Resultats de la cerca

Fou tres cops campió mundial de ciclisme en carretera 1927, 1930, 1932, cinc vegades guanyador de la volta a Itàlia 1925, 1927, 1928, 1929, 1933 i quatre vegades guanyador de la volta a Llombardia 1925, 1926, 1927, 1931

Fou membre dels clubs ciclistes de Tarragona i Alcanar, on competí fins el 1982 El 1983 inicià la seva carrera d’arbitratge, i arribà al grau d’àrbitre internacional UCI Arbitrà diverses edicions de la Vuelta a Espanya, la Volta a Catalunya i el País Basc, la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc En l’àmbit internacional arbitrà competicions com els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, el Giro de Llombardia o el Campionat del Món 2002 Des del 2005 és formador d’àrbitres de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme

Guanyador del Tour de l’Avenir 1964 per a corredors amateurs El 1965 es professionalitzà i assolí el Tour de França Guanyà, també, el Giro d’Itàlia 1967, 1969, 1976 i la Vuelta a Espanya 1968, victòria amb la qual es convertí en el segon ciclista amb tots tres títols En el seu palmarès hi ha també primeres posicions a la cursa París-Roubaix 1966, la Volta a Llombardia 1966, 1973, la París-Brusselles 1966, 1976, la Volta Ciclista a Catalunya 1972 i la Milà-San Remo 1974 El 1973 assolí el Campionat del Món de ciclisme de carretera a Montjuïc Considerat un dels grans ciclistes de…

Fill d’un antic director i entrenador de ciclisme es formà en l’equip Iberdrola, i assolí el Memorial Valenciaga 2000, el seu principal èxit com a  amateur S’estrenà com a professional el 2001 a l’equip ONCE-Eroski Es guanyà el sobrenom de Purito en un entrenament amb els companys més veterans en el seu primer any com a professional En una pujada els avançà a tots i féu veure que encara li sobraven forces per fumar un cigar Guanyà les tres grans curses professionals de Catalunya, l’Escalada a Montjuïc 2001, la Setmana Catalana 2004 i la Volta a Catalunya 2010 i 2014 El seu palmarès inclou…