Resultats de la cerca

Guanyà el Gran Premi El Segle 1937 participant per l’Agrupació Ciclista Mont-juïc Posteriorment fitxà pel FC Barcelona 1941, participà a la Vuelta a Espanya i auxilià el seu company Andrés Sancho a guanyar la Volta a Catalunya Una temporada més tard fou segon en la catorzena etapa de la Vuelta a Espanya

El 1996 debutà com a professional amb l’equip Santa Clara Posteriorment competí pels equips portuguesos Recer Boavista 1999-2000, amb el qual guanyà el Gran Premi Marinha Grande 2000, i Carvalhelhos 2001-02, amb el qual s’imposà en la Volta als Ports 2002 Debutà a la Vuelta a Espanya amb el Relax-Fuenlabrada 2003-05, fitxà pel Davitamon-Lotto 2006-07, equip amb què participà en el Giro d’Itàlia i guanyà la cronometrada per equips de la Setmana Coppi i Bartali 2007, i passà al Saunier Duval 2008-09 El 2008 participà en el Tour de França, que no pogué finalitzar per l’abandonament de l’equip a…

S’inicià com a amateur a la Penya Ciclista Avant Sempre de Reus 1932-36 Un cop retirat, fundà la Penya Ciclista de Veterans de Reus i l’Agrupació de Veterans de la província de Tarragona Durant tretze anys dirigí l’equip amateur del Kelme Fou directiu del Club Ciclista Reus i el darrer president de la secció ciclista del Reus Deportiu Rebé la placa al mèrit ciclista de la Federació Catalana i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 Entre el 1974 i el 2000 es disputà un trofeu que duia el seu nom

Des del 1989 assolí diversos títols catalans i estatals de descens i de camp a través de veterans El 1992 fundà el Club Ciclista El Corredor i el 1993 dirigí l’organització de la Copa del Món de BTT celebrada a Llinars del Vallès Dins de l’entitat creà competicions com els Dos Dies de Llinars i organitzà els Campionats de Catalunya de trial

Començà a collaborar amb la Federació Catalana de Ciclisme el 1970 Obtingué la seva primera llicència d’àrbitre un any després Participà en la fundació de l’Sprint Ciclo Club Pobla 1973 El 1975 assolí la categoria d’àrbitre estatal i ascendí fins a la categoria de comissari UCI 1987 Arbitrà les grans curses del calendari internacional, tant en carretera com en pista i bicicleta tot terreny Tour de França 1994, 2002, Giro d’Itàlia 1999, Vuelta a Espanya 2010, Campionats del Món de pista i carretera 1993, 1995, 2001, 2003 i Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Fou cap d’organització del programa de…

Competí entre el 1950 i el 1957 Pertanyé al Club Ciclista Barcelonès 1950-52 i guanyà una etapa de la Volta a Portugal, fou segon en el Campionat d’Espanya i tercer en la Pujada a Arantzazu i guanyà el Campionat de Barcelona 1951, 1952 Posteriorment fitxà pel Mariotas-Nicky’s i assolí la segona posició en el Campionat d’Espanya de muntanya i guanyà la Volta als Pirineus 1956 El seu darrer equip fou el Mobylette-Espanyol En el seu palmarès destaquen dues victòries d’etapa a la Volta a Catalunya 1951 i la participació al Tour de França 1995, que va finalitzar 65è en la classificació L’any 2015…

Conegut com Dámaso II , practicà el ciclisme de carretera i de pista Participà en nombroses curses a l’americana, de 100 km, de 24 hores i darrere moto, en especial al velòdrom de Tortosa Des del 1943 formà part del Club Esportiu de Tortosa Guanyà el Campionat d’Espanya darrere moto en dues ocasions 1946, 1953 L’any 1970 la Penya Ciclista Ampostina organitzà en memòria seva el primer trofeu Josep Dámaso

Com a amateur fou segon a la Volta a Navarra 1970 Entrà al professionalisme amb l’equip Kas 1971-78 Debutà al Giro d’Itàlia el 1972 i el millor resultat fou un quart lloc 1973 El 1972 també debutà a la Vuelta a Espanya, en la qual fou quart 1973, campió 1976 i subcampió 1978 El 1974 es proclamà campió d’Espanya de muntanya i s’estrenà al Tour de França Guanyà també etapes de la Vuelta a Astúries 1971, 1974, en la qual fou segon 1973, una etapa a la Volta a Suïssa 1976, una de la Vuelta a Aragó 1978 i una de la Volta a Catalunya 1974 Fou tercer a la Clàssica de Sabiñánigo i a les voltes a La…

Amb la Penya Ciclista Poblet guanyà el Mercat del Ram 1959 Fou segon al Trofeu Berkel 1960 i es proclamà campió d’Espanya de velocitat 1962

Fou el guanyador de la primera edició del Campionat de Catalunya de persecució 1950, títol que revalidà dos anys després 1952 Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1955 Entre el 1989 i el 1994 exercí de delegat de Barcelona de la Federació Catalana de Ciclisme