, 1962, 1963, 1964, de la Volta a Espanya el 1963, de la Volta Ciclista a Catalunya el 1967, i nou vegades el Gran Premi de les Nacions contra rellotge Es retirà el 1969

Creat el 2007 amb el suport de l’Ajuntament, reuní les principals entitats ciclistes de la població S’hi integraren la Penya Ciclista Palomillas, Bicisprint, el Club Falcons i la Unió Ciclista de Sabadell

Informava de l’actualitat del ciclisme professional i de les grans competicions internacionals, així com també del ciclisme amateur local Editada per Carles Gil, entre els seus collaboradors figuraren noms com José Luis Piñero, Marià Cañardo, Sebastià Masdeu, Mossèn Borràs, Francesc Alguersuari, Antoni Vallugera i Anvalo

El 1993 guanyà la Cursa del Llobregat Competí com a professional a partir del 1996 amb l’equip italià del Saeco i guanyà una etapa de la Volta a Andalusia 1997 Passà al Vitalicio Seguros 1998-99, amb el qual debutà al Tour de França l’any 1999, i el 2000 fitxà pel Jazztel-Costa d’Almeria

Integrat a l’Agrupació Ciclista Montjuïc, guanyà la primera cursa de la Pujada de Montjuïc i el ciclocròs de Badalona 1931 Guanyà la prova de la Unió Ciclista Sabadell i es proclamà campió d’Espanya de ciclocròs 1936 i també en fou subcampió estatal 1942 Un cop deixà la competició entrà com a assessor tècnic de l’AC Montjuïc El 1975 rebé un homenatge a Sabadell a càrrec de la Penya Ciclista El Pedal

El 1978 guanyà la Volta a Lleida Fou campió d’Espanya de ciclocròs 1982, 1985, 1987, 1988 i guanyà el primer Campionat d’Espanya de BTT 1989 Competí professionalment en l’especialitat de carretera 1980-92 amb els equips de la Penya Hermanos Manzaneque, Hueso Chocolates, Torrot, Lotus i Salgar Posteriorment, exercí de seleccionador i obrí la botiga de bicicletes Sala Sport Bike a Manresa

S’inicià en bicitrial i el 1989 passà a la BTT com a corredor de camp a través, però aviat s’especialitzà en descens dins del Club BTT Power Bike Amb l’equip Alpinestars fou campió de Catalunya 1993, 1994 i guanyà la Copa d’Espanya d’eslàlom parallel 1993, 1994 El 1998, amb el Volvo Cannondale, guanyà la Norba Nationals i es proclamà campió d’Espanya de descens Integrat al Maxxis-MSC, conquerí el Campionat del Món per equips i assolí la seva millor classificació en el rànquing de la UCI 2001, la cinquena posició Finalitzà la seva carrera competint pel Giant-Grandvalira 2004-08 El 2008…

Fou un dels primers practicants d’aquesta modalitat a Catalunya Competí durant el període 198695, principalment pel Club Ciclista Manlleuenc Disputà cinc Campionats del Món i fou dos cops campió 1993, 1995, segon dues vegades i tercer una altra Es proclamà campió d’Espanya 1991, 1993, 1995 i guanyà el Campionat dels Països Catalans i el Trofeu Generalitat, entre d’altres

Fou campió d’Espanya de velocitat 1911, 1915 i guanyà diverses competicions de pista en l’àmbit internacional, principalment a París Deixà la competició el 1926 i un any després començà a treballar com a auxiliar i massatgista Gestionà la trajectòria de ciclistes com José Cebrián i exercí de preparador als equips del FC Barcelona i el Neumáticos Galindo, on coincidí amb Miquel Poblet, ciclista que auxilià durant els anys posteriors Morí durant un viatge a França per treballar com a massatgista de Miquel Poblet en el Campionat del Món del 1958

Competí en bicicleta tot terreny en els equips Power Bike i Bicisprint, on passà del camp a través al descens Entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme com a responsable de la secció de descens 2004-10 i elaborà una nova normativa de la disciplina, incrementà el nombre de proves i la seva qualitat i impulsà el nou Bike Park de la Molina Creà noves competicions com l’Urban Cup, el Campionat de Catalunya de descens a quatre i la Mini Copa Catalana de descens