Resultats de la cerca

La primera edició es remunta al 17 d’agost de 1932 Organitzada per El Heraldo de Madrid i concebuda com un assaig de la futura Vuelta a Espanya, es programà en quatre etapes i el guanyador fou l’italià Luigi Marchisio La darrera edició fou celebrada el 1961, i el triomfador fou Angelino Soler

Organitzada pel Club Ciclista de Tarragona amb la collaboració de l’Ajuntament de la ciutat, la competició es disputà en un circuit urbà amb la presència de les grans figures mundials del moment Jacques Anquetil, Charlu Gaul, Louison Bobet, Miquel Poblet i Federico Martín Bahamontes Inclogué proves de persecució, velocitat i línia, aquesta darrera considerada la més important, que guanyà Miquel Poblet

Debutà professionalment el 1989 Començà com un bon esprintador, però a poc a poc es convertí en un ciclista capaç de guanyar qualsevol de les curses clàssiques Quedà quart al Tour de França del 1995 i guanyà aquest mateix any la Vuelta a Espanya, la Volta a Catalunya i la cursa París-Niça L’any 1996 tornà a guanyar aquesta darrera cursa i també la Midi Libre

S’inicià en la Unió Ciclista Lluçanès i el 1999 ingressà al Club Ciclista Sant Boi, on complementà la carretera amb la pista En aquesta darrera especialitat fou subcampió d’Espanya de persecució per equips 2003 i de cursa a l’americana 2004 A més, fou campió d’Espanya de persecució per equips 2004 i tercer al Campionat d’Europa de persecució per equips 2004

Germà petit de Joan Calucho Mestres, fou conegut com Calucho II L’any 1955 fitxà per l’equip Mariotas i participà en la Volta Ciclista a Catalunya El 1957, amb el Mobylette, acumulà triomfs a les curses d’Almacelles, Bellver, Binèfar i Tarragona La seva darrera temporada com a professional fou la 1958-59, fitxat per l’Ignis-Penya Solera, amb el qual participà en la Vuelta a Espanya Ja retirat, fou comissari i director adjunt de la Volta a Lleida, que passà a dirigir a la mort del seu organitzador històric, Josep Simó També fou delegat federatiu a les terres de Lleida

Els seus orígens es remunten al 1991 amb la creació d’un equip de carretera El primer president fou Josep Maria Arbuès El 1993, amb Josep Massanellas com a president i Josep Maria Robles com a director, incorporà els corredors Xavier Llamas i Xavier Faricle, entre d’altres El 1995 s’incrementà l’estructura de l’equip –26 corredors i 4 directors–, amb Antoni Pineda com a màxim responsable La temporada del 1997 fou la darrera Al cap de tres anys, sota la direcció de Joaquim Rovira, es creà l’equip de BTT El 2003 s’incorporaren Marc Trayter, Francesc Freixer i Eloi Gispert Arribà…

Com a amateur fou segon a la Volta a Navarra 1970 Entrà al professionalisme amb l’equip Kas 1971-78 Debutà al Giro d’Itàlia el 1972 i el millor resultat fou un quart lloc 1973 El 1972 també debutà a la Vuelta a Espanya, en la qual fou quart 1973, campió 1976 i subcampió 1978 El 1974 es proclamà campió d’Espanya de muntanya i s’estrenà al Tour de França Guanyà també etapes de la Vuelta a Astúries 1971, 1974, en la qual fou segon 1973, una etapa a la Volta a Suïssa 1976, una de la Vuelta a Aragó 1978 i una de la Volta a Catalunya 1974 Fou tercer a la Clàssica de Sabiñánigo i a les voltes a La…

Organitzada per l’Esport Ciclista Barcelona, nasqué de la suma de diverses curses d’un dia com els trofeus Alberto Assalit, Jaumandreu, Masferrer i Nicolau Casaus i el Gran Premi Drink La primera edició passà per Andorra, Figueres, Barcelona, Lleida i Sant Sadurní d’Anoia i rebé el nom de Challenge Drink En la primera i segona edició, el guanyador fou José Pérez Francés També la guanyaren dues vegades Eddy Merckx 1975, 1976, Luis Ocaña i Alex Zulle El 1968 passà de disputar-se de puntuació a temps El primer guanyador internacional fou l’italià Mario Zilioli el 1970 Altres guanyadors foren…

Competí professionalment amb els equips Reynolds 1987-90, ONCE 1991-92, 1995-98, Amaya 1993, Banesto 1994, Benfica 1999 i Milaneza 2000-02 El seu triomf més destacat fou la Vuelta a Espanya 1991, edició en què guanyà tres etapes Repetí victòria d’etapa els anys 1993 i 1997 Disputà vuit edicions del Tour de França 1989, 1990, 1991, 1993-96, 1998 i acabà el sisè classificat el 1995 En el seu palmarès, hi ha les voltes a València 1991, 1992, Múrcia 1994, 1996, l’Aragó 1994, 1996, Castella i Lleó 1994, l’Alentejo 1998 i l’Algarve 1999, el Gran Premi de Primavera 1994, el Circuit de La Sarthe 1997…

La bicicleta de bicicròs es caracteritza per no tenir fre davanter ni suspensió ni canvis, i n’hi ha de tres tipus segons les polzades de les rodes 18, 20 i 24 categoria cruiser La indumentària és la pròpia dels practicants de motocròs, pràctica referent del bicicròs En competició els primers circuits es disposaren sobre grans rectes i premiaren la velocitat amb el temps s’inclogueren corbes i peralts per incentivar l’habilitat, els salts i les piruetes El recorregut té una llargada de 350 m, i l’amplada permet el concurs de vuit participants, que fan la sortida des d’una rampa de 8 m d’alt…