Resultats de la cerca

Promogut per una iniciativa popular encapçalada per Vicenç Esteve i Martí Puignou, fou dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Peris i obrí les portes l’any 1946, si bé no fou inaugurat oficialment fins el 22 de juny de 1948 Molt popular durant els anys cinquanta, s’hi forjaren ciclistes com Miquel Poblet i Guillem Timoner, i acollí diverses competicions internacionals, així com el Campionat d’Espanya darrere moto 1948 i darrere moto comercial 1949, 1950, el Campionat d’Espanya de persecució en pista 1950, 1952, 1953 i el Campionat d’Espanya de velocitat en pista 1949, 1957, 1959…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, compaginà l’esquí de fons i la bicicleta tot terreny Té el títol d’entrenador estatal d’esquí de fons, i dirigeix el centre d’activitats físiques Varium de Barcelona Formà part de l’equip de raids Extrem Team i disputà la Copa del Món de Raids d’Aventura Collaborador de Televisió Espanyola especialitzat en esports de neu, ha publicat diversos articles i llibres sobre l’esquí de fons

Començà a practicar ciclisme a la Penya Ciclista Bonavista Com a amateur ingressà al Club Ciclista Benicàssim, però uns problemes de visió impediren la seva progressió L’any 2000 entrà al Grup Esportiu ONCE de Barcelona com a ciclista de tàndem El 2003 guanyà el Campionat del Món de fons amb José Antonio González com a pilot La temporada següent fou campió d’Espanya de fons amb Òscar Boada El 2007, amb Jaume Morales, fou plata al Campionat del Món El 2009 eren la millor parella del món, segons la classificació de la UCI després d’aconseguir la plata als Campionats…

S’inicià al Club Ciclista Montgrí i, a partir de la categoria sub-23, competí pel Club Ciclista Camp Clar i el Club Ciclista Alginet Fou campió de Catalunya de fons 2008, 2010 i tercer en el Campionat d’Espanya de fons en carretera 2010 Com a especialista de pista aconseguí el títol estatal de persecució olímpica quatre cops i el de cursa a l’americana en dues ocasions Competí en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 en la prova de persecució Rebé una distinció de la Federació Catalana de Ciclisme

Competí com a professional amb el Futbol Club Barcelona 1940-45, el Galindo Cicles Tabay 1946, el Santamaría 1947 i el Casa Galindo-Sangalhos 1948 Fou cinc cops campió d’Espanya, tres de ciclocròs 1947 i dos de fons de carretera, i es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs 1939 i de fons de carretera 1942, 1943, 1944, 1947 Guanyà la Volta a Llevant 1946 i cinc etapes de la Vuelta a Espanya Disputà dues edicions del Tour de França Es retirà el 1950 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

S’inicià l’any 2001 al Club Ciclista Velosprint El 2003 es proclamà campió d’Espanya juvenil de quilòmetre i aconseguí la desena posició al Campionat del Món de l’especialitat En categoria sènior guanyà diverses medalles al Campionat d’Espanya de pista El 2008 fitxà per l’equip Fuerteventura, amb el qual guanyà el Critèrium d’Empuriabrava El 2009 s’incorporà a les files del CKT-Novatec i guanyà la general de les Grans Clàssiques 2009, el Campionat de Catalunya de contrarellotge 2009, la Copa Critèrium 2011 i el Campionat de Catalunya elit de fons 2011 Des del 2012 és guia del…

Es formà a la Penya Ciclista Mont-roig Destacà en categories inferiors, en proclamar-se campiona d’Espanya i de Catalunya en diverses modalitats En l’àmbit absolut, compaginà el ciclisme de pista i de carretera, i formà part de l’equip Saunier Duval A la pista, fou triple campiona d’Espanya i de Catalunya en persecució individual 1993-95 i també guanyà un títol estatal 1995 i tres de catalans 1993, 1994, 1995 en fons Disputà dos Campionats del Món i establí el rècord estatal de l’hora 1995 Pel que fa a la carretera, disputà els Campionats del Món de contrarellotge 1993, 1994,…

Pista de ciclisme construïda al voltant del camp del Guinardó i inaugurada el 27 de maig de 1942, moment a partir del qual el recinte fou conegut com Velòdrom de Gràcia S’hi disputà el Campionat d’Espanya de ciclisme en pista en la modalitat de fons 1951-53, velocitat 1952, 1953 i persecució 1951, el Campionat d’Espanya amateur de ciclisme en pista en la modalitat de fons 1951-52, velocitat 1951-53 i persecució 1952, així com diversos Campionats de Catalunya Al final de la dècada de 1950 fou adquirit pel ciclista Santiago Mostajo, que en renovà les installacions i al maig del…

Fou campió d’Espanya en les especialitats de fons en pista 1919, velocitat 1919, 1920, 1925, carretera 1920 i darrere moto 1919, 1920, 1924, 1925

Fou campió d’Espanya de fons amateur 1949 Posteriorment s’integrà en l’Esport Ciclista Barcelona, on exercí d’entrenador, i fou component del Comitè Olímpic Espanyol