Resultats de la cerca

Fou un dels primers practicants d’aquesta modalitat a Catalunya Competí durant el període 198695, principalment pel Club Ciclista Manlleuenc Disputà cinc Campionats del Món i fou dos cops campió 1993, 1995, segon dues vegades i tercer una altra Es proclamà campió d’Espanya 1991, 1993, 1995 i guanyà el Campionat dels Països Catalans i el Trofeu Generalitat, entre d’altres

Fou campió d’Espanya de velocitat 1911, 1915 i guanyà diverses competicions de pista en l’àmbit internacional, principalment a París Deixà la competició el 1926 i un any després començà a treballar com a auxiliar i massatgista Gestionà la trajectòria de ciclistes com José Cebrián i exercí de preparador als equips del FC Barcelona i el Neumáticos Galindo, on coincidí amb Miquel Poblet, ciclista que auxilià durant els anys posteriors Morí durant un viatge a França per treballar com a massatgista de Miquel Poblet en el Campionat del Món del 1958

Competí en bicicleta tot terreny en els equips Power Bike i Bicisprint, on passà del camp a través al descens Entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme com a responsable de la secció de descens 2004-10 i elaborà una nova normativa de la disciplina, incrementà el nombre de proves i la seva qualitat i impulsà el nou Bike Park de la Molina Creà noves competicions com l’Urban Cup, el Campionat de Catalunya de descens a quatre i la Mini Copa Catalana de descens

Membre del Bike Route, es proclamà campiona d’Espanya de camp a través 1994, 1998, 2000 i descens 1994, i guanyà sis edicions de l’Obert d’Espanya i del Gran Premi Coronas Fou subcampiona d’Europa de camp a través 1995 Disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i Sydney 2000 Deixà la competició per un accident el 2005 Des del 2006 se celebra anualment a Cardona el Gran Premi Sílvia Rovira

La primera edició data de l’any 1989 i acostuma a celebrar-se al setembre Aplega uns 1300 ciclistes que segons l’any han de recórrer entre 90 i 110 km i entre 1780 m i 2400 m de desnivell acumulat

Professional 1948-58, fou campió d’Espanya de carretera 1949, dels grans premis de Catalunya i Pascuas 1949 i de la Bicicleta Eibarresa 1954 A més de diverses victòries d’etapa, fou segon a la Volta a Catalunya 1950, tercer a la Vuelta a Espanya 1950 i subcampió 1949 i tercer 1954 del Campionat d’Espanya de muntanya Disputà sis vegades el Tour de França 1949-54, cinc vegades la Vuelta a Espanya entre el 1948 i el 1957 i tres edicions del Giro d’Itàlia 1955, 1956, 1957 Formà part de la Unió Esportiva de Sants – Alas Color 1948, Peugeot-Dunlop 1949, Académico 1950, Metropole-Hutchinson i Welter…

Fou segon en el Campionat d’Espanya 1902 i establí el rècord dels 100 km al Parc de Barcelona Posteriorment fou membre de la Comissió de Turisme de la Unió Velocipèdica Espanyola

Competí amb la Penya Ciclista Nicky’s 1963, l’Agrupació Ciclista Montjuïc 1964, amb la qual guanyà la Volta a Lleida, i l’Ignis, amb el qual disputà la Volta a Catalunya Guanyà el Trofeu de l’Ajuntament de Cornellà 1966

Fou campió d’Espanya júnior 1967 Competí com a professional amb els equips Epidor 1974 i Coelima 1975 de Portugal, i guanyà la Volta a Navarra 1974

Competí com a professional 1954-66 amb l’equip suís Feru, que alternà amb l’Splendid francès, la Penya Solera 1955, el Reial Club Deportiu Espanyol 1956, el Faema 1957, 1963, l’Ignis 1958, 1964, el Kas 1959-62 i el Tedi 1965 L’any 1964 també formà part del Margnat i el Licor 43 i disputà el Tour de França Finalitzà la seva carrera als equips Olimpia i Ondina el 1966 Guanyà el Gran Premi de Catalunya i el Trofeu Jaumandreu 1953, el Gran Premi Ajuntament de Bilbao 1960 i les voltes a Guatemala i Andalusia 1965 Aconseguí victòries d’etapa a la Volta a Catalunya 1958, 1959, 1960, 1961, la…