Resultats de la cerca

Fundat el 1973, creà un primer equip ciclista per a juvenils i amateurs sota la presidència d’Alfonso d’Aigüesvives Amb 185 socis inicials, formà ciclistes que posteriorment es professionalitzaren Organitzaren quatre edicions del Trofeu Primavera, la primera el 1974, i la Pujada al Mirador d’Alcanar en dues etapes 1974-91 i a partir del 2008

El 1949 començà a córrer amb llicència espanyola, tot i que a causa d’un accident hagué de deixar la competició al cap de dos anys El 1973 fundà l’Associació Ciclista Alcanar i en fou president Creà un equip ciclista amateur , patrocinat per una marca local durant trenta-cinc anys Rebé la insígnia de la Federació Catalana de Ciclisme

Competí en categoria sub-23 amb el FC Barcelona i posteriorment a l’ECP-Spiuk, amb el qual guanyà la general de joves de la Volta Portugal del Futur 2007 El 2008 s’imposà a la Clàssica de la Costa Càlida El 2009 debutà com a professional dins de l’Andorra Grandvalira, però un any després tornà a la categoria elit amb l’Azysa, on triomfà en el Gran Premi Macario i en el Trofeu de Castellolí En 2011 fitxà per l’Ajuntament de Tarragona-Mopesa i guanyà etapes al Cinturó de l’Empordà, la Vuelta a Salamanca i el Gran Premi Vilareal, a més de les clàssiques d’Aitzondo i Santa Creu La següent…

Fou membre dels clubs ciclistes de Tarragona i Alcanar, on competí fins el 1982 El 1983 inicià la seva carrera d’arbitratge, i arribà al grau d’àrbitre internacional UCI Arbitrà diverses edicions de la Vuelta a Espanya, la Volta a Catalunya i el País Basc, la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc En l’àmbit internacional arbitrà competicions com els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, el Giro de Llombardia o el Campionat del Món 2002 Des del 2005 és formador d’àrbitres de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme

S’inicià el 1989 a la Penya Ciclista Baix Ebre Posteriorment passà per la Unió Ciclista La Sènia i la UC Barri Fortuny En categoria sub-23, fitxà per l’equip Viveros Alcanar, tot i que una lesió el mantingué un any sense competir Fou campió d’Espanya de persecució per equips 2003, 2004, 2005 i subcampió estatal de puntuació En l’àmbit català fou múltiples vegades campió de contrarellotge, persecució, persecució per equips i americana Guanyà la classificació general final de les Grans Clàssiques 2006 lluint els colors del FC Barcelona

S’inicià a la Penya Ciclista Mont-roig i competí com a amateur amb el PC Baix Ebre 1997, Mozia 1998, AC Alcanar 1999 i UC L’Hospitalet 2000 A partir del 2001 s’especialitzà en la modalitat paralímpica de ciclisme en tàndem, exercint de guia del discapacitat visual Cristian Venge Amb ell guanyà la prova de contrarellotge en carretera dels Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i Londres 2012, tres Campionats del Món persecució en pista, 2006 contrarellotge en carretera, 2007 i 2008, tres Campionats d’Europa persecució en pista, 2003 contrarellotge en carretera, 2003 i 2005, i divuit…