Resultats de la cerca

El 1948 guanyà la cursa de Pneumàtics Galindo i el 1949 el Trofeu Martín amb la Unió Ciclista Terrassa El 1955 fou tercer al Gran Premi de Catalunya Posteriorment exercí de mecànic en diferents equips professionals

Professional des del 1982 fins el 1993, que es retirà, formà part successivament dels equips Renault 1982-85, Système U 1985-89, Castorama 1990-91 i Gatorade 1992-93 i obtingué un total de 76 victòries Destacat corredor per la combinació de talent natural i tenacitat, del seu palmarès sobresurten dues Voltes Ciclistes a França 1983 i 1984, una Volta Ciclista a Itàlia 1984, el Campionat de França en carretera 1984, dues curses Milà-San Remo 1988-89 i una Flèche Wallonne 1986 El 1987 i 1989 fou sancionat per dopatge, el segon dels quals reconegué, tot i que es declarà contrari als controls…

Fou fundat l’any 1980 al si de l’Agrupació Popular Bombers per Francisco Sobrino, Pedro Matamala i Agustí Paniagua, entre d’altres L’any 1986 organitzaren els Campionats d’Espanya i del Món de Ciclisme de Bombers al Parc de Montjuïc Des del 1985 organitzen la Marxa de Bombers, prova cicloturista que cobreix el trajecte Vitòria-Barcelona en quatre dies Alguns dels seus membres van cobrir la marxa de gran fons internacional París-Brest-París 1983

Membre de la Penya Ciclista Bonavista de Manresa, del 1940 al 1946 fou ciclista amateur El 1949 fou nomenat vicepresident de la Penya El 1985, ja com a president, organitzà moltes proves, entre les quals destaquen els brevets  classificatoris per la París-Brest-París i els Campionats d’Espanya i d’Europa per a sords El 1988 rebé la placa de la Federació Catalana de Ciclisme El 1991 fou homenatjat per l’organització de la Volta a Catalunya i el 1993 fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Guanyador del Tour de l’Avenir 1964 per a corredors amateurs El 1965 es professionalitzà i assolí el Tour de França Guanyà, també, el Giro d’Itàlia 1967, 1969, 1976 i la Vuelta a Espanya 1968, victòria amb la qual es convertí en el segon ciclista amb tots tres títols En el seu palmarès hi ha també primeres posicions a la cursa París-Roubaix 1966, la Volta a Llombardia 1966, 1973, la París-Brusselles 1966, 1976, la Volta Ciclista a Catalunya 1972 i la Milà-San Remo 1974 El 1973 assolí el Campionat del Món de ciclisme de carretera a Montjuïc Considerat un dels grans…

Resident a Sitges a partir del final dels anys vuitanta, practicà el ciclisme amateur en clubs com la UC Vilanova, el Bon Pastor i la UC L’Hospitalet Guanyà una Copa Catalana juvenil i l’any 2000 es professionalitzà entrant a l’equip Relax-Fuenlabrada El 2001 aconseguí els seus primers triomfs guanyant una etapa a la Vuelta a Aragó i a la Euskal Bizikleta, i proclamant-se campió del Gran Premi Internacional Mitsubishi, en què guanyà dues etapes Posteriorment corregué a les files del Banestocom 2002-03, Fassa Bortolo 2004-05, Rabobank 2006-09 i Team Sky des del 2010 Ha participat en nou…

Debutà professionalment el 1989 Començà com un bon esprintador, però a poc a poc es convertí en un ciclista capaç de guanyar qualsevol de les curses clàssiques Quedà quart al Tour de França del 1995 i guanyà aquest mateix any la Vuelta a Espanya, la Volta a Catalunya i la cursa París-Niça L’any 1996 tornà a guanyar aquesta darrera cursa i també la Midi Libre

Professional des del 2016, ha competit amb l’equip Androni Giocattoli-Sidermec i, des del 2018, amb el Team Sky Del seu palmarès destaquen la primera posició a la Volta Savoia-Montblanc 2017, el Campionat de Colòmbia de contrarellotge i la Volta a Califòrnia 2018, la cursa París-Niça, la Volta a Suïssa i el Tour  2019, cursa on participà per primer cop en l’edició del 2018

Corredor de grans recursos, ha destacat en les etapes de contra rellotge Del seu palmarès cal esmentar el Giro d’Itàlia 1992 i 1993 i el Tour de França 1991, 1992, 1993 i 1994, com també la Volta a Catalunya 1988, 1991 i 1992 i la París-Niça 1989 i 1990 Fou condecorat amb el premi Príncipe de Asturias dels esports 1992 i amb la Legió d’Honor 1993

Fou fundada i dirigida per Claudi de Rialp Navinés i esdevingué un títol en l’inici del periodisme esportiu català Com indicava el subtítol “revista de sport nacional y extranjero”, tractava també d’altres esports que practicava o interessaven la societat benestant Altres directors foren F Dalmases Gil, Rosendo B Simón i Pedro Ortega Tingué corresponsalies a Madrid, París i Londres De periodicitat mensual, esdevingué setmanal el 1892 Al setembre del 1893 absorbí La Velocipedia