Resultats de la cerca

S’inicià en la bicicleta tot terreny al BTT Valls Com a sub-23 competí per l’equip Artevi i el FC Barcelona, amb el qual fou campió de Catalunya de contrarellotge 2006 Alternà les curses de carretera amb les de ciclocròs temporada hivernal El 2007 guanyà catorze curses i disputà dues edicions del Campionat del Món El 2008 abandonà el ciclisme competitiu, tot i que continuà fent proves de duatló

Participà com a auxiliar en gairebé trenta edicions del Tour de França, catorze vegades al Giro d’Itàlia i més de cinquanta cops a la Vuelta a Espanya Començà a l’equip Super Ser i continuà en d’altres, com el Kas, el Ferrys, el Bic, el Teka, el Seur, el Festina i l’Andalusia Participà com actor secundari en més d’un centenar de pellícules Iván Vega escriví les seves memòries sota el títol Secundario de lujo, una vida entre campeones 2016

A catorze anys s’inicià en el ciclisme de competició amb el Club Bicicross de Mollet Fou sis vegades campió de Catalunya de bicicròs i dues vegades campió d’Espanya 1993, 1994, i participà en el Campionat del Món 1993, on assolí el 7è lloc en la categoria cruiser En descens es proclamà tres cops campió d’Espanya d’eslàlom parallel 1999, 2001, 2003 Participà en els Campionats d’Europa 1994, 1998 L’any 2008 guanyà el Campionat d’Espanya de més grans de trenta anys Es proclamà campió del món màster BTT DH 2015 i fou tercer a l’Enduro World Series EWS Màster 2015, 2016, 2018

Desenvolupà part de la seva trajectòria esportiva a Catalunya Competí com a professional entre el 1945 i el 1968 Formà part dels equips Alycon de França, Lube, Faema, Ignis i Teka S’especialitzà en la varietat darrere moto Fou campió del món de mig fons sis vegades 1955, 1959, 1960, 1962, 1964, 1965 i dos cops subcampió 1956, 1958 En la mateixa especialitat, assolí catorze títols estatals, el darrer, el 1984 Pel que fa al ciclisme de pista, es proclamà diverses vegades campió d’Espanya de velocitat, a l’americana i en persecució Rebé les medalles d’Or de la Ciutat de Palma 1964 i de Consell…

Conegut com Sisquillo , obrí una botiga de bicicletes a Barcelona el 1950 Fou mecànic dels equips Faema, RCD Espanyol, FC Barcelona, La Casera-Bahamontes, Ferris, Royal, Ford i Ignis Treballà en dinou edicions del Tour de França, en trenta de la Vuelta a Espanya, en catorze del Giro d’Itàlia i en nou Campionats del Món de carretera amb la selecció espanyola El 1982 fou president de la Unió Esportiva Les Corts, que a partir del 1995 es passà a anomenar Club Ciclista Sisquillo Entre altres guardons, rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu 1965, la medalla d’honor de la Volta Ciclista a…

Anys després de perdre les dues cames en un incendi començà una carrera plena d’èxits a l’esport paralímpic Ha practicat diversos esports i disciplines Començà a competir el 1986 en disciplines d’atletisme, com ara llançament de javelina, de disc i de pes Després, el 1992, començà a competir en proves de natació, per posteriorment tornar a l’atletisme, en proves de velocitat, i al ciclisme adaptat Ha participat en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008 En el seu palmarès cal destacar catorze medalles d’or en Campionats d’Espanya de diverses modalitats d’atletisme i natació, dues…