Resultats de la cerca

Professional, aconseguí diversos premis Trofeu Masferrer, a Barcelona, 1952 Campionat de Muntanya de Durango, 1955, etc Després de participar a la Volta a França 1955 i quan el seu avenir era prometedor, morí d’accident de carretera durant un entrenament

Començà com a pilot de trial en bicicleta amb el Club Devils Mountain El 1999 entrà al Club Ciclista Montcada i passà a la bicicleta tot terreny Fou campió d’Espanya sènior i subcampió en sub-23 Deixà la competició a causa d’un accident Obrí un negoci de bicicletes

Com a amateur guanyà la Vuelta a Àvila 1986 Fou professional entre el 1987 i el 1992 Disputà el Tour de França 1991, el Giro i la Vuelta a Espanya Formà part de l’equip Kelme 1987 i del Clas Cajastur 1988-92 Un greu accident, que el deixà en coma durant un temps, provocà la seva retirada el 1992

El 1949 començà a córrer amb llicència espanyola, tot i que a causa d’un accident hagué de deixar la competició al cap de dos anys El 1973 fundà l’Associació Ciclista Alcanar i en fou president Creà un equip ciclista amateur , patrocinat per una marca local durant trenta-cinc anys Rebé la insígnia de la Federació Catalana de Ciclisme

Membre del Bike Route, es proclamà campiona d’Espanya de camp a través 1994, 1998, 2000 i descens 1994, i guanyà sis edicions de l’Obert d’Espanya i del Gran Premi Coronas Fou subcampiona d’Europa de camp a través 1995 Disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i Sydney 2000 Deixà la competició per un accident el 2005 Des del 2006 se celebra anualment a Cardona el Gran Premi Sílvia Rovira

Fundat l’any 1985 per Ramon Llistosella i Albertí, la seva principal atenció se centrà a formar un equip de competició L’any de la seva fundació creà l’equip Vikinis, incorporant a les seves files Melcior Mauri i posteriorment altres ciclistes que tingueren renom com Miguel Ángel Martínez o Joan Llaneras L’any 1988 participà en la Volta a Galícia Desaparegué el 1993 a causa de l’accident de trànsit mortal de Ramon Llistosella i Albertí

Integrant de l’Escola Catalana de Ciclisme, fou dos cops campió del món d’americana 1999, 2006 i dos cops subcampió 2000, 2001 fent parella amb Joan Llaneras Disputà aquesta mateixa prova i la persecució per equips als Jocs Olímpics de Sydney 2000 Com a ciclista de carretera accedí al camp professional l’any 2000 amb l’equip Kelme-Costa Blanca, amb el qual guanyà la Clàssica d’Almeria 2000 i, un any més tard, dues etapes al Gran Premi Mosqueteiros i la Volta a l’Alentejo Entre el 2002 i el 2003 guanyà tres trofeus de la Challenge de Mallorca El 2004 fitxà per l’equip Illes Balears i s’imposà…

La seva trajectòria es desenvolupà principalment a Catalunya amb el Club Ciclista Provençalenc La temporada 1955-56 accedí al camp professional amb l’equip Mobylette, amb el qual fou tercer al Trofeu Masferrer 1956 El 1958, amb l’Ignis-Penya Solera, guanyà la prova de Montblanc En 1959 passà al Faema, equip amb el qual es projectà internacionalment com a gregari de Federico Martín Bahamontes i debutà en el Tour de França, amb una segona classificació en una etapa de la Dauphiné-Libéré, i també aconseguí la victòria al Trofeu Jaumandreu i a Benifaió La temporada 1960-61 competí amb el Kas i…

Es formà a la secció ciclista del Club Bàsquet Valls Com a amateur formà part del Mozia, l’ideal Olímpic i el Puertas Artevi, i fou subcampió d’Espanya 2000 Debutà com a professional el 2003 Guanyà la Volta a l’Alentejo 2005 i a Portugal, el Trofeu Joaquim Agostinho 2007, la Pujada al Naranco 2008 i la Vuelta a Castella i Lleó 2011 Aconseguí vuit victòries d’etapa, en competicions com la Volta a Catalunya --en què fou segon en la general-- i la París-Niça 2010 Disputà la Vuelta a Espanya 2009, 2010 i el Giro 2010 Formà part dels equips Paternina-Costa de Almería 2003, Barbot-Gaia 2004,…

Competí com a amateur fins el 1992 després d’un accident de trànsit, el 1997 debutà en competicions de ciclisme adaptat Participà en tres Jocs Paralímpics guanyà la medalla d’or en ruta i la de plata en persecució individual i quilòmetre a Atenes 2004, la de plata en contrarellotge de carretera i la de bronze en ruta i persecució individual a Pequín 2008, i participà a Londres 2012 Fou campió del món de persecució individual 2011 i en contrarellotge de carretera 2013 Aconseguí diverses medalles d’or a la Copa d’Europa 2008 i a la Copa del Món de diferents especialitats, i guanyà…