Resultats de la cerca

El 1965 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Sant Boi, primer com a corredor i posteriorment com a director de l’equip juvenil Formà part de la junta directiva com a vocal fins que l’any 1985 accedí a la presidència Durant el seu mandat dividí l’activitat del club en tres àrees escoles, organitzacions i cicloturisme Endegà la Cursa del Llobregat i l’escola de ciclisme del club

Resident a Lleida des del 1959, fou collaborador de la Penya Ciclista la Colomina i, posteriorment, fundà el Club Ciclista Terraferma 1982, del qual fou el primer president Creà un equip d’infantils del qual sorgiren ciclistes de talent com Jaume Casas, Jacob Viladoms i Francesc Seco Durant diverses temporades es feu càrrec de l’organització de diverses curses anuals de categoria infantil

Installat des del 1940 a Barcelona, fou durant diverses temporades organitzador de la competició de pista Seis Días de Madrid Des del 1972 al 1978 s’encarregà d’aconseguir els patrocinadors de les metes volants per a la Volta a Catalunya alhora que en gestionà la publicitat, hi introduí la televisió Del 1974 al 1977 organitzà la Vuelta a Andalusia Tenia una empresa de patrocinis, Deporinter, a Barcelona El 2006 rebé la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme

La seva trajectòria es desenvolupà principalment a Catalunya amb el Club Ciclista Provençalenc La temporada 1955-56 accedí al camp professional amb l’equip Mobylette, amb el qual fou tercer al Trofeu Masferrer 1956 El 1958, amb l’Ignis-Penya Solera, guanyà la prova de Montblanc En 1959 passà al Faema, equip amb el qual es projectà internacionalment com a gregari de Federico Martín Bahamontes i debutà en el Tour de França, amb una segona classificació en una etapa de la Dauphiné-Libéré, i també aconseguí la victòria al Trofeu Jaumandreu i a Benifaió La temporada 1960-61 competí amb el Kas i…

Residí a Tàrrega a partir del 1954 Guanyà el Cinturó Lleidatà 1959, 1960, el Trofeu Pepsi Cola 1960, el Gran Premi de Sant Miquel 1960, el Trofeu de Melilla 1962 i una etapa del Gran Premi de Catalunya 1960 El 1961 disputà la Volta a Catalunya amb l’equip Faema El 1980, un cop deixà el ciclisme, fundà la Penya 10 x Hora de Tàrrega Fou director esportiu del Club Ciclista Tàrrega, el Club Ciclista Tarragona i la Penya Ciclista Colomina Collaborà amb El Ciclista i Meta 2Mil

Conegut com Sisquillo , obrí una botiga de bicicletes a Barcelona el 1950 Fou mecànic dels equips Faema, RCD Espanyol, FC Barcelona, La Casera-Bahamontes, Ferris, Royal, Ford i Ignis Treballà en dinou edicions del Tour de França, en trenta de la Vuelta a Espanya, en catorze del Giro d’Itàlia i en nou Campionats del Món de carretera amb la selecció espanyola El 1982 fou president de la Unió Esportiva Les Corts, que a partir del 1995 es passà a anomenar Club Ciclista Sisquillo Entre altres guardons, rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu 1965, la medalla d’honor de la Volta Ciclista a…

S’inicià al Club Ciclista Pinarenc, passà per l’Esport Ciclista Mataró i s’introduí al ciclisme de pista al Club Ciclista Iluro El 1988 fou campió de Catalunya de persecució individual i segon al Campionat d’Espanya, i l’any 1990 es proclamà subcampió del món juvenil en la mateixa prova Com a absolut, fou triple campió estatal de persecució individual 1991, 1992, 1993 i cinc cops de persecució olímpica 1989-93 Disputà la prova de persecució per equips dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Competí de jove quan s’integrà a l’Agrupació Ciclista el Prat 1959, en la qual exercí diversos càrrecs directius fins que en fou nomenat president el 1998 Organitzà el Campionat del Baix Llobregat per a cadets i el Campionat de Catalunya contrarellotge del 2007

Durant la dècada dels cinquanta fundà el Club Ciclista Dinàmics, que posteriorment derivà en el Club Ciclista Girona Hi exercí diversos càrrecs de president a secretari Rebé la Medalla de l’Esport de la Generalitat de Catalunya

L’any 1976 s’installà a Tarragona i es feu soci del Club Ciclista Tarragona El 1983 formà part del grup fundador del Club Ciclista Camp Clar, que presidí fins el 1998, any que passà a ser-ne el vicepresident Durant la seva gestió s’endegà l’escola de ciclisme del club