Resultats de la cerca

Creat el 1896, era un local de 4000 m 2 situat al carrer de València Destinat a ser utilitzat pels afeccionats al ciclisme, incorporà un petit velòdrom Fou seu de la Unió Velocipèdica Catalana i Antoni Baixeras en fou el primer president

Fill d’Ernest Cucala, s’inicià al Club BMX Guineueta Es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya 1993 i assolí diversos podis a l’Obert d’Espanya Arribà a ser seleccionat per competir als Campionats del Món L’any 2000, a conseqüència d’una greu caiguda, deixà la pràctica activa del bicicròs

L’any 1976 s’installà a Tarragona i es feu soci del Club Ciclista Tarragona El 1983 formà part del grup fundador del Club Ciclista Camp Clar, que presidí fins el 1998, any que passà a ser-ne el vicepresident Durant la seva gestió s’endegà l’escola de ciclisme del club

Germà de Ramiro Espinosa, el 1917 entrà a collaborar a l’Sport Ciclista Català, entitat de la qual arribà a ser president durant tres períodes 1952-57, 1961-62 i 1968-69 També exercí de vicepresident i de vocal, a més de responsable de l’edició del butlletí de l’entitat Des del 1972 assolí la condició de soci honorari de l’Sport Ciclista Català

El 1972 accedí a la categoria d’àrbitre aspirant El 1989 arribà a la categoria especial UCI Després de ser delegat per Barcelona, presidí el Comitè Català d’Àrbitres 1997-04 Formà part de l’equip arbitral de totes les curses de ciclisme dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i fou president del jurat tècnic en diverses competicions com la Vuelta a Espanya, Volta a Catalunya, Setmana Catalana i Escalada a Montjuïc

Desenvolupà la seva activitat a Catalunya, on guanyà, entre altres curses, el Trofeu Borràs 1967, el Trofeu Capità General de Catalunya 1969 i la Volta als Pirineus 1969 El 1970 fou campió d’Espanya Competí com a professional amb els equips La Casera-Bahamontes 1971-73 i Super Ser 1974 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1971 i disputà dues edicions del Tour de França 1973, 1974 Guanyà el Gran Premi Cuprosan 1972

Començà la seva vida professional el 1994, i el mateix any guanyà el Tour del Porvenir Posteriorment tingué una progressió irregular i passà per diversos equips Ciclista amb gran desenvolupament físic, expert en les etapes contra rellotge, tingué un progrés evident en la muntanya sense ser-ne especialista Al seu palmarès hi ha el cinquè lloc al Tour de França del 1999, la primera posició a la Vuelta del 2001 i dos títols de campió d’Espanya 1998 i 1999

Participà com a auxiliar en gairebé trenta edicions del Tour de França, catorze vegades al Giro d’Itàlia i més de cinquanta cops a la Vuelta a Espanya Començà a l’equip Super Ser i continuà en d’altres, com el Kas, el Ferrys, el Bic, el Teka, el Seur, el Festina i l’Andalusia Participà com actor secundari en més d’un centenar de pellícules Iván Vega escriví les seves memòries sota el títol Secundario de lujo, una vida entre campeones 2016

Establert a Catalunya, competí com a professional en els equips La Casera-Bahamontes 1971-74, Super Ser 1975-76, Teka 1977-78, Transmallorca-Flavia 1979 i Kelme 1980 S’imposà en una etapa i en el gran premi de la muntanya del Tour de França 1973 i de la Vuelta a Espanya 1977 Guanyà la Pujada a Arrate 1974 i el Trofeu Masferrer 1978 Un cop retirat fundà a Cunit una marca de roba esportiva, Mozia, que patrocinà un equip amateur de ciclisme de Santa Oliva El 2013 rebé un homenatge de l’Ajuntament de Cunit

Guanyador de les voltes a França 1938 i 1948 i a Itàlia 1936, 1937 i 1946, fou el gran rival de Fausto Coppi Es retirà el 1954, amb un total de 184 victòries com a professional Durant els anys del feixisme es prestà a ser utilitzat com un símbol del règim Tanmateix, l’any 2003 hom descobrí que, aprofitant aquesta consideració, havia participat en una xarxa d’evasió de jueus italians, uns 800 dels quals salvà A títol pòstum, l’any 2013, el Yad Vashem  el declarà “Just entre les nacions” i el 2018 rebé la nacionalitat israeliana