Resultats de la cerca

S’inicià en triatló, però el 1997 passà al ciclisme, on compagina la pista i la carretera Fou campió d’Europa de fons en carretera 1999, contrarellotge 2003, 2005 i persecució 2003 subcampió d’Europa en persecució en pista 1999, 2002, 2005, i medalla de bronze en ruta 2002 També ha estat campió del món en contrarellotge 2007, 2009 i persecució 2006, i subcampió en persecució 2007, 2009 i contrarellotge 2010, 2011 Als Jocs Paralímpics assolí una medalla de bronze 2000 i una de plata 2008 en persecució individual, una de plata en la prova combinada de carretera 2004 i…

Desenvolupà part de la seva trajectòria esportiva a Catalunya Competí com a professional entre el 1945 i el 1968 Formà part dels equips Alycon de França, Lube, Faema, Ignis i Teka S’especialitzà en la varietat darrere moto Fou campió del món de mig fons sis vegades 1955, 1959, 1960, 1962, 1964, 1965 i dos cops subcampió 1956, 1958 En la mateixa especialitat, assolí catorze títols estatals, el darrer, el 1984 Pel que fa al ciclisme de pista, es proclamà diverses vegades campió d’Espanya de velocitat, a l’americana i en persecució Rebé les medalles d’Or de la Ciutat de Palma 1964 i…

Competí com a amateur fins el 1992 després d’un accident de trànsit, el 1997 debutà en competicions de ciclisme adaptat Participà en tres Jocs Paralímpics guanyà la medalla d’or en ruta i la de plata en persecució individual i quilòmetre a Atenes 2004, la de plata en contrarellotge de carretera i la de bronze en ruta i persecució individual a Pequín 2008, i participà a Londres 2012 Fou campió del món de persecució individual 2011 i en contrarellotge de carretera 2013 Aconseguí diverses medalles d’or a la Copa d’Europa 2008 i a la Copa del Món de diferents especialitats, i guanyà la…

El 2005 patrocinà l’equip continental Àngel Mir i del 2006 al 2009 formà un equip de competició de bicicleta tot terreny integrat, entre d’altres, per la campiona del món Margarita Fullana i el subcampió olímpic, Jean Christophe Peraud

Fou professional del 1905 al 1911 Debutà al Campionat d’Espanya i quedà en setena posició Fou campió d’Espanya de fons 1908, amb un rècord de 100 km, i subcampió 1910 Participà en la primera Volta a Catalunya 1911

Com a jugador de pàdel, durant la dècada de 1990 fou subcampió d’Espanya en quatre ocasions fent parella amb Joaquim Not Posteriorment, es dedicà més als esports d’aventura, i guanyà la primera edició de la Titan Desert 2006

S’inicià en el ciclisme al Club Guineueta, centrat en les especialitats de trial UCI i bicitrial Fou campió del món de trial UCI en categoria cadet 1993 i juvenil 1994, 1995, i campió d’Espanya sènior 1996 Fou subcampió del món de bicitrial en categoria elit 1997

Competí professionalment amb els equips Reynolds 1987-90, ONCE 1991-92, 1995-98, Amaya 1993, Banesto 1994, Benfica 1999 i Milaneza 2000-02 El seu triomf més destacat fou la Vuelta a Espanya 1991, edició en què guanyà tres etapes Repetí victòria d’etapa els anys 1993 i 1997 Disputà vuit edicions del Tour de França 1989, 1990, 1991, 1993-96, 1998 i acabà el sisè classificat el 1995 En el seu palmarès, hi ha les voltes a València 1991, 1992, Múrcia 1994, 1996, l’Aragó 1994, 1996, Castella i Lleó 1994, l’Alentejo 1998 i l’Algarve 1999, el Gran Premi de Primavera 1994, el Circuit de La Sarthe 1997…

Començà com a pilot de trial en bicicleta amb el Club Devils Mountain El 1999 entrà al Club Ciclista Montcada i passà a la bicicleta tot terreny Fou campió d’Espanya sènior i subcampió en sub-23 Deixà la competició a causa d’un accident Obrí un negoci de bicicletes

Fou professional en dos períodes 1930-33 i 1936-40 Abans, el 1927, havia estat campió de Barcelona El 1930 fitxà per la Unió Ciclista Sabadell i fou tretzè a la Volta a Catalunya En la segona etapa competí per l’Agrupació Ciclista Montjuïc i fou subcampió d’Espanya de ciclocròs 1936, 1937