Resultats de la cerca

Començà a competir el 1989 i passà per diverses modalitats abans de centrar-se en la carretera, on desenvolupà la part més important de la trajectòria professional, principalment en equips italians Disputà quatre edicions del Tour de França, vuit del Giro d’Itàlia, deu Campionats del Món i els Jocs Olímpics de Pequín 2008 Guanyà una etapa del Giro del Trentino 2005, del Giro d’Itàlia 2006 i del Tour del Llemosí 2007 Fou campiona d’Espanya de fons de carretera 2009 i pujà diverses vegades al podi dels Campionats d’Espanya, tant en contrarellotge com en ruta Deixà la competició el…

Competí amb els equips Santamaría 1947-48, Club Ciclista Barcelonès 1950, Reial Club Deportiu Espanyol 1951 i Fiorelli 1953 Fou segon al Trofeu Masferrer 1950 i tercer al Gran Premi de Catalunya 1951 El 1953 competí al Tour de França amb l’equip espanyol

Començà com a pilot de trial en bicicleta amb el Club Devils Mountain El 1999 entrà al Club Ciclista Montcada i passà a la bicicleta tot terreny Fou campió d’Espanya sènior i subcampió en sub-23 Deixà la competició a causa d’un accident Obrí un negoci de bicicletes

Com a jugador de pàdel, durant la dècada de 1990 fou subcampió d’Espanya en quatre ocasions fent parella amb Joaquim Not Posteriorment, es dedicà més als esports d’aventura, i guanyà la primera edició de la Titan Desert 2006

Guanyà la Copa Catalana Internacional sub-23 i en categoria absoluta 2005, 2013 Fou campió d’Espanya de relleus 2003, 2004, 2012 i campió de Catalunya de camp a través i de ciclocròs També guanyà el Trofeu Caixa Girona i l’Iron Bike 2010 Fou seleccionat diferents cops per la selecció espanyola de bicicleta tot terreny i de ciclocròs

Fou subcampió del món juvenil 1997, campió d’Europa júnior 1997 i campió d’Espanya júnior 1996, 1997 En categoria absoluta, es proclamà campió de Catalunya, d’Espanya 2000, 2003 i d’Europa 2007, i guanyà l’Obert d’Espanya Disputà diverses edicions del Campionat del Món des del 1999 i aconseguí diverses mànegues de la Copa del Món També destacà en curses d’enduro i continuà com a tècnic d’aquesta modalitat

Prengué part a la Vuelta a Espanya del 1957 i estava dirigit per Josep Saura Un dels seus integrants, Miquel Chachón, guanyà la primera etapa A la general final Vicenç Iturat fou el millor classificat, en la dotzena posició

Competí en categoria sub-23 amb el FC Barcelona i posteriorment a l’ECP-Spiuk, amb el qual guanyà la general de joves de la Volta Portugal del Futur 2007 El 2008 s’imposà a la Clàssica de la Costa Càlida El 2009 debutà com a professional dins de l’Andorra Grandvalira, però un any després tornà a la categoria elit amb l’Azysa, on triomfà en el Gran Premi Macario i en el Trofeu de Castellolí En 2011 fitxà per l’Ajuntament de Tarragona-Mopesa i guanyà etapes al Cinturó de l’Empordà, la Vuelta a Salamanca i el Gran Premi Vilareal, a més de les clàssiques d’Aitzondo i Santa Creu La següent…

S’inicià el 1978 i assolí la categoria estatal de la UCI l’any 1991 Completà diverses edicions de la Vuelta a Espanya com a comissari de motocicleta, i arbitrà la Volta a Catalunya i la Setmana Catalana Dirigí el control antidopatge de diverses competicions Collaborà amb l’Esport Ciclista Guíxols, on ocupà càrrec de vocal Formà part dels comitès català i espanyol d’àrbitres i de l’assemblea de la Federació Espanyola de Ciclisme

Fou campió d’Espanya de velocitat 1932, 1933, 1934, 1939, 1941, 1942, 1943, 1945 Exercí de periodista a Mundo Deportivo cobrint edicions del Tour de França, la Vuelta a Espanya, la Volta a Catalunya, la Setmana Catalana i el Dauphiné Libéré Escrigué un llibre sobre la història de la Volta a Catalunya