Resultats de la cerca

Amb un palmarès de més de 500 victòries, és considerat, junt amb Coppi i Anquetil, com un dels tres grans del ciclisme mundial Començà el 1961 i arribà a professional, el 1965, amb 98 victòries Guanyà cinc vegades el Tour de França 1969, 1970, 1971, 1972 i 1974, cinc el Giro d’Itàlia 1968, 1970, 1972, 1973 i 1974, una la Vuelta Ciclista a Espanya 1973, set la Milà-Sanremo 1966, 1967, 1969, 1971, 1972, 1975 i 1976 i quatre vegades el campionat del món com a amateur el 1964 i com a professional el 1967, 1971 i 1974 Superà el rècord mundial de l’hora el 1972 a Mèxic amb…

Fill de Pere Pi, fou pioner del bicitrial, denominat trialsín fins el 1992 A 15 anys assolí el subcampionat mundial absolut i el subcampionat del món de bicicròs 1986 L’any següent aconseguí el primer títol mundial de bicitrial, a partir del qual inicià un extens palmarès que el portà a obtenir dotze campionats a l’aire lliure i vuit copes del món en pista coberta, divuit títols de campió d’Espanya, així com 3 rècords Guinness i 4 rècords del món El 1988 visqué als Estats Units, on popularitzà la modalitat El 1990 creà el Club Ot Pi Biketrial, des del qual organitzà…

Installat a Tortosa i soci de la Penya Ciclista Baix Ebre “Ja Arribarem”, esdevingué cinc cops campió d’Espanya de mig fons i fou campió mundial de l’especialitat 1965

S’inicià l’any 2001 al Club Ciclista Velosprint El 2003 es proclamà campió d’Espanya juvenil de quilòmetre i aconseguí la desena posició al Campionat del Món de l’especialitat En categoria sènior guanyà diverses medalles al Campionat d’Espanya de pista El 2008 fitxà per l’equip Fuerteventura, amb el qual guanyà el Critèrium d’Empuriabrava El 2009 s’incorporà a les files del CKT-Novatec i guanyà la general de les Grans Clàssiques 2009, el Campionat de Catalunya de contrarellotge 2009, la Copa Critèrium 2011 i el Campionat de Catalunya elit de fons 2011 Des del 2012 és guia del ciclista amb…

Fou tres cops campió mundial de ciclisme en carretera 1927, 1930, 1932, cinc vegades guanyador de la volta a Itàlia 1925, 1927, 1928, 1929, 1933 i quatre vegades guanyador de la volta a Llombardia 1925, 1926, 1927, 1931

El 1953 fou campió d’Espanya cadet i plusmarquista mundial de la categoria en velocitat Presidí la Unió Ciclista l’Hospitalet 1972-2004 Sota la seva presidència es formaren diversos equips de competició, s’organitzà el Critèrium de l’Hospitalet per a ciclistes professionals i el Ciclocròs de l’Hospitalet, i es recuperà el premi Inauguració El 1979 creà l’empresa de muntatges esportius Transvallas Fou director de cursa a la Volta a Catalunya

Pare de la ciclista Montserrat Alonso i Bernal, fou president de l’Esport Ciclista Mataró entre el 1999 i el 2010 Entrenà ciclistes com José Antonio Gil Betancourt, bronze mundial de pista, i Manel Valls, campió d’Espanyade pista En el vessant organitzatiu portà a Mataró diverses curses com els Campionats de Catalunya de pista i la Copa Catalana de ciclocròs També collaborà en la creació del Centre de Tecnificació Ciclista de Mataró

Conegut popularment com Joan Martí de la Garriga , començà a competir el 1906 El 1913 guanyà una etapa i la general final de la Volta a Catalunya A més, fou primer en la Volta al País Basc, sumada a quatre etapes, i campió d’Espanya L’esclat de la Primera Guerra Mundial li impedí participar en el Tour de França del 1914 El 1916 abandonà la competició Gaudí d’una gran popularitat

S’inicià amb el Club Natació Reus Ploms i competí també amb el Reial Club Deportiu Espanyol-Mobilette, Emi, Ferrys, Faema, Sangalhos i Benfica Fou professional entre el 1956 i el 1966 Guanyà 38 proves clàssiques arreu de Catalunya 1958, les metes volants de la Volta a Catalunya 1964 i una etapa de la Volta a Portugal 1965 Participà en el Giro 1962, el Mundial 1963, el Tour de França 1964 i en quatre Vueltas a Espanya 1963-66

Fou campió mundial en la prova de contra rellotge l’any 1996 i setè als Jocs Olímpics d’Atlanta Debutà professionalment amb l’equip Once el 1991 En el seu palmarès figuren el triomf en dues Setmanes Catalanes 1992 i 1996, a la cursa París-Niça el 1993, una volta al País Basc el 1995, una segona posició al Tour de França el 1995, una Volta a Catalunya el 1996 i una Vuelta a Espanya el 1996