Resultats de la cerca

Competí professionalment amb els equips Reynolds 1987-90, ONCE 1991-92, 1995-98, Amaya 1993, Banesto 1994, Benfica 1999 i Milaneza 2000-02 El seu triomf més destacat fou la Vuelta a Espanya 1991, edició en què guanyà tres etapes Repetí victòria d’etapa els anys 1993 i 1997 Disputà vuit edicions del Tour de França 1989, 1990, 1991, 1993-96, 1998 i acabà el sisè classificat el 1995 En el seu palmarès, hi ha les voltes a València 1991, 1992, Múrcia 1994, 1996, l’Aragó 1994, 1996, Castella i Lleó 1994, l’Alentejo 1998 i l’Algarve 1999, el Gran Premi de Primavera 1994, el Circuit de La Sarthe 1997…

Competí entre el 1950 i el 1957 Pertanyé al Club Ciclista Barcelonès 1950-52 i guanyà una etapa de la Volta a Portugal, fou segon en el Campionat d’Espanya i tercer en la Pujada a Arantzazu i guanyà el Campionat de Barcelona 1951, 1952 Posteriorment fitxà pel Mariotas-Nicky’s i assolí la segona posició en el Campionat d’Espanya de muntanya i guanyà la Volta als Pirineus 1956 El seu darrer equip fou el Mobylette-Espanyol En el seu palmarès destaquen dues victòries d’etapa a la Volta a Catalunya 1951 i la participació al Tour de França 1995, que va finalitzar 65è en la classificació L’any 2015…

El 1941 competí amb el Club Ciclista Colomenc El 1945 s’imposà en les proves del Club Ciclista Gràcia i l’Sport Ciclista Català, i el 1947 es proclamà campió d’Espanya d’independents i subcampió estatal de muntanya El 1948 debutà en la màxima categoria i jugà en els equips professionals Torpalo 1952-53, Splendid 1954-55 i Ignis 1956-57 Guanyà el Trofeu Jaumandreu 1948, 1950, el Campionat de Terrassa 1949, el Trofeu Masferrer 1950, 1956, 1957, el Campionat de Catalunya 1950, 1952, 1953, el Gran Premi Sant Joan d’Eibar 1950, el Circuit Urbà d’Eibar 1952, el Gran Premi Sniace 1952, el Circuit…

Dirigit per Jordi Escursell, constava de quinze capítols que foren emesos setmanalment pel Canal 33 de la Televisió de Catalunya Tenia l’objectiu d’apropar el món de la bicicleta a tots els públics i posava èmfasi en el vessant esportiu

Com a corredor de pista destacà el triomf al Critèrium de Reus 1928 i en ciclisme de carretera, la victòria en la prova Barcelona-Igualada-Barcelona 1935 Posteriorment fou president del Club Ciclista Reus

Començà a competir en carretera ambel Club Ciclista Torelló Posteriorment participà en proves de ciclocròs, en què guanyà la Challenge Catalana de ciclocròs juvenil El 1973, corrent com a amateur , guanyà el Campionat de Barcelona de ciclocròs amb deu victòries En carretera fou campió de Sabadell l’any 1977

Competí com a professional entre el 1942 i el 1944 amb els colors de la Unió Esportiva de Sants i la Penya Ciclista Nicky’s L’any 1981 creà, amb l’ajut de Carlos Meléndez, l’Esport Ciclista Cerdanyola, i en fou president fins el 2007 Durant aquest període organitzà arribades de la Volta a Catalunya i de la Setmana Catalana

Corredor de la Penya Solera Barcelona, del Reial Club Deportiu Espanyol Barcelona i del Grup Esportiu Ignis Itàlia El títol més rellevant que aconseguí fou la victòria en el Campionat d’Espanya de Persecució a Palma 1957 En pista, aconseguí el rècord de volta llançada al velòdrom de Palma 1956 i el rècord del quilòmetre llançat al velòdrom d’Irun 1956 Aquell mateix any, també en pista, guanyà el Gran Premi Internacional de Velocitat celebrat a Irun Entre el 1955 i el 1960 guanyà diversos Campionats Provincials de Reus, Tarragona i rodalia També guanyà el Critèrium de Tarragona en la prova de…

Fill de Josep Anguera i Martorell, ciclista amateur , seguí el camí del seu pare començant a practicar ciclisme a l’Escola de Ciclisme de Vila-seca Es proclamà campió d’Espanya juvenil de velocitat i quilòmetre En el camp amateur , el 1987 fou campió estatal d’americana en companyia de Daniel Moreno Acumulà 18 podis en els Cam-pionats d’Espanya de pista i fou seleccionat per participar en els Campionats del Món juvenils de Florència 1982 i amateurs de Zuric 1983 en les disciplines de velocitat i de persecució per equips Es retirà el 1988 Fou nomenat millor esportista provincial del 1987 per…

El 1949 començà a córrer amb llicència espanyola, tot i que a causa d’un accident hagué de deixar la competició al cap de dos anys El 1973 fundà l’Associació Ciclista Alcanar i en fou president Creà un equip ciclista amateur , patrocinat per una marca local durant trenta-cinc anys Rebé la insígnia de la Federació Catalana de Ciclisme