Resultats de la cerca

Competí com a independent fins l’any 1948 El 1936 creà amb altres companys la Penya Ciclista Montcadense, i el mateix any passà al Club Ciclista Montcada, que presidí des de llavors El 1943 organitzà diverses curses i la festa del Pedal 1956 Muntà etapes del Critèrium Internacional de Barcelona El 1960 creà un equip amateur Rebé la medalla Forjadors de la Història de Catalunya 1997

Competí per la Casa Ciclos Guillamet durant la dècada dels vint Fou cònsol de la Unió Velocipèdica Espanyola 1928 El 1945 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Empordanès, des d’on organitzà el Critèrium Internacional de Figueres a partir del 1954 Després de la seva mort, el CC Empordanès organitzà anualment el Trofeu Francesc Guillamet, que s’inicià l’any 1958 amb Marià Cañardo de director de cursa i Antoni Bertran com a primer guanyador

Ciclista professional entre el 1948 i el 1956, fou un corredor habitual de les curses catalanes Fou el company de Guillem Timoner en nombroses curses a l’americana Participà en diverses edicions de la Volta a Catalunya El 1950 es proclamà campió d’Espanya de persecució, guanyà el Gran Premi de Catalunya, fou segon en el Campionat de Barcelona i tercer en el Trofeu Canto Arroyo i en la Pujada a Arrate El 1951 guanyà, amb Miquel Poblet, una cursa a l’americana al velòdrom del Pavelló de Barcelona Participà en competicions internacionals, com els Sis Dies de Berlín 1952

Establert a Barcelona el 1920, debutà com a professional el 1926 Amb set victòries s’erigí com el corredor amb més triomfs en la història de la Volta Ciclista a Catalunya 1928-30, 1932, 1935-36, 1939 La primera Volta, l’aconseguí amb l’equip Elvis-Wolber, les dues següents amb el FC Barcelona Entre el 1931 i el 1933 competí com a independent Integrat a l’equip Orbea, guanyà les Voltes del 1935 i el 1936 Fou campió d’Espanya de fons 1930, 1931, 1933, 1936 i guanyà la Volta al País Basc, la Volta a Llevant i el Circuit de Getxo, totes el 1931, el Trofeu Masferrer 1932, 1933, la Volta al Marroc…

Corredor de grans recursos, ha destacat en les etapes de contra rellotge Del seu palmarès cal esmentar el Giro d’Itàlia 1992 i 1993 i el Tour de França 1991, 1992, 1993 i 1994, com també la Volta a Catalunya 1988, 1991 i 1992 i la París-Niça 1989 i 1990 Fou condecorat amb el premi Príncipe de Asturias dels esports 1992 i amb la Legió d’Honor 1993

Fou campió d’Espanya júnior 1967 Competí com a professional amb els equips Epidor 1974 i Coelima 1975 de Portugal, i guanyà la Volta a Navarra 1974

Formà part de l’equip Tegui Guanyà la Volta a Navarra 2003 i etapes de la Volta a Lleida 2002, 2003, la Setmana Aragonesa 2003 i el Cinturó de l’Empordà 2003 Un cop deixà la competició obrí el negoci Bicicletes Segú a les Franqueses del Vallès

El 1960 entrà a collaborar amb el Club Ciclista Mollet, primer competint i posteriorment en diferents càrrecs, com director esportiu i vicepresident Competí per a diferents equips com el Ferrys, el Nicky’s i el Faema, i guanyà el Campionat d’Espanya de Regions 1962, el Cinturó de Barcelona 1965 i les voltes a Navarra 1964, Girona 1966 i Tarragona 1966 També exercí de seleccionador català juvenil

Sorgí l’any 1989 amb la fusió de la Penya Cicloturista de La Sénia i el Club Ciclista La Sénia El seu primer president fou Pascual Navarra, tot i que el seu dirigent històric fou Nèstor Biosca Organitzà els trofeus Sant Llorenç i Sant Marc i, des del 1999, la Marxa Cicloturista Tres Regions Al llarg dels anys tingué diversos equips d’on sorgiren bons corredors de pista

Arrelat a Sant Joan Despí, com a amateur guanyà una etapa de la Volta de l’Avenir 1971 i fou segon a la Volta a Navarra i la prova francesa Ruban Granitier Breton, ambdues el 1972 Competí als Jocs Olímpics de Munic 1972, però fou desqualificat per dopatge després d’obtenir la medalla de bronze Competí com a professional amb l’equip Kas-Kaskol 1973-75, amb el qual guanyà una etapa de la Volta a Catalunya i una altra a la Vuelta a Andalusia 1974 El 1975 es classificà tercer als Campionats d’Espanya de fons