Resultats de la cerca

Fou segon en el Campionat d’Espanya amateur 1965 i tercer en el Tour del Porvenir 1966 Competí com a professional dins l’equip Kas 1968-71 El 1969 guanyà la Pujada a Urquiola, debutà en el Tour de França, en el qual participà en dues ocasions més, i fou segon en el Campionat d’Espanya de muntanya L’any 1970 guanyà una etapa de la Volta a Mallorca, el Critèrium d’Ourense i el Gran Premi de Cuprosan També s’estrenà a la Vuelta a Espanya, on competí un parell de cops Fou segon a la Pujada a Arrate 1971

Establert a Barcelona el 1920, debutà com a professional el 1926 Amb set victòries s’erigí com el corredor amb més triomfs en la història de la Volta Ciclista a Catalunya 1928-30, 1932, 1935-36, 1939 La primera Volta, l’aconseguí amb l’equip Elvis-Wolber, les dues següents amb el FC Barcelona Entre el 1931 i el 1933 competí com a independent Integrat a l’equip Orbea, guanyà les Voltes del 1935 i el 1936 Fou campió d’Espanya de fons 1930, 1931, 1933, 1936 i guanyà la Volta al País Basc, la Volta a Llevant i el Circuit de Getxo, totes el 1931, el Trofeu Masferrer 1932, 1933, la Volta al Marroc…

S’inicià a l’Agrupació Ciclista Montjuïc i es professionalitzà l’any 1927 Participà en diverses edicions de la Volta Ciclista a Catalunya L’any 1935 guanyà el Trofeu Masferrer i aconseguí el rècord de victòries consecutives al circuit de la font del Gat de Montjuïc Fou tercer a la cursa francesa entre Poitiers i Samur 1928 i al Gran Premi de Biscaia 1937 El 1943 establí el rècord català de l’hora a Vilafranca del Penedès També baté el rècord espanyol de 100 km individual en pista El 1960 rebé un homenatge de l’AC Montjuïc, que instaurà el Trofeu Ricard Ferrando Emigrà als Estats Units

Inaugurat al març del 1909, fou construït en un antic camp de futbol per iniciativa del ciclista belga Victor Touron S’hi organitzà el Campionat d’Espanya de velocitat i de mig fons 1909 El 1910 fou traspassat i el 1911 fou enderrocat i reconvertit en camp de futbol, al qual el Reial Club Deportiu Espanyol jugà alguns partits Malgrat la seva existència efímera, és conegut per dues cites el 15 de febrer de 1910 s’hi disputà la primera marató feta a l’Estat espanyol i el 23 de maig de 1910, el primer partit d’hoquei sobre herba de l’Estat espanyol

Debutà com a professional el 2000 després d’una carrera triomfal en les curses de BTT amb victòries en la Copa del Món del 1998 i 1999 El 2009 fou campió del món de fons en carretera i el 2011 s’adjudicà el Tour de França

El 1909 guanyà les curses de 50 km i 100 km de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i el Campionat d’Espanya per a amateurs L’any següent repetí èxit en la cursa de 50 km de la UVE i el Campionat d’Espanya de 100 km El 1912 fou segon en la segona edició de la Volta Ciclista a Catalunya, cursa que guanyà un any després El mateix 1913 s’imposà novament en el Campionat d’Espanya de fons, en les Sis Hores de Sants fent parella amb Rubio, en dues etapes de la Volta al País Basc, en la Gran Cursa de Granollers junt amb Tomàs Fuentes, en la Copa Stadium-Campionat de Barcelona i en el…

Competí com a amateur pel Club Ciclista Montcada, on destacà el seu tercer lloc a la Volta a Cantàbria El 2006 accedí al professionalisme amb l’equip Kaiku i fou segon en l’Escalada a Montjuïc Participà amb el Caisse d’Epargne 2007-10, en el Giro d’Itàlia 2007 i en la Vuelta a Espanya 2008, sempre com a gregari dels líders de l’equip El 2011 fitxà pel Katusha rus amb l’objectiu de donar suport a Joaquim Rodríguez, amb qui ja havia coincidit en l’equip anterior Amb l’equip rus disputà dues edicions més del Giro 2011, 2012 i la Vuelta 2011

Soci del Club Ciclista Gràcia, del qual fou també president 1939, 1984-87, competí fins a l’inici de la Guerra Civil Sota la seva gestió s’organitzaren diversos Campionats de Catalunya, el premi Campió de Campions, el Campionat de Barcelona 1945-52 i els Campionats d’Espanya per a amateurs 1947-54

El 1988 participà en l’arbitratge de la Setmana Catalana i la Volta a Catalunya El 1992 adquirí la categoria estatal i arbitrà curses com la Clàssica de San Sebastià, inclosa a la Copa del Món, i diferents campionats d’Espanya de totes les especialitats Fou president del Comitè Català d’Àrbitres 2004 Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme i responsable de formació en reglaments per a futurs directors esportius

Començà a collaborar amb la Federació Catalana de Ciclisme el 1970 Obtingué la seva primera llicència d’àrbitre un any després Participà en la fundació de l’Sprint Ciclo Club Pobla 1973 El 1975 assolí la categoria d’àrbitre estatal i ascendí fins a la categoria de comissari UCI 1987 Arbitrà les grans curses del calendari internacional, tant en carretera com en pista i bicicleta tot terreny Tour de França 1994, 2002, Giro d’Itàlia 1999, Vuelta a Espanya 2010, Campionats del Món de pista i carretera 1993, 1995, 2001, 2003 i Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Fou cap d’organització del programa de…