Resultats de la cerca

Com a jugador de pàdel, durant la dècada de 1990 fou subcampió d’Espanya en quatre ocasions fent parella amb Joaquim Not Posteriorment, es dedicà més als esports d’aventura, i guanyà la primera edició de la Titan Desert 2006

Fou professional entre el 1940 i el 1948 Guanyà l’Escalada a Montjuïc 1941, dues etapes de la Vuelta a Levante 1947, on acabà en segona posició, i una altra de la Vuelta a Espanya 1948, prova que corregué en vuit ocasions Competí pel FC Barcelona, el CC Barcelonès i la Casa Galindo-Sanghalos

Organitzada per la Unió Ciclista Sant Llorenç, tingué lloc en un circuit de la Rambla d’Egara En la modalitat de punts, des del 1986, Carlos Hernández fou el primer guanyador, i posteriorment aconseguiren la victòria Antoni Esparza, en dues ocasions, José Pedrero, Melcior Mauri, Prudencio Indurain, José María Jiménez i el ciclista rus Viatxeslav Iekímov

Fundat l’any 2008, nasqué com a secció de BTT de la Unió Deportiva Torredembarra el 1998 El fundador i primer president fou Àngel Batlle, excampió del món de BTT Creà una escola d’aquesta especialitat i participà en competicions tant provincials com mundials De les seves files sortí Sergio García, subcampió del món en dues ocasions

Fou professional del 1930 al 1935 Desenvolupà la seva trajectòria professional a Catalunya Participà en nombroses curses a l’americana durant la dècada dels anys trenta Guanyà el Gran Premi Sestal 1932 Participà en la primera edició de la Vuelta a Espanya 1935, en el Tour de França 1935 i en la Volta a Catalunya en tres ocasions El 1934 sortí amb el dorsal número 1

Iniciat al Club Ciclista Alt Llobregat, competí per Ideal Olímpic 1996-98 El 1998 fitxà per l’equip ACR Després d’un any lesionat, la temporada 2000-01 retornà a la competició en categoria ciclomàster Es proclamà campió de Catalunya i de la Challenge Catalana en dues ocasions El 2002 accedí a la categoria elit Guanyà el Campionat de Catalunya 2009 i la Copa Generalitat 2010

Conegut com Dámaso II , practicà el ciclisme de carretera i de pista Participà en nombroses curses a l’americana, de 100 km, de 24 hores i darrere moto, en especial al velòdrom de Tortosa Des del 1943 formà part del Club Esportiu de Tortosa Guanyà el Campionat d’Espanya darrere moto en dues ocasions 1946, 1953 L’any 1970 la Penya Ciclista Ampostina organitzà en memòria seva el primer trofeu Josep Dámaso

Fou campió d’Espanya júnior 1996 Passà al professionalisme l’any 2000 Guanyà una etapa del Tour de l’Avenir 2002, la Clàssica de Sant Sebastià 2006 i el Trofeu Ciutat de l’Hospitalet 2009 Disputà la Vuelta a Espanya en vuit ocasions 2004-10, 2012, dos Tours de França 2007, 2008 i dos Mundials de ruta 2006, 2007 Milità als equips ONCE 2000-03, Relax 2004-05, Bouygues 2006-08, Cervélo 2009-10, Geox 2011 i Katusha 2012

S’inicià al Club Ciclista Montgrí i, a partir de la categoria sub-23, competí pel Club Ciclista Camp Clar i el Club Ciclista Alginet Fou campió de Catalunya de fons 2008, 2010 i tercer en el Campionat d’Espanya de fons en carretera 2010 Com a especialista de pista aconseguí el títol estatal de persecució olímpica quatre cops i el de cursa a l’americana en dues ocasions Competí en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 en la prova de persecució Rebé una distinció de la Federació Catalana de Ciclisme

Fou segon en el Campionat d’Espanya amateur 1965 i tercer en el Tour del Porvenir 1966 Competí com a professional dins l’equip Kas 1968-71 El 1969 guanyà la Pujada a Urquiola, debutà en el Tour de França, en el qual participà en dues ocasions més, i fou segon en el Campionat d’Espanya de muntanya L’any 1970 guanyà una etapa de la Volta a Mallorca, el Critèrium d’Ourense i el Gran Premi de Cuprosan També s’estrenà a la Vuelta a Espanya, on competí un parell de cops Fou segon a la Pujada a Arrate 1971