Resultats de la cerca

Començà a competir en bicicleta de muntanya el 1994, i fou campió de Catalunya de camp a través A partir del 2004 se centrà en la carretera El 2006 fou el millor ciclista del rànquing català i campió de Catalunya amb el Club Ciclista Montcada Un any després s’imposà en les Grans Clàssiques i tornà a ser el millor ciclista del rànquing català El 2008 fitxà per l’Azysa i competí en curses estatals, i guanyà les voltes a Cantàbria, Occident i Salamanca i el Campionat de Sabadell El 2009 liderà el rànquing estatal i guanyà les voltes a Àvila, Castelló i Sevilla Tornà a competir en l’àmbit català…

Disputà el Campionat del Món de fons amateur 1988 Competí com a professional amb l’equip Festina 1989-94, guanyà una etapa a la Volta a Portugal 1991 i participà una vegada en el Giro d’Itàlia Posteriorment fou delegat del seu equip i vocal de l’Associació Nacional de Ciclistes Professionals Dirigí l’Escola de Ciclisme del CC Sant Boi 1997-98 i l’equip Àngel Mir 2002 Parallelament obrí un negoci de bicicletes i presidí el Club Ciclista de Castelldefels, des d’on organitzà la Marxa BTT Valbuena

En categoria amateur començà a córrer amb l’equip Kaiku, i debutà com a professional el 1992 En la temporada 1994-95 guanyà la medalla d’or al campionat del món de carretera i la de plata en la cursa contra rellotge individual, quedà segon a la Vuelta a Espanya i tercer al Giro d’Itàlia Als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 fou medalla de plata a la contra rellotge El 1997 fitxà per l’equip del Banesto

S’inicià el 1984 i assolí la ca-tegoria UCI l’any 2000 Arbitrà diferents voltes del calendari espanyol i internacional, incloent les voltes a Catalunya i el País Basc, més Campionats d’Espanya de pista Presidí la Delegació de Barcelona del Comitè d’Àrbitres 2000-05

Arrelat a Catalunya, fou ciclista profes-sional entre el 1980 i el 1992 Competí pels equips Reynolds 1980-85, 1988-89, PDM 1986-87, Lotus 1990, Paternina 1991 i Artiach 1992 Destacà com a escalador i s’imposà en cinc ocasions al gran premi de muntanya de la Vuelta a Espanya, i també guanyà diverses etapes d’aquesta cursa Fou campió d’Espanya de fons en carretera 1982 i disputà cinc edicions del Tour de França 1983-87 En el seu palmarès figuren les victòries finals als Tres Dies de Navarra 1981 a les voltes al País Basc 1982, Burgos 1982, Cantàbria 1983 i la Rioja 1986, i als…

Es formà al Club Ciclista Empordanès, i fou campió de Catalunya juvenil 1971 Competí com a professional amb els equips Novostil 1976 i 1979-80, Edilna 1977 i Transmallorca 1978 Guanyà la Volta a l’Aragó 1979 i una etapa en les voltes a Astúries, el País Basc i la Costa de Azahar

Conegut popularment com Joan Martí de la Garriga , començà a competir el 1906 El 1913 guanyà una etapa i la general final de la Volta a Catalunya A més, fou primer en la Volta al País Basc, sumada a quatre etapes, i campió d’Espanya L’esclat de la Primera Guerra Mundial li impedí participar en el Tour de França del 1914 El 1916 abandonà la competició Gaudí d’una gran popularitat

Fou campió mundial en la prova de contra rellotge l’any 1996 i setè als Jocs Olímpics d’Atlanta Debutà professionalment amb l’equip Once el 1991 En el seu palmarès figuren el triomf en dues Setmanes Catalanes 1992 i 1996, a la cursa París-Niça el 1993, una volta al País Basc el 1995, una segona posició al Tour de França el 1995, una Volta a Catalunya el 1996 i una Vuelta a Espanya el 1996

Fou membre dels clubs ciclistes de Tarragona i Alcanar, on competí fins el 1982 El 1983 inicià la seva carrera d’arbitratge, i arribà al grau d’àrbitre internacional UCI Arbitrà diverses edicions de la Vuelta a Espanya, la Volta a Catalunya i el País Basc, la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc En l’àmbit internacional arbitrà competicions com els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, el Giro de Llombardia o el Campionat del Món 2002 Des del 2005 és formador d’àrbitres de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme

Membre de la Unió Ciclista Sabadell, com a ciclista amateur Fou campió d’Espanya de ciclocròs 1950 L’any 1952 es professionalitzà i competí amb diferents equips fins el 1961 Fou segon 1952 i tercer 1954 en el Campionat d’Espanya de ciclocròs El 1956, amb l’Splendid, guanyà el Gran Premi de Martorell i fou segon al Trofeu Borràs i a la Barcelona-Vilada L’any 1957 guanyà dues etapes i fou líder de la Volta a Espanya i del Campionat Basc-navarrès, amb el Faema El 1958 guanyà la Barcelona-Vilada amb l’equip Ignis Posteriorment, fitxà per l’equip Ferrys