Resultats de la cerca

Installat a Catalunya, competí com a professional de la carretera amb els equips ONCE 1991-95 i US Postal 1998, i guanyà una etapa a la Volta a Andalusia 1993 i el trofeu de Mallorca 1994 Com a ciclista de pista obtingué els seus millors resultats Fou set vegades campió del món, quatre en puntuació 1996, 1998, 2000, 2007 i tres en cursa a l’americana 1997, 1999, 2006, el primer títol del qual el guanyà amb Miquel Alzamora i els altres dos amb Isaac Gálvez En els Campionats del Món també fou medalla d’argent 2003 i de bronze 1997, 2005 en la modalitat puntuació i…

S’organitzà a partir de la dècada de 1960 entre els clubs ciclistes amb velòdrom propi Inclogué curses a l’americana, de puntuació i de velocitat, i reuní els millors especialistes de Mataró, Lleida, Barcelona i Tortosa, els centres més destacats

Pertanyé a la Unió Velocipèdica Poble Nou Esdevingué el primer campió d’Espanya de puntuació 1950, 1952 També guanyà el Circuit de Manresa 1950 amb el Club Ciclista Barcelona i la cursa de festa major de Centelles 1952 amb la Unió Ciclista Hortense

Començà a competir amb la Unió Ciclista Sant Cugat El 1982 s’inicià en el ciclisme de pista competint al quilòmetre, puntuació i persecució, i fou campió de Catalunya de persecució individual i americana Fou campió d’Espanya 1983 en persecució per equips, juntament amb Arbós, Carmona i Ramis A la temporada següent repetí l’èxit, aquesta vegada en companyia de Mauri, Reina i Ramis Guanyà la Volta de l’Empordà 1988 El 1991 abandonà la competició

S’inicià en el ciclisme al Club Ciclista Vila-seca Posteriorment formà part dels clubs de Camp Clar Tarragona i de Salou, i de l’equip ciclista sub-23 del Futbol Club Barcelona 2005-06 Pujà al podi dels Campionats d’Espanya d’aquell any, i també participà en el Campionat d’Europa de pista L’any 2007 fou campió d’Espanya sub-23 de puntuació i campió de Catalunya de contrarellotge Des del 2009 forma part de l’equip continental Andorra-Grandvalira

S’inicià el 1989 a la Penya Ciclista Baix Ebre Posteriorment passà per la Unió Ciclista La Sènia i la UC Barri Fortuny En categoria sub-23, fitxà per l’equip Viveros Alcanar, tot i que una lesió el mantingué un any sense competir Fou campió d’Espanya de persecució per equips 2003, 2004, 2005 i subcampió estatal de puntuació En l’àmbit català fou múltiples vegades campió de contrarellotge, persecució, persecució per equips i americana Guanyà la classificació general final de les Grans Clàssiques 2006 lluint els colors del FC Barcelona

Filla de Joan Alonso i Castells, dirigent del club Esport Ciclista Mataró ECM En categoria juvenil aconseguí el seu primer títol de campiona de Catalunya de fons amb els colors del Club Ciclista Montgat En sub-23 vestí el mallot del Saunier Duval i fou campiona d’Espanya de puntuació 1999 En la categoria elit participà cinc cops en el Tour de França, dos al Giro d’Itàlia i en dos Campionats del Món i d’Europa L’any 2003 deixà la pràctica del ciclisme de competició Durant la seva trajectòria superà els deu triomfs i rebé el guardó de Maresmenc de l’Any 2002

Debutà amb el Club Ciclista Velosprint de Vilanova l’any 2001 i assolí diversos Campionats d’Espanya de pista en categories inferiors L’any 2004 es proclamà subcampiona d’Europa de puntuació en la categoria sub-23 En categoria absoluta, fou campiona d’Espanya de fons i contrarellotge 2005 El 2006 competí pel Catalunya Team i arribà a ser segona al Gran Premi L’Humanité de pista Un any després, fitxà pel Comunitat Valenciana i participà en el Tour de França femení El 2009 fou campiona d’Espanya de contrarellotge Ha format part de la selecció espanyola en diferents Campionats del…

Com a amateur guanyà el Trofeu Guerrita 1995 i la Cursa del Llobregat 1999 Competí com a professional amb els equips Costa de Almería 2000-04, Catalunya-Ángel Mir 2005 i Viña Magna-Cropu 2006-07 El 2001 debutà a la Vuelta a España Guanyà el Gran Premi Cristal Energie 2007, i etapes al Gran Premi CTT Correios de Portugal 2000, el Gran Premi Internacional MR Cortez-Mitsubishi 2004 i les voltes a la Rioja, Castella i Lleó i Burgos Pel que fa a la pista, el 2004 aconseguí la medalla de bronze en persecució per equips en els Campionats del Món i els Jocs Olímpics d’Atenes Es proclamà diverses…

Organitzada per l’Esport Ciclista Barcelona, nasqué de la suma de diverses curses d’un dia com els trofeus Alberto Assalit, Jaumandreu, Masferrer i Nicolau Casaus i el Gran Premi Drink La primera edició passà per Andorra, Figueres, Barcelona, Lleida i Sant Sadurní d’Anoia i rebé el nom de Challenge Drink En la primera i segona edició, el guanyador fou José Pérez Francés També la guanyaren dues vegades Eddy Merckx 1975, 1976, Luis Ocaña i Alex Zulle El 1968 passà de disputar-se de puntuació a temps El primer guanyador internacional fou l’italià Mario Zilioli el 1970 Altres…