Resultats de la cerca

Esdevingué ciclista professional el 1946 i un any després fitxà pel Club Ciclista Barcelonès Es retirà el 1955, però tornà el 1959 per competir en cursa madison o americana formant parella principalment amb Alfred Esmatges El 1960 fou campió d’Espanya de velocitat i americana amb la Unió Ciclista l’Hospitalet Ja retirat de la competició, fou xofer de la Vuelta a Espanya i collaborador en l’organització de la Volta a Catalunya i la Setmana Catalana Posteriorment dirigí les seleccions catalanes amateurs de pista i carretera 1978-82 El 1986 fou cofundador de l’Escola Catalana de Ciclisme

Exercí durant vint-i-vuit anys com a àrbitre d’àmbit estatal en curses com la Volta a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc i la Ruta del Sol, a més dels Campionats d’Espanya

En el Campionat d’Europa 1993 guanyà dues medalles d’or en persecució i carretera, i una de bronze en velocitat En el Campionat del Món 1994 guanyà una medalla de bronze en persecució També participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996, on aconseguí una medalla de bronze en tàndem carretera i una quarta plaça en persecució, marca amb què baté el rècord d’Espanya d’aquesta especialitat Es retirà el 1996

Practicà el ciclisme fins el 1948, quan obrí el seu primer taller de bicicletes Entrà com a mecànic de l’equip del Club Ciclista CIFE i la dècada dels setanta fou mecànic personal de Luis Ocaña El 1982 fou entrenador dels equips del Club Ciclista Reus Ploms i del Club Ciclista el Morell abans de gestionar la direcció del Club Ciclista Tarragona fins el 1996

Fou professional del 1930 al 1935 Desenvolupà la seva trajectòria professional a Catalunya Participà en nombroses curses a l’americana durant la dècada dels anys trenta Guanyà el Gran Premi Sestal 1932 Participà en la primera edició de la Vuelta a Espanya 1935, en el Tour de França 1935 i en la Volta a Catalunya en tres ocasions El 1934 sortí amb el dorsal número 1

Començà a practicar ciclisme a la Penya Ciclista Bonavista Com a amateur ingressà al Club Ciclista Benicàssim, però uns problemes de visió impediren la seva progressió L’any 2000 entrà al Grup Esportiu ONCE de Barcelona com a ciclista de tàndem El 2003 guanyà el Campionat del Món de fons amb José Antonio González com a pilot La temporada següent fou campió d’Espanya de fons amb Òscar Boada El 2007, amb Jaume Morales, fou plata al Campionat del Món El 2009 eren la millor parella del món, segons la classificació de la UCI després d’aconseguir la plata als Campionats del Món de fons i…

S’inicià amb els Amics del Bicicross de Palau-solità El seu palmarès de BMX inclou un Campionat de Catalunya 1987, dos trofeus de la Generalitat 1986, 1987 i un subcampionat d’Espanya 1987 A més, fou segon al Bicicross International Series 1983 i a la Copa d’Europa 1985, i participà en la Copa Intercontinental 1985 i la Copa del Món 1985 En freestyle fou dos cops campió de Catalunya 1985, 1987 i del Trofeu Generalitat 1986, 1988 El 1988 formà part del grup que creà el Club BMX les Arenes de Terrassa, i el 1990 n’esdevingué president

S’inicià al Club Ciclista Bicisport de Barcelona i es proclamà campió del món juvenil 1993 En categoria elit, aconseguí nou Campionats del Món 1995-2002, 2007 a l’aire lliure i tres en pista coberta 1995-97 Guanyà dos Campionats d’Europa 2003, 2007 i cinc d’Espanya 1993, 1995-98 El 1998 establí un rècord del món en saltar lateralment 39 tanques d’1 m d’altura en un minut El 2007 deixà la competició d’alt nivell i passà a dirigir l’escola César Cañas Trial Academy, a Premià de Dalt, que creà ell mateix

A catorze anys s’inicià en el ciclisme de competició amb el Club Bicicross de Mollet Fou sis vegades campió de Catalunya de bicicròs i dues vegades campió d’Espanya 1993, 1994, i participà en el Campionat del Món 1993, on assolí el 7è lloc en la categoria cruiser En descens es proclamà tres cops campió d’Espanya d’eslàlom parallel 1999, 2001, 2003 Participà en els Campionats d’Europa 1994, 1998 L’any 2008 guanyà el Campionat d’Espanya de més grans de trenta anys Es proclamà campió del món màster BTT DH 2015 i fou tercer a l’Enduro World Series EWS Màster 2015, 2016, 2018

Competí breument pel Club Ciclista Cornellà Fou soci fundador de la secció de ciclisme del Club Esportiu Sant Joan Despí 1966, el 1981 assolí la presidència de la secció ciclista i després, i fins el 2006, fou president del club Fou nomenat president de la Comissió de Seguretat Viària de la Federació Catalana de Ciclisme 2006 Ha rebut la medalla honorífica de la Volta a Catalunya 2006 i el diploma honorífic de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport 2007