Resultats de la cerca

Es destacà sobretot en la modalitat en pista Fou campió d’Espanya de persecució de la categoria professional 1953, 1954 i 1955

Amb un palmarès de més de 500 victòries, és considerat, junt amb Coppi i Anquetil, com un dels tres grans del ciclisme mundial Començà el 1961 i arribà a professional, el 1965, amb 98 victòries Guanyà cinc vegades el Tour de França 1969, 1970, 1971, 1972 i 1974, cinc el Giro d’Itàlia 1968, 1970, 1972, 1973 i 1974, una la Vuelta Ciclista a Espanya 1973, set la Milà-Sanremo 1966, 1967, 1969, 1971, 1972, 1975 i 1976 i quatre vegades el campionat del món com a amateur el 1964 i com a professional el 1967, 1971 i 1974 Superà el rècord mundial de l’hora el 1972 a Mèxic amb 49,431 km Es retirà el…

Amb 333 m de corda i una capacitat per a 2000 espectadors, fou precedit pel Velòdrom de So N’Espanyolet 1893-1911, impulsat pel club Veloç Sport Balear , que substituí pel de Tirador, la construcció del qual s’inicià el 1898 Des del 1904 s’hi celebraren diverses edicions del Campionat d’Espanya de velocitat i fins el 1965, any d’inauguració del Velòdrom d’Anoeta Sant Sebastià, fou considerat el millor de l’estat per a l’alta competició La victòria al Campionat del Món de persecució de  Guillem Timoner  1955 contribuí a projectar internacionalment la pista del Tirador També hi competí sovint…

Organitzada per la Penya Ciclista Colomina i el Club Ciclista Terres de Lleida, té lloc al mes d’octubre per un recorregut d’1,4 km entre la Seu Vella i la plaça d’Estudis Ilerdencs Ha estat vàlida per al Campionat de Catalunya de l’especialitat i com a mànega de la Copa Urban, primer, i la Copa Catalana Guak de descens, després Entre els guanyadors figuren Roger González i Mireia Boscà

Competí entre el 1994 i el 1999, dirigit per Manel Canadell Reuní el campió d’Espanya Juan Carlos Garro, els germans Oscar i Lluís García, Miquel Campasol, Pau Bartoló i Eduard Ayats La campiona del món Margarita Fullana també s’inicià en aquest equip català, que centrà l’activitat en el calendari estatal i les proves europees de la Copa del Món Fou massatgista de l'equip Pep Grabulosa

Competí en les especialitats de camp a través i descens 1993-94 Disputà bàsicament proves d’àmbit estatal i algunes curses a l’estranger Incorporà corredors com Santiago Sánchez, campió d’Espanya, Josep Misser i els seus fills Pau i Tomàs, el darrer dels quals esdevingué campió europeu de descens el 1994

Competí com a independent i aconseguí 47 victòries Visqué a Montcada i Reixac 1961-85 i collaborà en el desenvolupament del Trofeu Tres Regions, el reglament interfronterer de la Federació Catalana de Ciclisme i la comissió de veterans de la FCC Participà en la fundació de l’Associació de Ciclistes Professionals Espanyols i de l’Associació Internacional de Ciclistes Professionals, i treballà en diverses comissions de la Unió Ciclista Internacional, on figura com a collaborador permanent