Resultats de la cerca

Fou campió mundial en la prova de contra rellotge l’any 1996 i setè als Jocs Olímpics d’Atlanta Debutà professionalment amb l’equip Once el 1991 En el seu palmarès figuren el triomf en dues Setmanes Catalanes 1992 i 1996, a la cursa París-Niça el 1993, una volta al País Basc el 1995, una segona posició al Tour de França el 1995, una Volta a Catalunya el 1996 i una Vuelta a Espanya el 1996

Fou campió d’Espanya júnior 1996 Passà al professionalisme l’any 2000 Guanyà una etapa del Tour de l’Avenir 2002, la Clàssica de Sant Sebastià 2006 i el Trofeu Ciutat de l’Hospitalet 2009 Disputà la Vuelta a Espanya en vuit ocasions 2004-10, 2012, dos Tours de França 2007, 2008 i dos Mundials de ruta 2006, 2007 Milità als equips ONCE 2000-03, Relax 2004-05, Bouygues 2006-08, Cervélo 2009-10, Geox 2011 i Katusha 2012

Competí amb el Club Ciclista Bétulo fins el 1976 Posteriorment corregué amb l’Esport Ciclista Mataró i aconseguí la victòria al Trofeu Intervelòdroms El 1982 assumí el càrrec de director de l’equip de la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants, època en la qual fou nomenat responsable del centre de tecnificació de Barcelona i Mataró L’any 1988 organitzà un equip de quatre ciclistes que participaren en el primer Campionat del Món de BTT L’any 1993 s’integrà en el projecte paralímpic de l’ONCE com a tècnic de tàndems Sota la seva direcció l’equip ciclista fou present en…

Començà a practicar ciclisme a la Penya Ciclista Bonavista Com a amateur ingressà al Club Ciclista Benicàssim, però uns problemes de visió impediren la seva progressió L’any 2000 entrà al Grup Esportiu ONCE de Barcelona com a ciclista de tàndem El 2003 guanyà el Campionat del Món de fons amb José Antonio González com a pilot La temporada següent fou campió d’Espanya de fons amb Òscar Boada El 2007, amb Jaume Morales, fou plata al Campionat del Món El 2009 eren la millor parella del món, segons la classificació de la UCI després d’aconseguir la plata als Campionats del Món de fons…

Desenvolupà la seva trajectòria des de Catalunya Competí com a professional amb els equips Fosforera 1980, Zor-Helios 1981-83, Teka 1984, Fagor 1985-88, ONCE 1989-90 i Artiach 1991 Destaquen els triomfs en el Trofeu Masferrer 1982, el Gran Premi de Navarra 1982, la Clàssica d’Ordizia 1984 i les voltes a les Tres Províncies 1982, Castella i Lleó 1982 i Astúries 1983, a més de diverses etapes a les voltes a Burgos, Astúries, Aragó, Catalunya, País Basc, en la Setmana Catalana i la París-Niça Assolí una victòria parcial a la Vuelta a Espanya 1981 i una altra al Giro d’Itàlia 1986…

Com a professional competí als equips Reynolds 1981-86, Kas 1987-88 i ONCE 1989-90 L’any 1981 guanyà una etapa de la Vuelta a Espanya, les Tres Províncies i a la Costa d’Azahar El 1983 s’imposà en una etapa de la Vuelta a Burgos, just després de debutar al Tour de França, on participà ininterrompudament del 1983 al 1988 El 1989 fou subcampió d’Espanya de fons i tercer a la Clàssica de Sant Sebastià i a la Vuelta a Burgos, resultat que repetí el 1985, en què també guanyà el Gran Premi de Navarra El 1986 fou tercer a la Vuelta a Castella i Lleó, el 1987 segon al Trofeu Luis Puig i…

Professional des del 2003, ha format part dels equips ONCE-EROSKI 2003, Liberty Seguros - Würth 2004-2006, Discovery Channel 2007 i Team Astaná 2008 Destaca com a escalador, i dins del seu palmarès sobresurten la Setmana Catalana 2005, la cursa París-Niça 2007 i 2010, la Vuelta a Castilla y León 2007, 2008 i 2010, el Tour 2007, 2009, la Volta al País Basc 2008 i 2009, el Giro d’Itàlia 2008 i la Volta a Espanya 2008, 2012 i 2014 El 2007 i el 2008 rebé el Veló d’Or de la premsa especialitzada en ciclisme El 6 de febrer de 2012 el Tribunal d’Arbitratge Esportiu dictà sentència…

Installat a Catalunya, competí com a professional de la carretera amb els equips ONCE 1991-95 i US Postal 1998, i guanyà una etapa a la Volta a Andalusia 1993 i el trofeu de Mallorca 1994 Com a ciclista de pista obtingué els seus millors resultats Fou set vegades campió del món, quatre en puntuació 1996, 1998, 2000, 2007 i tres en cursa a l’americana 1997, 1999, 2006, el primer títol del qual el guanyà amb Miquel Alzamora i els altres dos amb Isaac Gálvez En els Campionats del Món també fou medalla d’argent 2003 i de bronze 1997, 2005 en la modalitat puntuació i medalla d’argent…

Competí professionalment amb els equips Reynolds 1987-90, ONCE 1991-92, 1995-98, Amaya 1993, Banesto 1994, Benfica 1999 i Milaneza 2000-02 El seu triomf més destacat fou la Vuelta a Espanya 1991, edició en què guanyà tres etapes Repetí victòria d’etapa els anys 1993 i 1997 Disputà vuit edicions del Tour de França 1989, 1990, 1991, 1993-96, 1998 i acabà el sisè classificat el 1995 En el seu palmarès, hi ha les voltes a València 1991, 1992, Múrcia 1994, 1996, l’Aragó 1994, 1996, Castella i Lleó 1994, l’Alentejo 1998 i l’Algarve 1999, el Gran Premi de Primavera 1994, el Circuit de…

Fill d’un antic director i entrenador de ciclisme es formà en l’equip Iberdrola, i assolí el Memorial Valenciaga 2000, el seu principal èxit com a  amateur S’estrenà com a professional el 2001 a l’equip ONCE-Eroski Es guanyà el sobrenom de Purito en un entrenament amb els companys més veterans en el seu primer any com a professional En una pujada els avançà a tots i féu veure que encara li sobraven forces per fumar un cigar Guanyà les tres grans curses professionals de Catalunya, l’Escalada a Montjuïc 2001, la Setmana Catalana 2004 i la Volta a Catalunya 2010 i 2014 El seu…