Resultats de la cerca

Fill d’un antic director i entrenador de ciclisme es formà en l’equip Iberdrola, i assolí el Memorial Valenciaga 2000, el seu principal èxit com a  amateur S’estrenà com a professional el 2001 a l’equip ONCE-Eroski Es guanyà el sobrenom de Purito en un entrenament amb els companys més veterans en el seu primer any com a professional En una pujada els avançà a tots i féu veure que encara li sobraven forces per fumar un cigar Guanyà les tres grans curses professionals de Catalunya, l’Escalada a Montjuïc 2001, la Setmana Catalana 2004 i la Volta a Catalunya 2010 i 2014 El seu palmarès inclou…

El 1954 obtingué diversos èxits en curses de primera categoria, majoritàriament d’àmbit espanyol, com la victòria a la Volta a Mallorca, tant en la classificació individual, amb el corredor Francesc Alomar, com en la d’equips

La seva organització serví per a commemorar el 25è aniversari del Velòdrom Olímpic d’Horta L’organització anà a càrrec de la Unió Europea de Ciclisme i el Catalunya Track Team i fou considerada, a més, la tercera edició del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona Polònia fou la guanyadora de la classificació general

Guanyà la cursa per a neòfits de Barcelona 1908 i fou subcampió d’Espanya, sota el nom de Copa Ciutat de Viena 1909 En la segona edició de la Volta Ciclista a Catalunya, fou segon en la general i primer en la classificació de corredors de segona categoria 1912 Aquell mateix any guanyà les Sis Hores de Pista amb Josep Magdalena

En 1965 fou líder de la Volta a Aragó amb el Club Ciclista Reus Un any després fitxà pel Picadero Damm, amb el qual guanyà la classificació general i una etapa de la Volta a Tarragona El 1967 passà a la Penya Ciclista Colomina i guanyà la Volta a Cantàbria Posteriorment fitxà pel Ferrys L’any 1969 tornà al Picadero Damm i guanyà el Gran Premi del Préssec

S’inicià el 1989 a la Penya Ciclista Baix Ebre Posteriorment passà per la Unió Ciclista La Sènia i la UC Barri Fortuny En categoria sub-23, fitxà per l’equip Viveros Alcanar, tot i que una lesió el mantingué un any sense competir Fou campió d’Espanya de persecució per equips 2003, 2004, 2005 i subcampió estatal de puntuació En l’àmbit català fou múltiples vegades campió de contrarellotge, persecució, persecució per equips i americana Guanyà la classificació general final de les Grans Clàssiques 2006 lluint els colors del FC Barcelona

Fou professional entre el 1982 i el 1992 S’imposà a la Volta a Lleida 1982 És el ciclista que més vegades ha guanyat la classificació de les metes volants a la Vuelta a Espanya, un total de cinc, i a més de forma consecutiva 1987-91 També guanyà tres etapes de la mateixa ronda Formà part del Kelme 1982-86, el Colchón CR 1987, l’Helios CR 1988-89 i el Puertas Mavisa 1990-92 Una vegada retirat fou comentarista de curses ciclistes en català per TVE i responsable de la web de la Vuelta a España També ha pres part en proves de bicicleta de muntanya com ara la Titan Desert

Competí com a professional amb els equips Reynolds 1981-86, Teka 1987-88 i Lotus 1989-93 Fou campió d’Espanya de fons en carretera 1983, 1989 El 1983 debutà en la Vuelta a Espanya i el Tour de França, del qual ha disputat sis edicions En el seu palmarès figuren les voltes a Villarrobledo 1982 i a Tres Cantos 1985, el Circuit de Getxo 1983, la Pujada a Urkiola 1984, el Critèrium de Terrassa 1986, el Gran Premi de Laudio 1988 i el Critèrium de Sabiñánigo 1990 Guanyà dues etapes de la Vuelta 1983, 1990 i la classificació de la muntanya 1992, i diverses etapes de les voltes a…

Començà a practicar ciclisme a la Penya Ciclista Bonavista Com a amateur ingressà al Club Ciclista Benicàssim, però uns problemes de visió impediren la seva progressió L’any 2000 entrà al Grup Esportiu ONCE de Barcelona com a ciclista de tàndem El 2003 guanyà el Campionat del Món de fons amb José Antonio González com a pilot La temporada següent fou campió d’Espanya de fons amb Òscar Boada El 2007, amb Jaume Morales, fou plata al Campionat del Món El 2009 eren la millor parella del món, segons la classificació de la UCI després d’aconseguir la plata als Campionats del Món de fons…

Competí entre el 1950 i el 1957 Pertanyé al Club Ciclista Barcelonès 1950-52 i guanyà una etapa de la Volta a Portugal, fou segon en el Campionat d’Espanya i tercer en la Pujada a Arantzazu i guanyà el Campionat de Barcelona 1951, 1952 Posteriorment fitxà pel Mariotas-Nicky’s i assolí la segona posició en el Campionat d’Espanya de muntanya i guanyà la Volta als Pirineus 1956 El seu darrer equip fou el Mobylette-Espanyol En el seu palmarès destaquen dues victòries d’etapa a la Volta a Catalunya 1951 i la participació al Tour de França 1995, que va finalitzar 65è en la classificació…