Resultats de la cerca

Competí per la Casa Ciclos Guillamet durant la dècada dels vint Fou cònsol de la Unió Velocipèdica Espanyola 1928 El 1945 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Empordanès, des d’on organitzà el Critèrium Internacional de Figueres a partir del 1954 Després de la seva mort, el CC Empordanès organitzà anualment el Trofeu Francesc Guillamet, que s’inicià l’any 1958 amb Marià Cañardo de director de cursa i Antoni Bertran com a primer guanyador

Practicà el ciclisme fins el 1948, quan obrí el seu primer taller de bicicletes Entrà com a mecànic de l’equip del Club Ciclista CIFE i la dècada dels setanta fou mecànic personal de Luis Ocaña El 1982 fou entrenador dels equips del Club Ciclista Reus Ploms i del Club Ciclista el Morell abans de gestionar la direcció del Club Ciclista Tarragona fins el 1996

Fou professional del 1930 al 1935 Desenvolupà la seva trajectòria professional a Catalunya Participà en nombroses curses a l’americana durant la dècada dels anys trenta Guanyà el Gran Premi Sestal 1932 Participà en la primera edició de la Vuelta a Espanya 1935, en el Tour de França 1935 i en la Volta a Catalunya en tres ocasions El 1934 sortí amb el dorsal número 1

El 1983 controlà diverses edicions de la Volta a Catalunya i la Setmana Catalana El 1986 aconseguí la categoria estatal i quatre anys després la categoria estatal especial i arbitrà diversos campionats d’Espanya de pista Als Jocs Olímpics del 1992 fou coordinador entre el locutor i els àrbitres durant la competició al velòdrom El 1994 assolí la categoria UCI, que li permeté arbitrar curses internacionals com la Vuelta a Espanya 1997 Fou membre del Comitè de Competició Català i del Comitè Nacional d’Àrbitres 1998-04

Membre de la Unió Ciclista La Salut, el 1982 n’esdevingué director dels equips amateurs Fou president de la Penya Ciclista Poblenou 1982-90 La temporada 1983 fou director de l’equip juvenil de la PC Poblenou i la UC La Salut L’any següent dirigí l’equip juvenil de la Unió Esportiva de Sants, càrrec que compaginà amb la tasca de seleccionador català per a amateurs i juvenils, en una època que també exercí de seleccionador de ciclisme femení fins el 1992 Durant els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 fou tècnic de ciclisme Fou president del Club Ciclista Casmar 2001-03 i vicepresident de la…

El 1976 participà en la fundació del Club Ciclista Berguedà El 1989 començà a practicar bicicleta tot terreny en la modalitat de cros El 1993 creà l’equip de BTT en camp a través de l’Sport Bike Berga amb Jordi Riera, Joan Freixa i el seu fill Pau El 1996 començà la seva trajectòria com a mecànic i treballà per als equips JVC de descens i cros, Buff OF3, Liberto, Specialized International, Megamo, K2, Tau Ceràmica i la selecció espanyola als Campionats del Món

S’inicià amb l’equip de Federico Martín Bahamontes El 1961 fitxà per la Penya Solera i es proclamà campió d’Espanya i guanyador del Cinturó de Catalunya Fou professional del 1963 al 1967 La temporada del 1964-65 participà en la Volta a Catalunya amb el Picadero Damm, equip que dirigí 1965-68, abans de fer-se càrrec dels equips de l’Esport Ciclista Barcelona 1968-71 El 1973 participà en la creació de l’equip professional Transmallorca, posteriorment anomenat Novostil, i l’any 1980 passà a dirigir l’equip Kelme, amb seu a Barcelona, fins el 1992 Posteriorment es dedicà a tasques de comentarista…

Fill del també ciclista i dirigent Llorenç Cabrol i Nadal, començà a competir el 1935 i es mantingué en actiu fins el 1943 El 1942 fou integrant del RCE de la Corunya i participà en el Campionat d’Espanya de ciclocròs Collaborador habitual de l’Agrupació Ciclista Montjuïc, fou president de l’entitat 1985-89

El 1992 entrà al Club Ciclista Berga practicant cros, posteriorment com a juvenil començà a competir en descens Guanyà dues Copes Catalanes, el 1998 de cros i el 2000 de descens Fou responsable de bicicleta tot terreny a la Federació Catalana de Ciclisme 2002-07 Dirigí durant cinc temporades les seleccions catalanes en les dues modalitats El 2007 deixà la direcció tècnica de la FCC

Començà a practicar trial en bicicleta i seguidament bicicròs, modalitat en què fou campió de Catalunya de la seva categoria 1995 El 1999 s’inicià com a pilot de descens al Motoclub Sant Andreu Ha aconseguit sis títols de campió de Catalunya de descens 2001-05, 2010 i un altre de 4-cros 2004 El 2007 fou subcampió d’Europa de descens i cinquè al Campionat del Món